Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

¿Es reduirà el nombre d’aforats?

Diego FierroPer Diego Fierro Rodríguez.

L’ordenament jurídic espanyol preveu un element, amb rellevància processal penal, anomenat aforament, causant de moltes preguntes, que implica que certs subjectes, anomenats “aforats”, només puguin ser enjudiciats per òrgans jurisdiccionals determinats i diferents dels que naturalment jutgen els que no estan investits amb l’institut jurídic. L’aforament condiciona el desenvolupament de molts processos penals per implicar una alteració de la competència judicial i un impediment d’accedir a la segona instància pel aforat.

L’aforament és una figura considerada per uns com una garantia i per altres com un privilegi, que ha estat objecte de crítiques en els últims anys per diferents motius. D’una banda, per la gran quantitat d’aforats que hi ha a Espanya, que es diferencia d’altres països d’Europa com Alemanya, Itàlia o França. De l’altra, per l’ocupació que es realitza del aforament, que ha arribat a implicar la utilització de la condició d’aforat per part d’alguns dirigents polítics per alterar la competència judicial renunciant al lloc de parlamentari una vegada que han esgotat les seves opcions que l’òrgan jurisdiccional competent pel seu aforament dictamini que no han de ser condemnats, provocant que el procés hagi de acabar passant a les mans d’un altre òrgan, que serà el competent segons les regles generals.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha proposat reduir el nombre d’aforats de 17.621-22, fent al·lusió a una mesura que seria estudiada pel PP segons el president del Govern, Mariano Rajoy. No se sap si l’anunci del escomesa de les reformes per rebaixar la quantitat d’aforats pot prendre seriosament a hores d’ara, ja que el PP va rebutjar en el Ple del Congrés la proposta d’UPyD consistent a suprimir més de 9.000 aforats aprofitant l’última reforma de la Llei orgànica del poder judicial i que el PP, el PSOE i els nacionalistes van rebutjar eliminar l’aforament en l’any 2013, però si la reducció del nombre d’aforats es realitzés correctament s’aconseguiria un gran èxit jurídic i polític.

La proposta de rebaixar la quantitat d’aforats, que és molt cridanera, presenta diversos problemes de caràcter jurídic i polític que dificultaran que pugui efectuar correctament:

1. Pel que fa al sentit jurídic, es plantegen diverses qüestions. Cal tenir present que, per reduir el nombre d’aforats, caldrà realitzar diverses reformes normatives, com ja ha comentat la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Les normes principals que caldria modificar són:

– La Constitució Espanyola per suprimir l’aforament dels parlamentaris, establert en l’art. 71.3.

– La Llei orgànica del poder judicial per rebaixar la quantitat d’aforats que es reflecteixen en les regles sobre competència jurisdiccional.

– Els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes, que hauran de reformar partint d’un pacte polític entre el Govern estatal i els governs autonòmics, que pot resultar complicat.

2. Pel que fa al sentit polític, és clar que tots els partits van a mostrar el seu acord amb la proposta de suprimir aforats davant els mitjans de comunicació, com ja han fet membres del PP i del PSOE, encara que, en algun cas, se li ha donat més importància a la reforma dels procediments. Algunes agrupacions polítiques, com IU i com el PSOE a Castella-La Manxa, estan disposades a arribar més lluny i han posat sobre la taula l’opció de reduir el nombre d’aforats fins que no quedi ni un. No obstant això, caldrà esperar per veure el que pensa en realitat dins dels diferents partits polítics i per comprovar si existeix, per part dels dirigents públics, un interès real en rebaixar la quantitat de persones que estan investides amb l’aforament o si, per contra, només volen millorar la seva imatge davant l’opinió pública.

Els problemes jurídics i polítics existents acabaran provocant, probablement, que no es dugui a terme la reducció del nombre d’aforats i que els màxims dirigents dels principals partits polítics acabin fent flors a la seva formació mentre critiquen als rivals polítics. La polèmica estarà servida.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *