La LAEI des d’un punt de vista mercantilista: error o encert?

Per Judit Àvila Cambra
Tarragona
 
 

És cert que el foment empresarial sempre ha estat una carència notòria en la nostra societat, doncs la majoria dels joves al finalitzar els seus estudis universitaris no es plantegen emprendre ja sigui per pocs recursos econòmics, per l’excés de burocràcia, per falta de cultura emprenedora o per por al fracàs. Partint d’aquesta base, al 2008 amb l’ inici de la recessió econòmica la manca d’incentiu per l’auto ocupació es va veure aguditzada puix que les entitats bancàries van obstaculitzar el finançament a empresaris i autònoms per iniciar o potenciar els seus negocis. Fruit de l’ exposat i de l’augment constant de la taxa d’atur, el descontent generalitzat va desembocar en la necessitat del govern d’actuar per potenciar aquesta escassa creació empresarial.

El resultat va ser la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i a la seva internacionalització la qual va ser publicada al BOE el 28 de setembre de 2013 (d’ara en endavant “LAEI”). Aquesta tracta sobre molts temes de diferents ordres jurídics, la qual cosa va demorar la seva redacció i aprovació. En el present anàlisis ens centrem en comparar, analitzar i valorar les novetats introduïdes per l’ esmentada legislació a la figura de la Societat de Responsabilitat Limitada (en endavant “SL”), concretament, els canvis materials referents a l’ordre mercantil.

Fins la promulgació de la LAEI, la regulació de la SL només estava recollida a la Llei de Societats de Capital (en endavant “LSC”), la nova legislació va introduir nous articles en referència a la SL i amb aquests s’aporta una nova figura societària com són les Societats de Responsabilitat Limitada subjectes al Règim de Formació Successiva (en endavant SLFS).

Sens dubte l’epicentre de les modificacions introduïdes per la LAEI es la constitució de la societat amb una quantitat inferior al mínim legal (3000 euros) que la LSC preveu per les SL. Si s’opta per la fórmula plantejada per la LAEI, la societat estarà subjecta al règim de formació successiva que caracteritza les SLFS d’aquest nou articulat, règim que implicarà el compliment d’unes imposicions restrictives i condicionants. Es desprèn d’aquesta modificació l’entendre general de què els 3000 euros fixats com a desemborsament de capital inicial són el handicup de la fructificació empresarial, sent al parè del legislador una inversió massa costosa pel empresari novell, però realment és el desemborsament inicial la barrera d’aquesta escassa creació de societats? Personalment, considero que la quantia legal no es desaforada, més aviat, necessària per adquirir els mitjans bàsics i necessaris per iniciar el rodatge de l’activitat, a més a més cal recordar que la satisfacció d’aquests 3000 euros no ha de ser necessàriament monetària doncs pot ser complimentada en espècie.

L’argument anteriorment exposat es veu reforçat quan aquest desemborsament pendent contemplat en la LAEI, en contres de ser un alleugeriment acaba essent una càrrega per l’emprenedor. Una càrrega amb limitació del repartiment del benefici de l’exercici: es limita la llibertat de l’elecció de la Junta General a què destinar els guanys de l’exercici per doble partida.

En primer lloc, s’exigeix una dotació de la reserva legal notablement superior a la que la LSC preveu per la SRL amb el fi d’augmentar el capital no disponible per fer més solvent la societat davant de possibles contratemps futurs a causa de la falta de capital social, doncs en la LSC s’exigeix la dotació d’un 10% del benefici net fins arribar al 20% del capital social, d’altra banda la LAEI dobla aquest percentatge mínim de dotació al 20% del benefici net sense haver-hi límit màxim establert.

En segon lloc, la possibilitat de que el soci rebi una remuneració és bastant difícil perquè del total del benefici extret de l’exercici, s’ha de restar la dotació de reserva legal, i d’aquest remanent només serà repartible si es superior amb un 60% al patrimoni net. Des del meu punt de vista crec que la LAEI dificulta en excés el lucre del soci, motiu de desmotivació important per aquest.

Desmotivació que també sofrirà l’administrador, si ja anteriorment la retribució d’aquests en alguns casos ha estat objecte de controvèrsia arrel de la seva presumpció de gratuïtat; adoptant la forma de la SRLFS s’agreujarà dita retribució doncs la LAEI introdueix un màxim de beneficis de l’exercici que podrà ser destinat a la retribució d’aquests professionals.

Un altre element gens atractiu d’aquest nou règim és l’abús de la responsabilitat solidaria dels socis en les aportacions dineràries i en la fase de liquidació. Pel que fa a les aportacions dineràries, la LAEI ha omès la necessitat de declarar al que es contribueix amb dita aportació, però aquesta omissió tindrà el risc de què si no es destinés l’aportació al fi acordat s’haurà de respondré solidàriament, imposant la càrrega a tots els socis quan el comportament negligent pot no haver estat de la totalitat de la societat. Novament, el soci haurà de respondre solidàriament en cas de liquidació de la societat si aquesta no disposes de patrimoni suficient per cobrir els crèdits dels creditors (si els hagués), havent de fer front al pagament d’aquests crèdits fins arribar al límit legal dels 3000 euros.

Evidenciats els obstacles que realment la LAEI interposa, més el problema afegit que suposa la convivència de les dues disposicions que tenen com objecte regular la mateixa forma societària, poso en dubte la necessitat de crear una nova llei com és la LAEI, si més no el problema de la dificultat per emprendre és actual i potser una solució més eficient hagués estat adequar la Llei de Societats de Capital a les necessitats actuals permetent a les SRL en el moment de constitució l’aportació aplaçada del mínim legal d’aportació de capital social, és a dir, no requerir en el moment de constitució l’aportació íntegra dels 3000 euros, facilitant la realització del pagament a terminis però amb una data màxima per haver completat el pagament íntegre, així s’evitaria també situacions com les que desencadena la LAEI en una hipotètica situació de liquidació amb encara no desemborsat el capital social inicial en la seva totalitat. Altra alternativa, podria ser disminuir directament la quantitat referent al capital social inicial, fent així més accessible a qualsevol emprenedor la constitució de la seva societat.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.