“La Televisión Digital para Todos (TDT) es la evolución de la televisión actual, que pasa de ser analógica a digital, lo que permitirá a los televidentes, entre otras cosas, disfrutar de un mayor número de contenidos con mejor calidad de imagen y sonido, alta definición y nuevos servicios avanzados”. Així és com es projectava el que havia de ser la TDT. Però, com sempre, ens prenen el pèl.
El passat 1 d’abril, amb la resintonització de tots els canals de televisió, a les Illes Balears ens quedàrem sense poder veure dos canals de la TVC: el 3/24 i el Canal 33. La justificació utilitzada per l’executiu illenc ha estat una evasió del tema, arraconant la qüestió i sense contestar a les solucions aportades per a resoldre conflicte. Curiosament es tracta del mateix govern que després assegura que no persegueix la llengua catalana, però que des dels inicis de la seva legislatura ha duit a terme una croada en tots els àmbits d’ús: funcionariat, simbologia, educació i així un llarg etcètera.
Senzillament, si s’escriu utilitzant els tecnicismes adequats i s’hi afegeixen algunes paraules que semblin tenir significat és més fàcil convèncer a la gent del missatge que es vol vendre. Però des de sempre la perversió del llenguatge provoca –com deia Galeano, molt present aquests dies– que les paraules perdin el seu significat; vivim en un món “patas arriba”.
La Constitució espanyola, emblema de la protecció i indissoluble unitat de l’estat espanyol i estendard recorrent dels unionistes, recorda a l’article 3.3. que les diferents modalitats lingüístiques gaudiran de respecte i protecció. Però ni la nostra llengua catalana, ni la gallega ni l’euskera gaudeixen d’un estatus equiparable, sinó exclusivament de la oficialitat a les comunitats autònomes respectives.
Amb la supressió de l’emissió dels canals 33 i 3/24, no només estan atacant la llengua catalana eliminant-la dels seus espais d’ús, sinó que a més se’ns vulnera el dret fonamental de rebre informació lliurement a través de mitjans audiovisuals, també recollit a l’article 20.1 d) de la Constitució. Quines opcions tenim els ciutadans de les Balears per a rebre informació veraç dels mitjans de comunicació audiovisuals? Cap ni una.
Sense anar més enllà, la Constitució es reafirma al mateix article 20 apartat 3 diguent que serà a través de la llei que es regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social dependents de l’Estat o de qualsevol ens públic, i garantirà l’accés a aquests mitjans per part dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües a Espanya. Els múltiplex de les Balears –repartits un a Eivissa, un a Menorca i un a Mallorca– permetrien, amb una correcta organització, emetre els canals eliminats. La titularitat dels múltiplex és pública i, malgrat que estan gestionats per Abertis Telecom amb una concessió de gestió i administració, no deixen de ser mitjans públics que haurien de permetre el pluralisme de la societat i respectar les diferents llengües.
Amb l’excusa de la globalització, els nostres dirigents ens priven de drets i ens organitzen un pla de consum enfocat cap al model de societat que ells volen: una societat dels platós de Telecinco, Diario de Patricia i celebracions de les victòries futbolístiques. Ens ensenyen únicament l’informació que volen que vegem seleccionant-la i manipulant-la segons el seu propi interès.