Advocat, una professió a l’abast de pocs

Per Alexander Salvador.
Barcelona.
 

28 de Febrer. Dia de manifestacions. Dia de reivindicacions en pro de l’educació. Dia de protesta en contra de les retallades. 28 de Febrer. Dia de la primera convocatòria d’aturada de classes en contra del Màster en Advocacia. Molta poca gent conscienciada. Menys gent present. Un missatge poc difós. Molt treball a fer en els pròxims mesos. No hi ha cap altre conclusió possible.

Ens estan limitant l’accés a l’advocacia.” o “Sobren advocats i així n’hauran menys a través de poques places i preus elevats en comparació al grau.” Eren expressions que s’hi podien sentir en aquell grup d’estudiants front el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El conformisme de sempre i dels de sempre, aquest conformisme és el que portarà a una promoció rere altre a dur a terme un Màster en Advocacia que està limitant el seu accés a la pròpia professió, m’explica I.E, portaveu d’Estudiants Crítics contra el Màster en Advocacia, un Màster que ningú vol, que cap estudiant vol fer, un Màster imposat per poder ser advocats, un Màster que pagarem el triple de car que allò que realment volem fer.

M’expliquen I.E i T.M, estudiants de la Pompeu Fabra, la situació en la que es veuran en breus, un màster on només s’ofereixen la meitat de places que les que ocupen els estudiants de l’últim curs de 4rt, un preu que dansa pels 6000 euros, és a dir, més del triple fins i tot que el preu de la matrícula d’un curs del grau en Dret a la Pompeu Fabra. I lo més trist ha sigut quan m’han explicat com hauran de competir acadèmicament amb els seus actuals companys de promoció per la meitat de places.

Heu pensat que passarà amb aquells estudiants que no puguin cursar aquest Màster? Crearà la impossibilitat de fer el Màster en Advocacia, futures promocions de paralegal? Estudiants que no puguin exercir, però, legos?

N’I.E. m’exposa un dels altres problemes essencials del Màster en Advocacia. Quin és el valor afegit que em pot comportar fer aquest Màster? L’actual sistema de graus contribuïa a diferenciar en certa manera als graduats a través de les optatives als darrers anys del Grau, i si volies una especialització aprofundida podies realitzar un Màster especialitzat, totalment a la voluntat de cadascú. Pagar per allò que realment vols fer, no per allò que et ve imposat. I ara? Sortirem amb el mateix perfil acadèmic al món laboral?

Finalment, m’exposen una altre de les qüestions rellevants sobre el Màster en Advocacia, les pràctiques. Atenent, a l’actual situació laboral de la societat catalana i espanyola com podran les facultats de Dret de la UB, la UPF, la UAB, la UDG, la URV, ESADE, la UOA, la UIC, la UVIC, la UDL cercar pràctiques laborals obligatòries als seus estudiants de Dret, al mateix temps? La pròpia impossibilitat pràctica fa qüestionar seriosament la viabilitat del Màster.

Una mobilització transversal que continua facultat a facultat

La pròxima setmana es preveuen noves reunions per a la creació de comissions en les diferents universitats catalanes per a coordinar les diverses facultats de Dret per així configurar una forta unió de tots els estudiants per als propers mesos.

Ens trobem front una gegant incertesa que no ha fet més que créixer amb la publicació de l’esborrador de l’avantprojecte de la Llei de Serveis Professionals, la qual presentava l’eliminació de l’examen que permetia l’accés a l’Advocacia, després de realitzar el ja citat Màster. Quin és el motiu de realitzar un Màster en Advocacia, si el Govern Central elimina l’examen d’accés?

Com sempre s’escoltaran en boca d’alguns grillades i infundades teories de la conspiració sobre grups de pressió i lobbys dels grans despatxos, front això, serietat. M’expliquen sobre la transversalitat de la mobilització contra el Màster; “És un problema que afecta a tots els estudiants de Dret de tota Catalunya i Espanya des de 1r a 4rt. L’any passat els de llicenciatura van aconseguir lliurar-se’n. Si era tant important la seva realització, com ho van aconseguir? Conscienciació de la comunitat estudiantil. Hem de deixar de banda les teories de la conspiració i afrontar els problemes. Fer veure a tots els companys la realitat d’aquests amb dades objectives i fets contrastats. Conscienciar als estudiants de Dret de la seva situació futura. Actuar amb serietat i deixar-nos d’excusar en terceres parts que poc o res tenen a veure.”

I per sobre de tot, hi ha un problema que ningú ha posat sobre la taula a debat. Algú ha pensat que passarà amb aquells estudiants que no puguin fer l’any que ve el Màster? Col·lapsaran les places dels de la pròxima promoció o estem front futures fornades gegantesques de paralegal?

Això és pot aturar, però s’ha de contribuir a títol propi en fer-ho, ningú més enllà que cadascú de nosaltres està legitimat a decidir si ajuda o no. Ningú ens ho pot recriminar, més que nosaltres mateixos com a individus.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *