El dret de lliure competència vs. l’abús de posició dominant

Per Judit Àvila Cambra.
La Haya.

 

La liberalització del mercat Europeu i de la major part de mercats del món, té com a major i rellevant característica que els preus es formen en un mercat lliure que depèn de la interacció de la oferta y la demanda provinents de les eleccions dels actors que participen lliurement en aquest, els quals són els productors i els consumidors.

libre competencia

Tot i aquesta llibertat del flux del capital, el dret intervé en certa manera per tal de garantir el dret a la lliure competència. Aquesta intervenció legal té lloc a escala nacional i internacional, regulacions que tenen com a objectiu controlar, prevenir i penalitzar les pràctiques corrosives que atemptin contra aquest dret de lliure competència en el mercat per tal de garantir els drets dels demés competidors i dels mateixos consumidors.

1) L’àmbit d’aplicació de les disposicions legals en referència a l’abús de posició dominant.

El dret comunitari facilita dos provisions que, en determinades circumstàncies, prohibeixen conductes d’una o varies empreses que estan abusant d’una posició dominant en el mercat intern de la Unió Europea. Aquestes prohibicions es troben emparades en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (d’aquí en endavant, TFUE) concretament en el seu art. 102 (molt similar al seu predecessor, art. 82 del Tractat de la Comunitat Europea); i en la secció 18.1 Capítol II de la Llei de Competència.

Ha d’aclarir-se que aquestes prohibicions només esdevindran quan hi hagi un abús de la posició dominant però per contra no tindran lloc per la mera tinença d’aquesta posició dominant, puix que aquesta és totalment legal mentre no s’extralimiti a la llei. A més a més, perquè alguna d’aquestes prohibicions juntament a la seva corresponent penalització sigui aplicable, l’abús de posició ha d’afectar necessàriament al mercat d’ entre els Estats Membres.

Pel que fa al panorama nacional dels Estats Membres, la regulació 1/2003 (coneguda com la Regulació de la Modernització) en el seu art. 3, comprèn la relació entre el dret de competència nacional i el comunitari requerint la designació nacional d’autoritats competitives dels Estats Membres i que les corts judicials nacionals apliquin equitativament el dret de competència comunitari, juntament, amb el nacional. Tot i aquesta previsió d’aplicació equitativa, no s’ha d’oblidar el principi fonamental de la primacia del dret comunitari sobre el nacional.

En el cas espanyol, les legislacions encarregades de velar per aquest dret són la Llei de Defensa de la Competència i la Llei de la Competència Deslleial.

2) La posició de domini
Aquesta posició esdevé quan una societat es troba en una situació prominent de força i poder. Però abans d’afirmar que una empresa gaudeix de dita posició, s’ha de definir el mercat rellevant. Aquesta acotació del mercat es durà a terme tenint en compte les dos dimensions d’aquest: el mercat del producte (els béns i serveis rellevants) i el mercat geogràfic (l’extensió geogràfica del mercat).

El mercat del producte es determinarà en dependència de quin sigui el producte o servei objecte de la investigació (producte principal) i els productes candidats a substituir aquest producte principal (productes substituts) que no serà d’exigència que siguin idèntics als principals. Aquesta hipotètica substitució té dos vessants: la substitució de la demanda; la qual te a veure amb la demanda des de la perspectiva del consumidor, tenint en compte el preu, la qualitat i l’ús com a factors determinants. Per exemple, en el cas que el preu d’un producte principal pugés, per quin producte substitut el canviarien. En el cas Chiquita “United Brands & Co vs Comissió” es planteja la possible substitució dels plàtans per pomes.

La segona vessant esdevé relacionada amb la substitució de la demanda; relacionada amb l’habilitat del productor per canviar el seu mètode de producció referent al producte principal pel mètode de producció del producte substitut.

En referència al mercat geogràfic i la determinació del mercat rellevant, no només s’ha de remetre a l’extensió geogràfica d’aquest sinó també la importància econòmica de l’àrea i les preferències dels productors i consumidors que actuen en aquesta.

3) L’abús de posició dominant

Definida la posició dominant, sota quins paràmetres podem saber que una societat està abusant d’aquesta? Quan es traspassa la línea de posició dominant a l’abús? L’art.102 TFUE recull en una llista no exhaustiva les categories de pràctiques prohibides i quan una societat incorri en una d’aquestes categories de mala praxis ens trobarem davant d’un abús de posició dominant. Tot i tenir aquest referent en la legislació, el més determinant per afirmar que existeix dit abús serà en base a l’efecte probable que aquesta societat causa sobre la conducta dels demés competidors i dels consumidors mateixos, i no pas en la forma que adopta aquest abús de posició dominant.

Fonts:

  • Fairhust, John. Law of the European Union. 9a ed. Pearson Education Limited. Harlow, Anglaterra, 2012.
  • Wevers, Harm. A Basic Guide to International Business Law. 1ª ed. Noodhoff Uitgevers bv Groningen, Holanda, 2012.
Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.