Per Diego Fierro Rodríguez
És impossible dubtar sobre un fet notori com el relatiu a l’abundant producció legislativa que està existint en els últims mesos. Legislar està de moda, principalment perquè sembla que és el més crida l’atenció de la ciutadania, que no ha de pensar que per més legislar es obra millor.
Són diverses les normes legals que han estat publicades en els últims mesos. Algunes normes que cal destacar són la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, i la Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal. També resulta curiosa l’activitat que es va desenvolupar amb el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 31 de març, ja que, aquest dia, es van publicar la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10 / 1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, la Llei Orgànica 2/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de delictes de terrorisme , la Llei Orgànica 3/2015, la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, i la Llei 3 / 2015, de 30 de març, reguladora de l’exercici de l’alt càrrec de l’Administració General de l’Estat.
La voràgine legislativa actual, que s’ha vist incrementada en els últims mesos per culpa per factors com les eleccions autonòmiques i locals, que han impulsat nombroses activitats per part dels diferents partits polítics amb una clara naturalesa electoralista, ha estat com una terrible tempesta que podia preveure des de feia temps.
Sent diversos els successos que han incidit en la producció legislativa dels últims mesos, possiblement, seguirà augmentant per l’atapeït calendari legislatiu que ha marcat el Govern amb anterioritat a les eleccions generals. Aquest fet ha provocat que quedin més normes en tramitació que sessions del Ple fins a les eleccions generals.
A més de les normes que estan immerses en la gestació parlamentària, hi ha altres que podrien néixer en els pròxims mesos amb la forma de Decrets-Lleis, ja que ha estat una pràctica habitual dels dos últims òrgans executius nacionals la utilització de la forma legislativa regulada a l’article 86 de la Constitució Espanyola, que exigeix que concorri un pressupost habilitant, que existirà en cas d’extrema i urgent necessitat, encara que és cert que no sembla que alguns dels decrets-lleis aprovats darrerament pel Govern estatal i pels ens executius territorials de les comunitats autònomes s’hagin dictat existint el referit pressupost.
La producció legislativa abundant no és beneficiosa i només genera obstacles en les situacions en què hi ha la necessitat d’aplicar normes complexes que formen part de l’ordenament jurídic objectiu. Aquest fet li seguirà causant mals de cap als operadors jurídics durant els propers anys, a causa que ningú en els ens legislatius competents ha pensat que estan ocasionant més problemes dels que estan aconseguint resoldre amb el postureig legislatiu.