Per Gisela Roig.
Vivim en una època en que el concepte desafecció política és una realitat. L’article 23 de la Constitució Espanyola, el 29 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) i el 39 i 40 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea determinen amb diferents paraules, que tots els cituadans tenen dret al sufragi actiu i passiu. Potser l’enunciat més concret el té l’EAC que diu “Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis” i afegeix en el segon apartat “ Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis”.
Doncs bé, qualsevol persona, llegint aquestes declaracions de drets fonamentals estaria d’acord que, amb el posterior desenvolupament a través de les lleis electorals i els reglaments dels òrgans parlamentaris, efectivament es protegeix el dret a la participació polítcia. Doncs sí, tothom té dret a votar o presentar-se com a candidat i el seu vot es comptabilitza com pertoca (ja em deixat enrera les èpoques del caciquismo). Però ves aquí el problema i motiu d’aquesta reflexió.
Fa un parell de dies, estava veient les noticies i van començar a enfocar els diferents caps polítics en un ple del Parlament de Catalunya mentre feien les seves exposicions al faristol. Vet-ho aquí, que quan determinats partits amb menys representació parlamentària feien la seva feina, la sala ressonava, feia eco, pràcticament estava buida. Així que jo em pregunto, on queden, aleshores, tots aquests drets fonamentals que tan esforç s’ha fet perquè estiguin catalogats i escrits en les principals lleis de cada país. Perquè si bé ens asseguren que tots els vots tindran el mateix valor, després no ens asseguren que tothom escolti la nostra veu a través dels nostres representants tal i com determina l’article 29 de l’Estatut. El sistema electoral es basa en que es representi a la societat proporcionalment als seus vots, però que una força política tingui un baix seguiment, no implica que totes les persones que l’han votat, s’hagin de fondre en el silenci, perquè encara que siguin una minoria, formen part del concepte ciutadans.
Realment, potser el sistema electoral és un problema per la representació de la ciutadania, però mentre el mantinguem, ajudaria molt a la població, veure a les sales parlamentàries una actitut de respecte i atenció cap a tots els representants de la societat en la que vivim.