Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

L’Església Catòlica i els impostos

Per Tomàs Gabriel Garcia.

Catedral de Vitòria

El passat dimecres 23 de maig saltava la notícia de que el grup polític d’Esquerra Plural havia presentat davant el Congrés dels Diputats una moció per a que l’Església Catòlica pagués l’IBI per tots els béns immobles dels que disposa sent aquesta refusada a la Comissió Constitucional del Congrés amb 26 vots en contra i 16 a favor.

A què es deu aquest privilegi per alguns, qüestió de justícia per altres?

Ens hem de remuntar a l’any 1979 quan Espanya signa amb la Santa Seu l’Acord sobre Assumptes Econòmics, concretament en el seu article 4 se’ns diu que “la Santa Seu, la Conferència Episcopal, les Diòcesis, les Parròquies i altres circumscripcions territorials, les Ordres i Congregacions Religioses i els Instituts de la Vida Consagrada i les seves províncies i cases tindran dret a les següents exempcions: a) Exempció total i permanent de la contribució territorial urbana dels següents immobles: 1. Els temples i capelles destinats al culte, i així mateix, les seves dependències o edificis i locals annexos destinats a l’activitat pastoral. 2. La residència dels Bisbes, dels Canonges i els Sacerdots amb Cura d’ànimes. 3. Els locals destinats a oficines, la Cúria Diocesana i a oficines parroquials. 4. Els seminaris destinats a la formació del Clergat Diocesà i Religiós i les Universitats eclesiàstiques en tant en quant imparteixin ensenyances pròpies de disciplines eclesiàstiques. 5. Els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions Religioses i Instituts de la Vida Consagrada”.

Així doncs veiem que estan exempts de contribucions territorials urbanes dels citats immobles, aquesta referència la trobem reiterada a l’article 62 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL) el qual ens diu que respecte l’Impost de Béns Immobles estaran exempts del seu pagament “c. Els immobles de l’Església Catòlica, en els termes previstos en l’Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes econòmics, de 3 de gener de 1979, i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut d’allò que disposa l’article 16 de la Constitució”.

Si s’observen les dades es pot observar que el segon posseïdor de patrimoni immobiliari d’Espanya és l’Església Catòlica només per sota del propi Estat i, si es revisen les estimacions de l’any 2009, es pot comprovar que si l’Església Catòlica pagués l’IBI es podrien recaptar prop de 9 milions d’euros a l’any i dos-cents trenta-dos mil euros més en concepte de terrenys rústics. Diners que en temps de crisis podrien contribuir a una major facilitat pel que fa a la sortida de la crisi econòmica.

Una altra qüestió polèmica i que sol criticar-se al Govern és que, si l’Estat espanyol es configura com un Estat aconfessional (article 16.3 CE), com pot ser que a la Declaració de la Renta es pugui decidir que una part de la imposició sobre la renta o el patrimoni net vagi a l’Església Catòlica només i no a altres confessions religioses; degut a això, l’Església recaptarà aquest any dos-cents quaranta milions d’euros; dit privilegi per a la religió catòlica el trobem a l’article 2 del citat Acord sobre Assumptes Econòmics entre l’Estat espanyol i la Santa Seu:1. L’Estat es compromet a col·laborar amb l’Església Catòlica en la consecució del seu adequat sosteniment econòmic, amb respecte absolut del principi de llibertat religiosa. 2. Transcorreguts tres exercicis complets des de la signatura d’aquest Acord, l’Estat podrà assignar a l’Església Catòlica un percentatge del rendiment de la imposició sobre la renda o el patrimoni net o una altra de caràcter personal, pel procediment tècnicament més adequat. Per a això, caldrà que cada contribuent manifesti expressament a la declaració respectiva, la seva voluntat sobre la destinació de la part afectada. En absència de tal declaració la quantitat corresponent es destinarà a altres finalitats”.

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha qualificat de irresponsabilitat la proposta feta pel PSOE per tal que l’Església Catòlica pagui l’IBI com tot ciutadà espanyol i tot seguit ha fet una pregunta a la que no ha respost “Guanyarem alguna cosa denunciant aquest Concordat amb els problemes que té Espanya? Serà la solució dels ingressos i dels problemes de les administracions?”. Com a resposta, es podria apuntar al fet demostrat amb anterioritat de que el cobrament d’aquest impost faria créixer els ingressos de l’Estat en nou milions d’euros, quantitat que facilitaria en part la sortida de la situació econòmica i financera en al que es troba l’Estat espanyol.

Tot això permet extreure una conclusió: l’article 31.1 de la Constitució reconeix que “tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques”, aquest adverbi “tots” fa referència al principi de generalitat del sistema d’ingressos públics i, bàsicament, això significa que cada persona ha de participar en el sosteniment de les despeses públiques, a excepció de l’Església Catòlica, la qual no s’inclou en aquest tots.

    2 Responses to L’Església Catòlica i els impostos

    1. Andreu Respon

      29/05/2012 at 7:25

      Gran article, de lo millor que he vist fins ara!

    2. Claudia Respon

      29/05/2012 at 7:42

      Moltes felicitats Tomàs! La feina feta sempre és ben recompensada i es nota que treballes amb il·lusió!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *