Breus notes sobre les conseqüències penals de la reclamació internacional d’aliments

Per Àlvaro Melero
Barcelona

 

He decidit fer aquest article davant la curiositat que tenia de fer arribar la informació que vaig poder obtenir a una conferència d’un dels Jutges de la Cort Suprema de Perú, l’Il·lustre Neyra Flores, sobre el procediment que es duu a terme a Perú quan procedeix alguna de les moltes reclamacions internacionals d’aliments.

Abans dir que Perú va desenvolupar el seu codi penal sobre la base del vigent espanyol, el que comporta que en molts processos s’apliqui el mateix precepte que podria aplicar-se a l’Estat Espanyol.

Per al supòsit al que es refereix aquest article es requereix que el fet sigui constitutiu de delicte a Perú i en el lloc on es trobi el cònjuge demandat. Després la jerarquia judicial peruana, semblant al sistema espanyol per a supòsits de poca rellevància, estableix que el Jutge de Pau s’encarregui dels processos sobre petició d’aliments en les seves primeres fases, aquelles que atenen a la filiació, indagació del parador del cònjuge absent, etc.

El primer pas, prèvia recepció de la demanda, és l’acreditació de la filiació. Si no hi ha oponibilitat del cònjuge passarà a reconeixement oficial i davant el Jutge que deixarà constància. En cas d’oposar-se, el procés passaria a les mans del jutge de primera instància per realitzar la prova d’ADN.

Font:http://www.gacetajuridica.com.pe
Font:http://www.gacetajuridica.com.pe

La prova d’ADN la realitzava el cos de policia científic de Perú fins que es va posar en dubte el seu coneixement. Això va portar a quinaperícia requereix d’un mètode racional., fins arribar al punt de qüestionar-se que el jutge hauria de tenir un assessor metodològic per possible confrontació dels perits de les parts.

Resolta la baula de la prova pericial, es notifica al demandat que compleixi amb l’obligació de manutenció tal com preveu el Codi Penal en el seu article 149 sobre l’omissió de prestar aliments. És quan incorren en delicte al no obeir a la llei i l’Estat persegueix aquesta situació amb la cerca del subjecte, que es troba fora de Perú.

Es procedeix llavors a realitzar un informe motivat i fundat jurídicament pel Tribunal Suprem Peruà sobre l’extradició del subjecte, que posteriorment analitzarà i valorarà el President de l’Estat. Davant la seva negativa i al no tenir caràcter de sentència judicial, no constitueix cosa jutjada i haurà d’esperar-se al canvi de govern per presentar de nou l’informe. D’una altra manera seria amb el vistiplau del President. L’informe s’envia al territori en qüestió per a la seva anàlisi i extradició si concorreguessin tots els requisits legals allí on estigués, facilitant la posterior execució de la pena.

Un procediment difícil de portar a causa de la falta de recursos a Perú. Que possiblement no pot ser desenvolupat o millorat amb major rapidesa per la pervivència de tribus que encara es basen en normes i regles pròpies, alienes a la participació de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *