Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Mississipí 2.0

Per David García.
Barcelona.
 

La paraula esclavitud sembla reportar-nos a un passat molt llunyà de pols i sorra, d’Estats Confederats, de Mississipí i els seus camps de cotó. Però ens equivoquem.

Esclavitud no és solament un cartell amb la inscripció whites only o l’espetec d’un fuet en l’esquena, és una pràctica que ha de ser eradicada per complet.

Amb prou feines fa dues setmanes, la premsa mundial es feia ressò del cas succeït a Anglaterra referent a les tres dones que havien rebut un tracte considerat esclavista durant els últims deu anys. Tot això comporta posar de manifest com fins i tot països del denominat primer món, amb un sòlid Ordenament Jurídic que defensa Drets Fonamentals i Llibertats Públiques, mostren esquerdes en aspectes legals i jurídics suposadament superats.

Hem de doncs atendre –ja que l’ocasió mereix com a mínim una profunda reflexió- sobre quins són les normes que componen una barrera de protecció a actuacions que propicien la submissió o opressió al treball d’un empleat.

En primer lloc, la Constitució Espanyola en el seu article 15: Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants […].

Així mateix, tal com assenyala en la mateixa adreça l’article 4 de l’Estatut dels Treballadors, els empleats mantenen una sèrie de drets reconeguts en exercir una activitat laboral per compte d’altri. Entre ells, figuren:

– Dret a la lliure elecció de la professió i ofici que s’esculli.

– Dret a la lliure sindicació i afiliació a qualsevol Delegació de representació dels treballadors.

– Dret a la negociació col·lectiva per convenir i acordar la defensa dels seus interessos.

– Dret de vaga.

– Dret de reunió.

– Dret d’informació, consulta i participació en l’empresa.

A més, s’estableix estrictament en una part del nomenat precepte, que els treballadors no podran en cap cas, ser discriminats directa o indirectament per a l’ocupació, o una vegada emprats, per raons de sexe, estat civil, edat dins dels límits marcats per aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l’Estat espanyol.

Finalment la OIT –Organització Internacional dels Treballadors- estableix en el seu Conveni sobre l’Abolició del Treball Forçós de 25 de juny de 1957 (Ginebra). Al llarg dels seus preceptes, trobem com més significatiu l’article 1 i 2 que estableixen, que els països involucrats es comprometen a no permetre conductes de submissió laboral com a disciplina habitual ni com a represàlia.

Ara que s’apropa el dia 2 de desembre, Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud, no caiguem en el pensament que tres persones en tot Regne Unit suposen l’excepció que compleix la norma.no pensem que l’època de cadenes i els contes de Senyors Feudals *soncaducos en una societat digital que té tot –seguretat i confort- a l’abast de la tecla intro.

No confiem que això ja no ocorre o que si ho fa, succeeix molt lluny i mai ens tocarà.

Mississipí no està tan lluny com sembla.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *