La Cort Penal Internacional per la ex-Iugoslàvia i el Dret Penal Internacional

Per Judit Àvila i Cambra
Tarragona, 
 
 
Front_view_of_the_ICTY
Vista Principal de la CPIY

I- Marc històric i geogràfic: El conflicte, la raó de ser de la institució.

La Cort Penal Internacional per la Ex Iugoslàvia va ser fundada per les Nacions Unides l’any 1993 i es troba situada a la ciutat de l’Haia, als Països Baixos. La raó de ser d’aquesta cort son els conflictes que van tenir lloc als Balcans durant la dècada del 1990 en referencia al genocidi, els crims de guerra i els crims contra la humanitat que van succeir en aquest afer històric, sent aquesta Cort hàbil per individualitzar la culpa d’aquells dirigents que van actuar en contra dels drets humans de milers de civils.

Ha d’aclarir-se i no confondre aquesta Cort amb les altres Corts que estan situades a la mateixa ciutat neerlandesa donat que molts cops s’utilitza genèricament el mot “Tribunal de L’Haia” o “Tribunal Internacional de La Haya” com a denominació per designar els varis tribunals internacionals que tenen seu en aquesta ciutat, podent-se referir a la Tribunal Permanent d’Arbitratge, al Tribunal Permanent de Justícia Internacional, a la Cort internacional de Justícia, al Tribunal Penal Internacional per la ex Iugoslàvia o a la Cort Penal Internacional; diferents institucions entre sí.

Per entendre millor el perquè d’aquesta institució, el sentit de la seva creació i la seva funcionalitat cal retrocedir i fer un breu apunt històric a la II Guerra Mundial quan els Croats van col·laborar amb els soldats nazis en el moviment feixista “Utsase”, per tal de centralitzar tot el poder polític de Sèrbia. Les atrocitats que es van cometre en el període mencionat a Croàcia i Bòsnia Hercegovina, són les que la Cort en qüestió té com a objectiu processar i castigar.

Parlant de la vessant històrica, la institució no en té cap altra que la precedeixi podent afirmar doncs que ha sigut la primera cort creada per jutjar crims de guerra de la mà de les Nacions Unides, però que se li pot atribuir uns pares que van ser els pioners en l’enjudiciament d’aquest tipus de crims i la individualització de la culpa, com van ser els Judicis de Núremberg i els Judicis de Tokio, però essent ambdós uns tribunals temporals i no una institució de vocació permanent com la que es tracta en aquest article.

II- Els subjectes acusats i els objectius.

La Cort Penal Internacional per la Ex Iugoslàvia ha acusat a 160 persones totes elles caps d’estat, primers ministres, ministres d’interior, i altres alts i mitjans caps polítics i militar líders que van tenir a veure amb el conflicte de Iugoslàvia. I no només aquells dirigents que donaren l’ordre sinó també aquells que es trobaven en un nivell inferior però van obeir l’ordre, trobant la legitimitat de l’acusació de les persones que van contribuir d’una manera indirecta en els Principis de Núremberg.

D’aquests dirigents de diferents càrrecs i nivells, 69 han sigut condemnats i 25 es troben actualment en diferents etapes dels processos de la Cort.

L’objectiu principal es que aquests responsables individuals d’actes com assassinats, tortura, rapte, destrucció de propietat i altres crims que estan emparats en l’Estatut del Tribunal, siguin processats per les seves actuacions, per tal de rendir justícia a les mils de famílies de les víctimes i actuar d’una manera repressiva enfront de futurs delictes de la mateixa índole dels esmentats.

III- Una viabilitat de futur discutida.

D’entrada el rere fons amb el que compta aquest òrgan, és prou opac perquè aquest pugui ser fructífer i obrir-se nous camins, i és que no hem d’oblidar que el seu objectiu és jutjar una sèrie de subjectes per uns crims que van tenir lloc en el passat, i quan les 25 persones que es troben en “stand by” siguin processades? Quins objectius tindrà aquesta institució? Parlem d’una institució permanent perquè a diferencia dels judicis de Nuremberg i Tòquio, el crims comesos gaudeixen d’una infraestructura física i jurídica pròpia i assentada, però la vocació de permanència en un futur serà rentable? I és a aquest rere fons al que ens referim, a la situació de crisi econòmica i la falta de finançament i pressupost.

És evident que la creació de la Cort ha estat amortitzada només pel fet de fer justícia per les víctimes i les famílies de les víctimes que han patit en silenci tant de temps, crims inhumans i inacceptables comesos i més encara, però seguint en la mateixa línia, quines poden ser les possibles oportunitats de futur a les que aquesta Cort pot aferrar-se per tal de “sobreviure”? No s’ha d’oblidar el paper aportador que aquesta està fent en la consolidació del Dret Internacional Penal, parlant més específicament els nous camps en els quals la Cort Internacional Penal per la Ex Iugoslàvia pot renovar-se fan referència a la creació d’una jurisprudència dins d’aquest ordenament jurídic del dret penal internacional, adquirint un paper d’òrgan consultor a partir de la seva jurisprudència sòlida, instructiva i progressista; també la consolidació d’un nou ordenament jurídic com és l’esmentat Dret Internacional Penal i la creació d’un propi procés homogeni, també és de rellevància la posició d’aproximació en temes d’aquest rang amb altres parts del món que per exemple, tinguin instaurats sistemes de Dret de Common Law, sense oblidar la visió reeducadora que la Cort pot donar a la societat.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *