La llista negra de corruptes: l’exemple rus (II)

Per Álvaro Melero i Pol Rubio.

Traduït per Marta de Bru de Sala i Martí

Actualment estem sent testimonis de nombroses detencions per corrupció de directius, administradors i consellers, representants d’empreses, càrrecs polítics, ministres, senadors i càrrecs varis, que son capçalera als informatius i portada als diaris. A Espanya, els últims anys han estat plens de macro judicis sobre les investigacions per frau, blanqueig de capital, sous no declarats, offshore i maquinacions per defraudar a l’administració i ocultar l’ingent nombre d’ingressos. Tot apunta a que les macro causes seguiran.

A altres països, com per exemple Rússia, tampoc se salven d’aquestes activitats delictives, si bé tenen la voluntat de gestionar-les de manera diferent.

El passat mes de desembre a Rússia, concretament a la Duma Estatal, es va aprovar un projecte de llei que va ser elaborat pel Ministeri de Treball de Rússia el 2015 i recolzat pel Govern a l’agost de 2016. Un projecte que pretén evitar que els alts càrrecs d’empresa i partits polítics que estiguin immersos en investigacions per corrupció puguin ocupar càrrecs en agències governamentals o corporacions.

Tot i els nombrosos casos de corrupció, el nostre país encara no té un tipus penal concret que reculli aquesta activitat delictiva.

A Europa s’han desenvolupat diversos textos normatius que intenten definir i acotar el delicte de corrupció a la vida pública, ja que hi ha molt països com Espanya en què el codi penal no tipifica específicament la conducta de corrupció. En aquest sentit, el concepte internacional de corrupció es podria extreure de les definicions de l’art. 8.1 de la Convenció de Palerm, art. 1 del Conveni de la OCDE, art. 2 del Conveni Europeu del 26 de maig 1997, i per últim, de l’art. 2 del Conveni del Consell d’Europa Civil contra la Corrupció.

Per contrarestar o com a mínim pal·liar la gravetat d’aquesta situació, a Rússia han elaborat una llista negra en la qual figuren tots aquells investigats per aquests fets i estan sent acomiadats un a un perquè “han perdut la confiança del poble”. Segons apunta un annex informatiu del projecte de llei, de 2012 a 2015, van ser acomiadats gairebé 1.200 representants.

El projecte de llei està pendent de ser aprovat al Consell de la Federació, i si finalment ho és entraria en vigor l’1 de gener de 2018.

L’efectivitat de l’actuació de les autoritats i el poder judicial rus contrasta amb la d’Espanya, on el nombre de càrrecs rellevats és molt menor. A més a més, l’elaboració d’una llista negra pública s’erigeix com a nou model d’acció en el panorama mundial, que veurem si s’estén o pereix en favor dels drets dels acusats.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *