Màlaga,
Els tributs i la seva organització és una potestat sobirana de cada país, però la interacció de les normes tributàries internes amb normativa comunitària o extracomunitària crea, en alguns casos, llacunes i friccions.
Encara que a priori sembli un poder elemental de l’Estat –fixar els seus tributs i la seva normativa- a nivell europeu i internacional causa enormes dificultats a l’hora de quantificar problemes i buscar solucions davant possibles conductes delictives d’empreses multinacionals en declarar els seus impostos, ja que cada país té criteris propis i no existeix una normativa integral sobre això
L’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis es relacionen sobretot amb exemples en els quals les diferents normes impositives produeixen una doble exempció o una imposició inferior a l’ordinària. També es relaciona amb estructures artificioses que aconsegueixen una baixa o nul·la imposició mitjançant la retirada dels beneficis de les jurisdiccions on tenen lloc les activitats que els generen, com els líders del G20 han assenyalat: “malgrat els riscos als quals ens enfrontem nacionalment, estem d’acord que el multilateralisme té una importància encara major en la situació actual i segueix sent nostre millor recurs per resoldre els problemes de l’economia mundial” (G20, 2012).
El Pla d’Acció BEPS és un ambiciós treball de «reparació» del sistema fiscal internacional que pren en compte la situació de les empreses multinacionals, fonamentalment, però que respon a la pressió de determinats Estats que consideren injusts els nivells de tributació dels quals es vénen beneficiant les mateixes en l’actual context global.
Per això, aquest Pla ha de proporcionar als països instruments nacionals i internacionals que alineïn millor la potestat impositiva amb les activitats econòmiques. Tal com es requeria en l’informe previ a l’elaboració d’aquest Pla, la lluita se centra a identificar les accions necessàries per pal·liar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis, establint terminis per engegar aquestes accions i identificar els recursos necessaris i la metodologia per articular tota la maquinària necessària per a la seva consecució.
L’Impost de societats a Espanya ha experimentat en els últims anys una gran varietat de canvis, no només sobre el tipus impositiu, sinó també, en la configuració del mateix. D’aquesta manera, encara que vegem que a Espanya tenim un tipus impositiu del 30% (encara que fa escassos dies el ministre d’hisenda va anunciar una baixada del mateix per 2015 fins al 25%), a la zona sud d’Europa, Gibraltar, existeix un tipus del 2%.
Encara que sembli una dada fins i tot comparativa-anecdòtic, en la resta d’Europa succeeix alguna cosa similar. Espanya té el tipus impositiu de l’Impost de societats més alt de la mitjana europea, la qual cosa ens indica dues situacions: en primer lloc que existeix una multidiversitat de tipus impositius a la Unió Europea, cosa que dificulta enormement la unitat impositiva sent aquest un dels principals objectius del Pla d’Acció Beps- i la persecució del frau de les empreses amb seu fiscal en un determinat país que eludeixen les seves obligacions impositives; i en segon lloc, que malgrat aquesta diversitat, Espanya se situa per sobre de la mitjana europea, alguna cosa que no afavoreix la implantació d’empreses al nostre país, ni molt menys un incentiu per a la seva tributació efectiva, produint-se alhora d’una gran massa d’economia submergida, un enorme frau fiscal, eludint les seves obligacions tributàries als anomenats ‘’paradisos fiscals’’.
D’aquesta manera, els objectius del Pla ‘’BEPS’’ els podem classificar en quatre grans apartats, a saber:
1.Eliminació de la doble no imposició / reducció de la tributació causada per desajustaments entre els diferents sistemes tributaris.
2.Ajust del IS a les noves realitats econòmiques, socials i definició de nous estàndards en qüestions no tractades pels CDIs o altres iniciatives, nacionals i internacionals.
3.Alineament de la tributació amb la realitat, la substància econòmica i la cadena de valor de l’empresa.
4.Adopció d’accions coordinades que evitin mesures unilaterals que poguessin causar doble imposició o conflictes i comptin amb un suport multilateral
El pla va dirigit a contrarestar certes pràctiques de les companyies multinacionals que es consideren avui pernicioses, entre altres raons pels avantatges competitius que els atorguen enfront de companyies que només operen a escala nacional. El pla aprofundeix de la legalitat d’aquestes pràctiques i entén que encara que avui puguin, en molts casos, estar emparades per la legalitat vigent, es tracta precisament de replantejar el marc legal actual de la fiscalitat internacional. I, per descomptat, l’OCDE assumeix el paper d’executor dels mandats polítics del G20, la qual cosa té tot un seguit de implicacions de política internacional.
D’aquesta manera, no podem contemplar el Pla d’Acció BEPS de manera aïllada, ja que si bé la definició pogués deixar-nos algun dubte sobre el seu possible funcionament posterior, parlem d’una definitiva arma de lluita contra el frau, i com el seu propi nom indica, contra l’erosió de les bases imposables.
Així, aquest Pla d’Acció pogués ser un punt de partida per d’aquí a uns anys parlar sobre una contundent Unió Fiscal –si ben prèviament potser fos convenient una veritable Unió Econòmica- o en defecte d’això, una harmonització de bases imposables en l’àmbit de la Unió Europea que pogués donar fi al fenomen d’elusió del pagament de les obligacions tributàries corresponents en perjudici dels ens cumplidors, i no només pogués ser un primer pas en l’àmbit empresarial, sinó també –i així es debat en el si de la Unió Europea- en l’àmbit de la persona física, ja que sembla més palpable, que si ben el major flux monetari en moviment correspon a les empreses, són els ciutadans els que es veuen més perjudicats per certes pràctiques tributàries tendents a eludir l’obligació fiscal a Espanya i incloure aquestes rendes en els anomenats ‘’paradisos fiscals”, com a nombrosos són els exemples en els últims temps de fortunes situades en bancs suïssos sense tributar a Espanya, i sense coneixement de les autoritats espanyoles, la qual cosa, unit a l’Amnistia fiscal o Regulació fiscal, produeix en el ciutadà mitjà un elevat desgrat amb la política fiscal, i d’alguna manera, econòmica.
El Projecte BEPS marca un punt d’inflexió en la història de la cooperació internacional en matèria de tributació. Com el marc actual basat en el consens està en risc, és fonamental que s’adopti una metodologia adequada que asseguri que el treball sigui inclusiu i eficaç –ja que aquest compta amb 15 Accions- tenint en compte la perspectiva dels països en desenvolupament i els beneficis de les aportacions dels negocis i la societat civil en general. D’altra banda els països en desenvolupament també s’enfronten a problemes relacionats amb BEPS, encara que els problemes poden manifestar-se de manera diferent donada l’especificitat dels seus marcs legals i administratius.
Ens trobem davant un ambiciós pla que sembla tenir el respatller dels grans països, en un clima de canvi de sentiments respecte del compliment de les obligacions fiscals per part de les grans empreses multinacionals. L’impacte d’aquest nou clima en les decisions de les administracions tributàries i dels tribunals nacionals es va a deixar sentir immediatament.
Tot això, com ja anticipàvem, amb independència que caldrà esperar per veure fins a on arriba aquesta revolució de la fiscalitat internacional, encara que si bé sembla que tot el que s’ha dit instaura la idea que la fiscalitat internacional ha canviat de direcció, és a dir, es baralla perquè existeix una igualtat o harmonització de bases imposables i així poder lluitar conjuntament contra el frau fiscal, sent això moltíssim més eficaç que si lluités un sol govern d’una nació.
No obstant això, a priori, sembla que aquest pla manca encara del suport necessari dels governs dels principals països de la Unió Europea, que no dels seus investigadors –que en la seva àmplia majoria avalen el Pla BEPS- sent aquest un suport fonamental i imprescindible per culminar aquest projecte.
Tots els esforços que porten conjuntament en el plànol internacional tenen el seu fidel reflex en la repercussió d’aquestes mesures, ja que són varis els governs que s’han pronunciat, i si la veritat és que alguns es mostren reticents pel seu baix grau d’implantació –com Alemanya o França- uns altres quants, com Itàlia si aposten per una lluita fidel i constant enfront de l’evasió de les bases imposables en l’àmbit de les empreses multinacionals, que deixen a les nacionals –que en la seva majoria sí compleixen amb les seves obligacions tributàries- en una situació de franca desigualtat.
