Regne Unit no vol pagar els 2125 milions extra que li demana la Unió Europea

Per Sebastián Sanmartino

La Unió europea és un ens polític i jurídic independent dels seus estats membres. És per això que necessita de finançament per dur a terme les seves funcions i per poder fer efectives les seves competències, que es fixen d’acord amb les seves finalitats i no per raó de la matèria. En aquest sentit té dos fons principals d’obtenció dels recursos econòmics. En primer lloc, una part dels drets d’importació sobre productes procedents de tercers països no membres de la Unió Europea. I en segon lloc, dos fluxos de diners provinents del països membres, un petit percentatge de l’IVA recaptat i de la renda nacional bruta o PIB.

És en aquesta última partida on el Regne Unit ha manifestat la seva disconformitat amb les previsions de contribució per l’any 2015. Aquestes previsions han estat reformulades tenint en compte la millora del seu PIB respecte a les previsions inicials que es van fer amb anterioritat. És el mateix cas que Itàlia, que haurà de pagar 340 milions addicionals per la millora no esperada en la seva renda nacional.

La quantitat a pagar pel Regne Unit és de 2125 milions d’euros extra, fet que ha indignat al seu primer ministre, David Cameron, el qual ha manifestat que és inacceptable i que no està disposat a pagar. La Unió Europea exigeix aquesta quantitat el dia 1 de desembre d’aquest any i argumenta que en aquest cas és cert que la contribució és superior, però que és un canvi que va ser acceptat pels països membres.

No només és el Regne Unit qui es queixa, també han manifestat la seva disconformitat països com  Holanda, que pensa fer front comú amb Itàlia i la Gran Bretanya contra aquesta revisió, tenint en compte que els països baixos han de pagar 643 milions més. En tot cas, en el cas del Regne Unit molts analistes pensen que es tracta d’una postura de cara a l’electorat antieuropeu, que en aquest país és molt gran i amb molta influència. Seria una manera d’evitar la pujada de partits antieuropeus com l’UKIP de Nigel Farage, que han estat pujant en les últimes eleccions al parlament europeu.

Tot i que es diu que en realitat el govern de Cameron està disposat a pagar, sí que és cert que d’altres països de la Unió surten beneficiats i hauran de pagar menys en concepte de contribució, arribant inclús a recuperar diners. És el que es coneix com receptors nets de fons europeus. Es tracta de la diferència entre el que es paga i el que es rep. En el cas d’Espanya és això el que succeeix. En aquest cas rebrà 169 milions d’euros. No obstant això, té el dies comptats perquè es preveu que passi a ser un país contribuent net en els propers anys, a causa de la incorporació dels països de l’est d’Europa a la Unió Europea.

S’ha generat gran debat a aquest organisme al voltant d’aquest tema, fins i tot s’ha convocat una reunió d’urgència per al novembre, en la que es debatrà la justícia de les contribucions de cada país. No obstant, ja s’ha argumentat que l’origen d’aquest canvi en la previsió de les contribucions estatals no només obeeix a la millora en la generació del PIB, sinó en la modificació de les dades que s’inclouen en aquest concepte. Darrerament han sortit notícies sobre la inclusió de la prostitució  i el tràfic de drogues en la comptabilització de la riquesa nacional bruta.

Efectivament, la Unió Europea du a terme una política d’integració que la porta a compensar les diferències econòmiques entre els diferents Estats. D’aquesta manera els països amb menys recursos econòmics i amb més atur són el que reben diners destinats al seu creixement econòmic. De tota manera, les previsions per a l’any 2015 són sorprenents, perquè països com França i Alemanya estan cridats a rebre més diners que els que aporten. En el cas de França es tractaria de 1016 milions, i en el d’alemanya de 780. No deixa de ser curiós per a dos Estats membres que són coneguts com els motors d’Europa.

Per altra banda, els pressupostos de la Unió Europea no només es nodreixen d’aquestes fons. També rep diners de les multes que imposa a empreses i a Estats membres per l’incompliment de la normativa comunitària. D’aquesta funció s’encarrega la Comissió, que prèviament inicia procediments sancionadors que poden arribar a quantioses multes. S’ha de tenir en compte que les empreses sancionades poden arribar a ser grans multinacionals com Google o Microsoft, que han estat immerses en procediments sancionadors per diverses raons.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *