Barcelona
Fa temps que segueixo i relato la història de la lluita dels jutges substituts pels seus drets; No està a les meves mans reconèixer les seves pretensions, però, ho està reconèixer el seu coratge, valia i tenacitat.
Sembla com si mobilitzar-se fos fàcil, acomodat des de la butaca del saló és molt fàcil entonar un clam al cel amb piulades que encara que ho semblin, no són escoltades per ningú; Per als juristes, no s’hauria de fer front a les més dures batalles fent cas omís a l’essència de la professió. No hi ha més valenta i honorable lluita que aquella que es pren sense perdre les formes, àdhuc sabent que la part contrària les perdrà.
Se’ls hi pot arribar a retreure moltes coses a la Judicatura Eventual, però no que la seva lluita no sigui un exemple per a tots; Esgotant cada instància no desisteixen a utilitzar les vies processals que la Llei els hi obre; El seu camp de batalla és el que ha de ser: Els Tribunals de Justícia. Com a juristes saben que han de lluitar pels seus drets amb les armes que el propi Dret els hi atorga, àdhuc sabent que no hi haurà igualtat d’armes. Han perdut moltes batalles, però, quan les perden no s’abandonen a imitar Occupy wall street: “La guerra encara no ha acabat, queden moltes instàncies per recórrer”, son les úniques paraules que els hi pots escoltar dir.
Se’ls hi ha de reconèixer la seva tenacitat i serietat, no cessen a empunyar arguments jurídics, i no la demagògia, contra resolucions polítiques.
No obstant això, aquestes últimes setmanes han sofert durs cops per part de la Comissió Europea i el Tribunal Suprem; A aquells més combatents se’ls veu més cansats, doncs la guerra està sent molt llarga. No obstant això, sé que parlo en nom de molts quan us demano que no us rendiu, la vostra lluita és un exemple a seguir; No deixeu, per favor, que deixem de creure que el Dret és una arma per combatre lleis injustes i reclamar drets negats.
1 comment