Aspectes clau de la nova Llei de Seguretat ciutadana

Per Josep Mª Ribalta
Barcelona,

 

El passat divendres 11 el Govern va aprovar el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, després d’introduir diverses modificacions respecte a l’inicial avantprojecte com a conseqüència de les recomanacions d’òrgans consultius com el Consell General del Poder Judicial o el Consell Fiscal, que qüestionaven la constitucionalitat d’alguns preceptes.

Aquest text, que un cop superada la tramitació parlamentària derogarà la LO 1/1992, ha estat justificat pel Govern en termes de necessitat, conveniència i oportunitat.

Així, segons l’executiu, per una banda, la desaparició de les faltes del nou Codi penal suposa que una part d’aquestes passin necessàriament a tenir la consideració d’infraccions administratives, i s’incloguin en la dita llei –no obstant això cal recordar que algunes faltes es mantindran en el Codi Penal, englobant-se dins una nova categoria delictiva denominada “delictes lleus”-. Per altra banda es pretén recollir la jurisprudència del Tribunal constitucional i contenciosa-administrativa des de l’any 1992 en aquest àmbit. En aquest últim sentit el ministre d’interior, Jorge Fernández Díaz ha volgut destacar que es tracta d’un projecte “clarament garantista dels drets dels ciutadans”.

La llei inclourà un total de 47 infraccions, 11 menys que la seva predecessora. D’aquestes, 4 seran greus, 26 molt greus, i 17 lleus, suposant multes de 30.001 a 600.000 euros les molt greus, de 1.001 a 30.000 euros les greus i de 100 a 1.000 euros les lleus.

El text de la norma evidencia l’efecte dels dictàmens dels òrgans no consultius en aquest, al desaparèixer alguns dels aspectes més polèmics de l’avantprojecte inicial com els escorcolls amb nu integral, l’atribució de responsabilitat als organitzadors de manifestacions per infraccions comeses per tercers o les identificacions per una infracció administrativa –aquestes es duran a terme només quan siguin necessàries per a la prevenció d’un delicte-.

Quines són les novetats més destacables del projecte de Llei de Seguretat Ciutadana?

Sens dubte, un dels principals protagonistes d’aquest nou text és la previsió de que els agents puguin retenir a un ciutadà durant un període màxim de sis hores, en cas de no ser possible la identificació, creant-se d’aquesta manera una situació jurídica a mig camí entre la llibertat i la detenció, que planteja dubtes sobre quins són els drets del retingut en cas de trasllat a comissaria. Cada retenció s’anotarà en un llibre de registre que s’enviarà cada mes a la fiscalia per a la seva supervisió, i als retinguts se’ls expedirà un volant en el què hi constarà el temps en què van estar privats de llibertat i quins agents van realitzar la diligència.

Es regulen per primer cop els escorcolls corporals, que només es podran produir quan tinguin per objectiu la previsió o esclariment d’un delicte. Aquests s’hauran de realitzar de manera proporcional per un agent del mateix sexe que el sospitós, i en cas que el registrat s’hagi de treure roba s’haurà de fer en un lloc reservat, fora de la vista d’altres ciutadans.

Encara pel que fa a les relacions amb els agents de l’autoritat, es considera infracció greu, i per tant sancionable amb fins a 30.000 euros insultar a un agent de l’autoritat en manifestacions o concentracions.

Un dels grans centres d’atenció de l’articulat són les noves formes de protesta ciutadana. Dins de la regulació d’aquestes s’estableix en l’article 36.4 que és una infracció greu “los actos de obstrucción que pretendan impedir el cumplimiento o la ejecución de acuerdos o resoluciones administrativas o judiciales”, formulació especialment dirigida a castigar les concentracions que tinguin com a objectiu paralitzar un desnonament. També pel que fa a mobilitzacions com “Encercla el Congrés”, el text determina que les protestes davant el Congrés dels Diputats, el Senat i els Parlaments autonòmics seran sancionables com a infraccions greus si causen una pertorbació greu de la seguretat ciutadana.

Altres qüestions tractades pel projecte de llei que també suposen una novetat respecte la legislació anterior, són les infraccions greus per la sol·licitud o acceptació de serveis sexuals retribuïts en zones de trànsit públic, recaient la sanció sobre el client de la prostitució i no sobre l’oferent. No obstant això, el segon paràgraf de l’article 36.11 castiga també la persistència en l’oferiment després de l’advertiment per part de l’agent de l’autoritat.

Després de la seva “suavització” respecte l’esborrany inicial, la llei segueix sent objecte d’una forta polèmica, i si un aspecte d’aquesta és innegable és que molts dels supòsits tipificats destaquen per la seva indeterminació, dotant d’aquesta manera als agents de l’autoritat d’un poder de discrecionalitat que en alguns àmbits podria fàcilment ser qualificat d’excessiu.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.