El petit Nicolás serà jutjat per l’Audiència Nacional

Per Anna Jiménez
Barcelona

El Jutjat d’Instrucció número 43 de Madrid estava coneixent de la querella interposada pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) contra Francisco Nicolás Gómez Iglesias, més conegut com a “el Petit Nicolás”, parodiant al personatge literari de l’escriptor francès René Goscinny, per la presumpta comissió d’un delicte d’injúries greus a l’Exèrcit i els Cossos i  Forces de Seguretat de l’Estat. I emprem el pretèrit imperfet del verb estar perquè el titular d’aquest Jutjat d’Instrucció s’ha inhibit a favor de l’Audiència Nacional, tota vegada que considera al Centre Nacional d’Intel·ligència un Alt Organisme de la Nació. En conseqüència, i aplicant l’article 65 número 1 lletra a) de la Llei Orgànica 6/1985 de 1 de Juliol del Poder Judicial aquest seria el tribunal competent. Al mateix es llegeix que “ La Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional conocerá: 1.º Del enjuiciamiento, salvo que corresponda en primera instancia a los Juzgados Centrales de lo Penal, de las causas por los siguientes delitos: a) Delitos contra el titular de la Corona, su Consorte, su Sucesor, Altos Organismos de la Nación y forma de Gobierno (…)”.

Per tant, el Jutjat d’Instrucció no tindria competència objectiva per a conèixer del cas en atenció a la especialitat de la persona envers la qual es comet el delicte – és un Alt Organisme de la Nació- i conseqüència de l’anterior, la única opció que li quedaria és inhibir-se a favor de l’Audiència Nacional, òrgan que sí seria competent per a conèixer del cas, aplicant l’article 25 de la Llei d’Enjudiciament Criminal on es disposa, al seu paràgraf segon i següents que el Tribunal  “También acordará la inhibición a favor del Juez o Tribunal competente cuando considere que el conocimiento de la causa no le corresponde, aunque sobre ello no haya precedido reclamación de los interesados, ni del Ministerio Fiscal.

Entretanto no recaiga decisión judicial firme resolviendo definitivamente la cuestión promovida o aceptando la competencia, el Juez de instrucción que acuerde la inhibición a favor de otro de la misma clase seguirá practicando todas las diligencias necesarias para comprobar el delito, averiguar e identificar a los posibles culpables y proteger a los ofendidos o perjudicados por el mismo. A tal efecto, la resolución que inicialmente acuerde la inhibición expresará esta circunstancia, y a ella se acompañará únicamente testimonio de las actuaciones. Dirimida la cuestión o aceptada la competencia por resolución firme, el Secretario judicial remitirá los autos originales y las piezas de convicción al Juez que resulte competente.

Los autos que los Jueces municipales o de instrucción dicten inhibiéndose a favor de otro Juez o jurisdicción, serán apelables, observándose en este caso lo dispuesto en el último párrafo del artículo 12. Contra los de las Audiencias podrá interponerse el recurso de casación”.

Si el propi Jutjat d’Instrucció no s’hagués inhibit, la falta de competència objectiva de la que sembla que pateix, el mateix també podria haver estat atacat a través de la figura de la declinatòria a instància del Ministeri Fiscal o de les parts. Sobre aquesta hauria de resoldre el propi Jutjat o Tribunal que s’hagués reputat incompetent, a diferència de la inhibitòria que s’hauria de proposar davant del Jutjat o Tribunal que s’estima competent (article 26 de la Llei d’Enjudiciament Criminal), en el nostre cas, l’Audiència Nacional.

Font: EL PAIS
Font: EL PAIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *