Per Ignasi Ferreté i Pol Rubio.
En anteriors articles baby boxes i la llista negra de corruptes mostràvem llums de la legislació russa més recent, avançada als temps que viuen molts altres països. En aquesta tercera entrega però, posem el focus en una ombra.
El 25 de maig el Tribunal Suprem de Rússia va declarar l’organització “Centre Administratiu de Testimonis de Jehovà”, la qual compta amb 395 filials al llarg del territori de tota la federació, com una agrupació extremista i va obligar-la a liquidar tant el seu centre com les seves sucursals, convertint a més les seves propietats en patrimoni de l’Estat. De fet no és el primer cop que un fet similar succeeix a Rússia, doncs ja el passat novembre de l’any 2015 la justícia russa va prohibir també la Cienciologia.
Arguments com el rebuig a les transfusions i la seva aparença de secta han impulsat aquesta resolució, arrel de la qual els Testimonis de Jehovà podran ser perseguits legalment.
A nivell europeu la decisió no ha passat en cap cas desapercebuda, i sobre la mateixa s’ha pronunciat el Servei Europeu d’Acció Exterior de la Unió Europea, el qual ha defensat en un comunicat el dret a la llibertat de reunió dels Testimonis de Jehovà, establint clarament que, igual que la resta de grups religiosos, han de poder gaudir pacíficament de llibertat de reunió sense cap mena d’intromissió, tal i com garanteix l’article 28 de la Constitució de la Federació Russa així com els seus compromisos internacionals amb els drets humans.
Davant una decisió polèmica es miri per on es miri, des d’un punt de vista legal efectivament ens trobem davant d’un possible cas d’infracció dels Tractats signats; si bé d’acord amb una decisió presa pel Tribunal Constitucional rus l’any 2015, tal i com succeeix en altres nacions com la Xina o els Estats Units, a Rússia es va decretar una inversió del principi de primacia i, on abans predominava el Dret Internacional sobre el nacional, ara la situació és a la inversa.
Per la seva banda, l’organització ha presentat recurs davant la Cort Europea dels Drets Humans emparant-se en que la pròpia sentència es fonamenta en una presumpció de culpabilitat dels Testimonis de Jehovà quan aquests realitzen les seves activitats, i no en un anàlisi objectiu, exhaustiu i directe de l’evidencia de que aquelles activitats puguin ser declarades extremistes.
Per últim i com ver essent costum en aquesta sèrie d’articles, hem volgut observar la regulació del tema a España i ens hem topat amb que, precisament pel principi de primacia del Dret internacional, no hi ha hagut decisions substancials al respecte per part dels tribunals ni el legislador espanyol. Potser en aquest cas sigui d’agrair.
