Transparència i bon govern a la Casa Reial

Per Sonia Sarroca.

Que el Govern de l’Estat hagi comptat amb les aportacions dels ciutadans per a redactar l’avantprojecte de la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, és un pas significatiu per a una societat espanyola cada cop més descontenta amb la classe política del panorama actual. Així, membres d’alguns col·lectius com, per exemple, del 15M, han reivindicat una major participació ciutadana en l’elaboració de les normes.

Deixant de banda aquesta reflexió i entrant en matèria, un dels aspectes que s’han posat de relleu és la no inclusió de la Casa Reial entre les institucions subjectes al compliment de la Llei. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha declarat que “no forma part del grup d’Administracions Públiques”. Doncs bé, cal remarcar que, en virtut del Reial Decret 434/1988, de 6 de maig, la seva organització i funcionament es regeix per determinats principis i criteris característics de l’Administració.

Per al que ens interessa, la Casa Reial disposa de personal d’alta direcció, de funcionaris i de personal laboral, càrrecs que perceben les seves retribucions en funció de la dotació pressupostària aprovada anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat. Les retribucions del Cap de la Casa Reial, del Secretari General, Cap del Quarter Militar i personal de direcció es corresponen, respectivament, amb les assignades en els Pressupostos als Ministres, Secretaris d’Estat, Subsecretaris i Directors Generals. És a dir, se’ls aplica el mateix tractament que es determina per als sous dels alts càrrecs equivalents de l’Administració (aquests sí sotmesos a la present Llei).

No només en matèria de retribució, sinó també en el règim d’incompatibilitats s’aplica al personal d’alta direcció, direcció i personal de la Casa Reial, el règim vigent per als alts càrrecs i per al personal de l’Administració.

Per això és qüestionable l’exclusió de la Casa Reial de l’àmbit d’aquesta Llei, si més no podria predicar-se d’aquells assumptes merament privats, però no dels assumptes públics. La transparència i el bon govern, en tant que certes activitats de la Casa Reial tenen una rellevància pública i que els seus ingressos provenen dels Pressupostos Generals de l’Estat, haurien de vincular també els càrrecs d’aquesta institució. Tal com ha apuntat Gregorio Peces-Barba, la Direcció de l’Estat “potser en sentit molt estricte no sigui Administració Pública, però en sentit ampli és la màxima de les Administracions Públiques, la que representa la unitat de l’Estat”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *