Gisela Roig i Kevin Sànchez,
Facultat de Dret de la UB.
Avui s’ha celebrat la 9a jornada sobre “Estem preparats per treballar en català?” organitzada per l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia (AJDLP) i el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya a l’Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
La presentació de la Jornada ha anat a càrrec del Sr. Enoch Albertí, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Gimeno i Jubero, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Pilar Fernández Bozal, consellera de Justícia en funcions, Pedro L. Yúfera, president del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, i Agustí Carles, president de l’AJDLP.
L’encarregat d’obrir l’acte i conduir les intervencions al llarg de la jornada ha estat Agustí Carles. El primer en intervenir ha estat el degà de la Facultat, Enoch Albertí, que ha iniciat la seva intervenció explicant l’evolució de la l’ús de la llengua catalana en els últims anys a la seva facultat. Aquesta ha passat de representar el 40% de la docència al 55% actual. Ha defensat que aquesta és precisament la via adequada per tal de que els futurs juristes facin un ús preferent del català a l’administració de justícia.
Tot seguit, Miguel Ángel Gimeno ha lamentat que les resolucions definitives en català hagin disminuït encara més respecte de les dades de 2011 on s’assolí un mins percentatge del 13% del total. En aquest sentit la seva reflexió ha estat que la gran majoria de vacants de jutges que hi ha a Catalunya s’omplen amb gent que no és catalana ni coneix la llengua. Finalment amb conclòs la seva intervenció citant a una frase del propi Agustí Carles en referència a l’associació que presideix: Ens dissoldrem quan a la justícia catalana s’usi el català en la mateixa proporció que al carrer.
A continuacuó, el Sr. Pedro L. Yúfera ha parlat des de la seva experiència personal ha en referència a tots aquells jutges de fora de Catalunya que no fan servir el català, ja que, ha dit, aprendre l’idioma (el català en aquest cas) és símptoma de voler integrar-se dins d’una societat. Sobre la base d’aquest raonament, ha fet una crida a parlar en català a l’administració de justícia perquè és l’exercici d’un dret: no es tracta de normalització, sinó de normalitat; ha finalitzat.
La consellera de justícia en funcions, Maria Pilar Fernández Bozal, ha estat l’encarregada de finalitzar l’acte inaugural tot fent èmfasi, en primer lloc, de la necessitat d’una formació jurídica en català per poder desenvolupar, a posteriori, la feina en aquesta llengua.
Responent al títol de la 9a jornada, ha volgut obrir dos fronts per demostrar que la resposta és que afirmativa. Per una banda, ha fet referència a la capacitat lingüística en l’àmbit jurídic, que en una enquesta del 2008 determinava que el 90% del personal té coneixements per atendre i entendre el català parlat i escrit, i un 80% té suficient coneixement per poder escriure documentació jurídica en aquesta llengua. Pel que fa a jutges, secretaris judicials i fiscals, està acreditat que el 50% tenen un nivell de B de català, tot i que ha puntualitzat que és bastant just i que en qualsevol cas hauria de pujar al nivell C o fins i tot D. A part d’aquestes dades, ha dit que és necessari assolir aquest coneixement de la llengua catalana perquè no es pot violar el dret d’opció lingüística que dóna l’Estatut als ciutadans. Per acabar, ha exposat algunes eines que la Generalitat posa en mans dels professionals com ara el nou sistema informàtic de justícia.cat (un expedient electrònic per automatitzar els processos), l’extranet que presenta un sistema de traducció automàtica al català i un mòdol de gestió de requeriments policials telemàtic en català, que registra uns 132.000 requeriments l’any.
Així doncs, la conclusió que se’n deriva d’aquest acte inaugural, és que tot i la conscienciació sobre la necessitat de fer servir la llengua catalana a l’administració de justícia, encara queda molt camí per recórrer. És molt necessari recolzar-nos i fer ús de les noves tecnologies per facilitar aquesta irrupció i normalitat definitiva del català a l’administració.
