Per Anna Jiménez
Barcelona
En un principi, el matrimoni està permès pels majors d’edat, però també als menors emancipats, benefici que poden obtenir a partir dels 16 anys i que els habilita per regir la seva persona i béns com si fossin majors. Al marge, es permetia que els menors d’edat majors de 14 anys poguessin casar-se si obtenien la dispensa del Jutge de Primera Instància, si concorria justa causa, s’instava per la part, i s’escoltava al menor i els seus pares o guardadors en el corresponent expedient. Això es desprenia de la dicció literal del segon paràgraf de l’article 48 del Codi Civil. Tanmateix, la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària -ja en vigor- modifica el citat article, que passa a disposar que “El Juez podrá dispensar, con justa causa y a instancia de parte, mediante resolución previa dictada en expediente de jurisdicción voluntaria, los impedimentos de muerte dolosa del cónyuge o persona con la que hubiera estado unida por análoga relación de afectividad a la conyugal y de parentesco de grado tercero entre colaterales (…).” El legislador, doncs, sembla que ha eliminat del seu text la dispensa matrimonial d’edat, mentre que ha mantingut les altres dues fins ara existents, i ho ha fet a proposta dels Ministeris de Justícia i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Es vol evitar amb aquesta mesura el nombre de matrimonis forçats, protecció que reforça al seu torn la modificació del Codi Penal, que preveu elevar l’edat del consentiment sexual als 16 anys.
Es tracta d’una modificació que té una escassa transcendència pràctica perquè actualment és inusual que menors d’edat prenguin esposalles; es considera que a Espanya s’han casat 28.685 menors de 16 anys però majors de 14.
