El dia 8 d’agost coneixíem la notícia de que Marvin Wilson, de 54 anys d’edat, havia estat executat a la Unitat de Hunstville, Huntsville, Texas per mitjà d’injecció letal a les 18:27 hora de Texas del 7 d’agost (aproximadament, les 23:37 hora espanyola).
Marvin Wilson fou condemnat a Texas per l’assassinat d’un informant de la policia, Jerry Williams, que havia ajudat a les Forces de l’Ordre del dit Estat americà a l’informar-los de que l’acusat es trobava en possessió de drogues i que les guardava a casa seva trobant-se a aquesta, efectivament, 24 grams de cocaïna. Per aquest fet, Marvin Wilson i Andrew Lewis, còmplice seu, varen apallissar a la víctima a la sortida d’una botiga a la localitat de Beaumont, Texas, el segrestaren i poc després es trobà el seu cadàver desfigurat i amb un tret al cap.
Durant el procediment la dona d’Andrew Lewis testificà que Wilson els havia confessat a ella i altres persones que havia estat ell la ma executora, és a dir, qui matà a l’informador de la policia, Jerry Williams, l’any 1992. La sentència condemnà a Marvin Wilson a pena de mort i a Andrew Lewis a cadena perpètua degut a la seva complicitat en l’assassinat.
L’advocat defensor, Lee Kovarsky, presentà tests de coeficient intel·lectual de l’executat i al·legà que els resultats donaven una puntuació de 61 considerant-se, legalment, un retardat mental i que la Supreme Court dels Estats Units d’Amèrica havia prohibit la pena de mort en casos en els que l’acusat patís dit retard. L’afirmació del lletrat de la defensa era totalment correcta, doncs la United States Supreme Court declarà l’any 2002 a la sentència del Cas Atkins v. Virginia que “a la llum d’aquestes deficiències, la nostra jurisprudència sobre la pena de mort ens referencia dues raons amb el consens legislatiu de que el retard mental ha de ser categòricament exclòs de l’execució. Primer, hi ha una qüestió seriosa que tracta sobre la justificació que ha de reconèixer-se com a base per a l’aplicació de la pena de mort per a delinqüents retardats mentals (Gregg v. Georgia, 428 U.S. 153, 186 (1976)), identificant-se “retribució i dissuasió dels crims capitals per a futurs delinqüents” com el propòsit al que serveix la pena de mort. A menys que la imposició de la pena de mort a un retardat mental “mensurablement contribueixi a un o varis d’aquests objectius, és no més que imposar innecessàriament i inútilment dolor i patiment” i, per tant, un càstig inconstitucional (Enmund, 458 U.S., at 798)”; però també va determinar que la determinació de retard mental quedava a lliure criteri dels Estats, i així és com l’Estat de Texas va entendre que uns simples tests de coeficient intel·lectual no eren vàlides proves de retard mental, més quan existien, en el mateix cas, altres proves que contradeien el test a l’entendre que tenia suficient capacitat com per entendre la importància i gravetat dels fets que estava cometent.
Finalment, l’advocat de la defensa presentà un últim recurs davant la Supreme Court que fou inadmès degut a l’argumentació anterior doncs si bé és cert que la pena de mort en retardats mentals és inconstitucional degut a la VIII i la XIV esmenes de la Constitució americana, els mitjans de prova emprats foren insuficients i no són acceptats a l’Estat de Texas i al no existir cap altre recurs a cap instància superior es datà l’execució de Marvin Wilson el dimarts 7 d’agost de 2012 a la Unitat de Huntsville, Texas on es posà fi a la seva vida, com ja s’ha dit, a les 18:27 hores.
