L’Estat no indemnitzarà a Dolores Vázquez

Per Anna Jiménez

Moscú

Dolores Vázquez va ser acusada del crim de Rocío Wanninkhof l’any 2001 i, pel mateix, va ser condemnada a 15 anys i un dia de presó i a una multa de 108.000 euros. Tanmateix, al 2002, quan ja estava complint pena de presó pels fets narrats, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va anul·lar la sentència per falta de motivació de la mateixa. Un any després, al 2003, es va detenir a Tony King, que es va confessar l’autor de la mort de Rocío Wanninkhof i de Sonia Carabantes. Conseqüència de l’anterior quedava palès que Dolores Vázquez havia estat 519 dies empresonada per uns fets del quals no n’era l’autora i per això va reclamar a l’Estat una indemnització per responsabilitat patrimonial.

La responsabilitat patrimonial de l’Estat troba la seva base a l’article 121 de la Constitució Espanyola, i que es desenvolupa al Títol V del Llibre III de la Llei Orgànica 6/1985 de 1 de juliol del Poder Judicial (articles 292 a 297).

El citat article 121 del text fonamental estableix que “Los daños causados por error judicial, así como los que sean consecuencia del funcionamiento anormal de la Administración de Justicia, darán derecho a una indemnización a cargo del Estado, conforme a la ley”. Per a què operi aquesta responsabilitat cal que es donin una sèrie de requisits, a saber; que es produeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat a un particular, ja sigui en la seva persona o en els seus béns; que el dany s’imputi als òrgans judicials en l’exercici de l’activitat jurisdiccional de l’article 117; que existeixi un nexe de causalitat entre l’error o el funcionament anormal de l’Administració de Justícia i el dany patit pel particular.

En el cas que ens ocupa, sembla que tots els requisits es donen però l’Audiència desestima la reclamació interposada per Dolores Vázquez per raons processals i no materials.

La reclamant va basar la seva petició en l’article 294.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix una pretensió privilegiada, mentre que l’Audiència considera que l’article d’aplicació al cas no era aquest sinó l’article 293, que recull la regla general i que exigeix obtenir prèviament una declaració de que va existir l’error.

Davant d’aquesta tesitura, Dolores Vázquez va interposar un recurs de cassació a la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem i ara, l’Alt Tribunal reitera la decisió de l’Audiència

En efecte, l’article 294 estableix al seu primer apartat que “Tendrán derecho a indemnización quienes, después de haber sufrido prisión preventiva, sean absueltos por inexistencia del hecho imputado o por esta misma causa haya sido dictado auto de sobreseimiento libre, siempre que se le hayan irrogado perjuicios”. En el cas en concret la disputa ve donada pel fet que la causa es va sobreseure de forma provisional per Interlocutòria d’11 d’agost de 2004 si bé després va ser confirmada en apel·lació per la Interlocutòria de 20 de gener de 2005. La qüestió radica doncs en determinar si podem englobar el sobreseïment provisional dins del marc del citat article 294 o, dit en altres paraules, si podem equiparar el sobreseïment provisional al sobreseïment lliure. A aquest respecte el tribunal Suprem ha vingut declarant que “ (…) ha de estarse al significado real de la correspondiente resolución de sobreseimiento de la causa penal, de tal forma que un sobreseimiento provisional puede equivaler a un auto de sobreseimiento libre a estos efectos cuando así se infiera de la íntegra lectura del mismo (…)” [sentències de 26 de gener de 2005, de 6 de juny de 2007, de 22 de maig de 2007 i de 27 d’octubre de 2010].

 

Tanmateix, conforme a la nova jurisprudència entorn l’article 294.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial no cal fer aquest exercici de comprovar si el sobreseïment provisional pot considerar-se lliure sinó que cal determinar si es tracta d’un cas d’inexistència objetiva o subjectiva, essent només el primer supòsit el que permet aplicar l’article 294.

Doncs bé, el cas en concret és d’existència objectiva perquè l’assassinat es va produir, però d’inexistència subjectiva perquè l’autor dels fets és Tony King i no Dolores Vázquez. Per l’anterior, l’Alt Tribunal estableix que “(…) no resulta necesario determinar si el sobreseimiento provisional de la causa en relación con la actora es equivalente a un sobreseimiento libre como hemos apuntado anteriormente, ya que, aunque a efectos meramente dialécticos tuviese dicha consideración, el resultado en cuanto a la obtención de una indemnización basada en el   art. 294.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial sería el mismo, pues no nos encontramos ante la inexistencia del hecho imputado -inexistencia material del hecho delictivo o existencia de hechoatípico por no concurrir los elementos objetivos y/o subjetivos del tipo penal-, único supuesto que contempla dicho precepto para apreciar la responsabilidad patrimonial por prisión preventiva indebida.

 

Por tanto, la reclamación de la actora es inviable en el marco del art.294 de la Ley Orgánica del Poder Judicial , pues dicho precepto, volvemos a repetir, no resulta aplicable a todos los supuestos en los que la prisión preventiva acaba en sentencia absolutoria, sino que sólo y exclusivamente comprende el supuesto de inexistencia objetiva del hecho imputado pero no la llamada inexistencia subjetiva invocada en la demanda por la recurrente…

 

En virtud de lo expuesto, la reclamación de indemnización por prisión preventiva indebida ha de desestimarse, ya que la recurrente no ha seguido el procedimiento legalmente marcado para hacer valer el error judicial, pues la pretensión de indemnización debería haberse canalizado, en tiempo y forma, en el marco del           art. 293 de la Ley Orgánica del Poder Judicial.”

Font: LA RAZON | EFE
Fotografia de Dolores Vázquez. Font: LA RAZON | EFE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *