Els dies 20 i 21 febrer 2014 va tenir lloc a Bellaterra l’edició número vint de les Jornades Catalanes de Dret Social, organitzades conjuntament per l’Associació Catalana de Iuslaboralistes i la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial.
La temàtica sobre la qual han versat les Jornades aquest any ha estat la “Vulnerabilitat dels drets laborals i de protecció social dels treballadors” i van assistir juristes de reconegut prestigi de l’àmbit acadèmic i judicial del Dret del Treball i de la Seguretat Social.
El format de les Jornades va ser idèntic al d’anys anteriors, és a dir, es van realitzar 6 ponències que van tractar qüestions específiques del tema que va protagonitzar l’edició d’enguany. A cadascuna de les ponències podien presentar comunicacions, el nombre total en aquesta edició ha ascendit a 23.
La primera de les ponències va ser realitzada per D. Margarita Ramos Quintana, Catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de la Llacuna, i el títol de la mateixa va ser: “Model constitucional de les relacions de treball i de seguretat social”.
La ponent va centrar la seva atenció en dos aspectes de rabiosa actualitat: els mecanismes de control empresarial de la utilització del correu electrònic pels treballadors i l’extinció del contracte de treball de treballadores embarassades en període de prova.
A continuació, es va desenvolupar la segona de les ponències, titulada “Com afecta la reforma laboral de 2012 a la negociació col·lectiva. El debat sobre la vigència i la ultraactivitat del conveni”, per D. Alberto Pastor Martínez, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El ponent va posar de relleu els problemes més actuals que la reforma laboral ha originat en matèria de vigència de convenis col·lectius, com ara la determinació del conveni d’àmbit superior que s’ha d’aplicar un cop finalitzada la vigència del conveni col·lectiu inicial o que passa quan no hi ha conveni col·lectiu d’àmbit superior.
La tercera de les ponències la va realitzar Manuel Ramón Alarcón Caracuel, magistrat de la Sala Social del Tribunal Suprem, el títol de la qual va ser “L’extinció contractual en les Administracions Públiques. Acomiadaments Objectius. Contractes indefinits no fixos.”
El ponent va detallar l’evolució del tractament jurisprudencial de les extincions contractuals a les administracions públiques ex disposició addicional vintena del Estatut dels Treballadors, posant en relleu les principals problemàtiques derivades, com ara l’existència de grups empresarials en el sector públic o la distinció entre sector públic i administració pública a l’efecte de l’aplicació de l’esmentada disposició.
L’última de les ponències celebrada el dia 20 de febrer va anar a càrrec del Sr Carles Hug Preciado Domènech, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que es va encarregar d’aprofundir en el règim jurídic de l’acomiadament col·lectiu a través de la seva ponència titulada “la problemàtica de l’acomiadament col·lectiu, especialment de l’execució.”
El ponent va exposar inicialment la doctrina judicial més recent de l’Audiència Nacional i dels tribunals superiors de justícia en matèria de desenvolupament del període de consultes i la seva estreta vinculació amb el deure de negociar de bona fe i també la problemàtica derivada de l’existència de grup d’empreses en el marc dels acomiadaments col·lectius, i va finalitzar la seva intervenció explicant de manera detallada quines són les principals qüestions d’interès en relació a l’execució dels acomiadaments col·lectius.
L’exposició de la cinquena ponència, el títol va ser “La vulnerabilitat de drets de protecció social. Les reformes en matèria de cotització en contractes a temps parcial , pensió de jubilació i prestacions per desocupació.”, La va realitzar el Sr Sofia Olarte Encabo, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Granada.
En la seva exposició es van explicar les diferents modificacions legislatives en matèria de cotització a temps parcial, pensió de jubilació i prestació per atur, reflexionant al voltant del pernicioses que resulten en matèria de protecció social per tractar de reformes que s’instrumenten des d’un preeminent punt de vista econòmic.
L’última de les ponències de les Jornades va anar a càrrec de D. Fernando Salinas Molina , magistrat de la Sala Social del Tribunal Suprem , el títol de la qual va ser: “Problemes pràctics en l’aplicació de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social”.
El ponent va focalitzar la seva atenció en els problemes processals que presenta la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, resolent els múltiples dubtes que la seva interpretació presenta.
La cloenda de les Jornades es va realitzar seguint l’esquema clàssic d’aquestes jornades, és a dir, amb el lliurament dels premis Francesc Layret i Albert Fina i la distinció d’algunes de les comunicacions que, sense dotació econòmica, es van seleccionar entre les 23 presentades per seva publicació en l’obra col·lectiva que inclou les ponències. Les comunicacions premiades van ser les següents:
– Premio Francesc Layret: Pilar Rivas Vallejo “Trabajo, Islam y Género”
– Premio Albert Fina: Inmaculada López Lluch “La <pérdida de vigencia> del convenio colectivo sin cláusula de ultraactividad tras la reforma laboral 2012”
– Comunicaciones seleccionadas para su publicación:
– Anna Gines Fabrellas “Consecuencias de la negociación de mala fe dirigida a la pérdida de vigencia ultraactiva del convenio denunciado. Apuntes para el debate.”
– David Gutiérrez Colominas “La nulidad del despido colectivo por el incumplimiento de exigencias documentales: La problemática derivada de la falta de entrega de la documentación prevista en el artículo 51.2 TRLET”
– Arantzazu Roldán Martinez “La caótica negociación colectiva tras la reforma de 2012: la intersección de acuerdos colectivos de naturaleza distinta.”
Tras la entrega de premios, D. Eduardo Rojo Torrecilla, Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad Autónoma de Barcelona, clausuró las Jornadas manifestando la primacia del Derecho del Trabajo respecto de intereses económicos, los cuales incrementan las desigualdades y la pérdida de derechos y de protección de una parte de la población, así como la importancia de éste como derecho de la ciudadanía que regule las relaciones laborales a través del dialogo y el acuerdo social.
