Jutges substituts i magistrats suplents porten el CGPJ al Tribunal Suprem per la seva precària situació

Redacció.
Barcelona.

 

El Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda interposada a través del Col·lectiu Ronda contra el CGPJ per un grup de 18 jutges substituts i magistrats suplents que es consideren víctimes d’una greu situació de vulneració de drets laborals i discriminació.

Els demandants denuncien que una gran majoria dels gairebé 1000 jutges substituts de tot l’Estat espanyol acumulen més d’un i mig any sense treballar, molts d’ells i elles amb la prestació d’atur esgotada i amb la prohibició d’exercir cap altra professió que no sigui la docència, arran de la publicació de la Llei Orgànica 8/2012 de desembre de 2012 que insta de forma voluntària o fins i tot obligatòria que els jutges titulars o indefinits a cobrir les baixes, permisos i excedències dels seus companys.

En el moment d’aprovar-se la polèmica llei -contrària en diversos aspectes a la normativa comunitària- els jutges substituts eren 1500, dels quals 500 s’han vist obligats a sortir de les llistes davant la impossibilitat de romandre més temps sense ingressos. La renúncia a la plaça suposa la impossibilitat de tornar a exercir en el futur i cap tipus d’indemnització, malgrat en molts casos l’antiguitat acumulada per aquests jutges superava abastament els 10 anys d’experiència.

En el moment d’entrar en vigor la Llei Orgànica 8/2012 de desembre de 2012 impulsada per l’exministre Gallardón, el col·lectiu de jutges substituts i magistrats suplents estava integrat per prop de 1500 professionals que representaven el 20% de la planta judicial a l’Estat espanyol i, en el cas de Catalunya, eren responsables del 30% de totes les sentències dictades als jutjats catalans.

Atenent a aquestes xifres, és fàcil apreciar el fet que les restriccions imposades per l’executiu a través del Ministerio de Justícia i avalat pel legislatiu a la presència de suplents i substituts als jutjats ha contribuït de forma molt notable a l’agreujament de la situació de col·lapse que històricament, però cada vegada de forma més accentuada, afecta els jutjats de tot l’Estat, amb endarreriments que arriben a suposar una greu vulneració del dret de la ciutadania a la tutela judicial efectiva. Cal recordar que Espanya se situa molt per sota de la mitjana europea pel que fa a la ràtio de jutges professionals en relació a la població. Si la mitjana a la UE és de 28,5 Jutges per cada 100.000 habitants, a l’Estat espanyol aquesta proporció es redueix fins a situar-se en un 13,2 per cada 100.000 habitants. Una diferència ara eixamplada amb la pràctica desaparició de substituts i suplents, deixant en la ràtio de Jutges Professionals en un ridícul 10,2 per 100.000 habitants, el més baix de tota la Unió Europea.

La precarietat com a norma

El grup de jutges eventuals -que, en alguns casos, exercien des de feia 10 i, fins i tot, 15 anys- desenvolupaven la seva tasca en condicions d’extrema precarietat i permanent conculcació de drets laborals bàsics. Als jutges substituts i magistrats suplents sense feina se’ls aplica idèntic règim d’incompatibilitats i prohibicions que als titulars pel que fa a l’exercici d’activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional. Així, malgrat acumular llargs períodes sense poder treballar, tenen impedit qualsevol pràctica professional tret de la docència, la recerca jurídica o la producció i creació artística, científica o tècnica. No poden, per exemple, exercir com a advocats però no només això sinó qualsevol altre professió o activitat sigui jurídica o no i a més han d’estar a plena o absoluta disponibilitat dels òrgans de govern dels Tribunals i Audiències. Sense percebre cap prestació per aquesta incompatibilitat ni l’obligació de disponibilitat absoluta, a banda de no ser donats d’alta en la Seguretat Social. De fet, tampoc poden abandonar la borsa de treball on figuren per cobrir les possibles absències que es donin sense permís explícit del CGPJ; en cas de fer-ho es tracta d’una baixa voluntària sense cap mena de dret o indemnització.

Discriminació retributiva

El capítol de discriminacions no s’esgota en el període d’espera per ser cridats. Aquestes continuen quan un jutge o magistrat suplent és requerit per fer-se càrrec dels assumptes d’una sala o jutjat en absència del titular. El càlcul de la seva retribució no contempla els dies que jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i redactar les resolucions, així com tampoc el període de deliberació ni s’abona cap quantitat en concepte d’antiguitat o despeses per raó de servei, a diferència del que es fa amb els membres titulars de la judicatura. Jutges substituts i magistrats suplents tampoc cotitzen a la Seguretat Social per tots els dies de dedicació, sinó que només ho fan pels dies que celebren vistes i no pas, com en el cas de la retribució, per la resta de temps que han de dedicar a l’anàlisi, estudi i redacció de sentències.

Vulneració de la normativa comunitària

La situació dels jutges substituts i magistrats suplents representa una evident i grollera vulneració de la directiva comunitària 1999/70 que posa límits a la contractació eventual i impedeix la pervivència de situacions de discriminació o asimetria en els drets entre professionals que realitzen la mateixa tasca pel mer fet del caràcter temporal de la contractació. Unes disposicions que, d’altra banda, es troben clarament recollides a l’Estatut dels Treballadors en el seu article 15 i que, incomprensiblement, no semblen ser d’aplicació per a aquest col·lectiu de professionals condemnats a un permanent llimb de precarietat i arbitrarietat.

Precisament, aquest flagrant incompliment ha estat objecte d’anàlisi i reprovació per part de diverses instàncies polítiques. Així, per exemple, el Parlament de Catalunya ha aprovat en tres ocasions mocions presentades en suport al col·lectiu de jutges suplents instant l’executiu a derogar la norma que trasllada als jutges titulars la responsabilitat de cobrir les baixes dels seus companys, en detriment dels jutges eventuals. Addicionalment, la Comissió Europea ha traslladat a petició d’europarlamentaris catalans l’encàrrec al Comissari d’Assumptes Socials d’analitzar si, tal i com denunciem, l’Estat espanyol està vulnerant la directiva comunitària 1999/70.

La demanda

Després de la negativa del CGPJ a revisar la situació del col·lectiu, 18 jutges i magistrats afectats han pres la determinació de demandar el CGPJ davant el Tribunal Suprem, sota la direcció jurídica del Col·lectiu Ronda. La denúncia reclama l’equiparació del seu estatus professional al dels jutges titulars anomenats d’adscripció territorial i en expectativa de destí, així com l’immediat abonament dels salaris deixats de percebre des de la introducció de les restriccions que els condemnen a l’ostracisme i les corresponents cotitzacions a la Seguretat Social, en igualtat de condicions que els seus companys indefinits. Alhora, es vol denunciar l’abús de contractació eventual que afecta al col·lectiu i que suposa que molts d’ells i elles siguin contractats anualment des de fa més de 15 anys, entenent vulnerada la directiva europea 1999/70 CE, que impedeix la discriminació per raó de contracte i l’abús de contractació temporal, com a qualsevol empresa o administració pública.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *