El primer dels articles que trobem a la Secció 1a del Capítol II del Títol I de la Constitució Espanyola de 1978 consagra el que s’anomena el “trípode vital”, conformat pel Dret a la vida, el Dret a la integritat física i el Dret a la integritat moral.
És aquest article 15 que consagra l’esmentat quan disposa que: “Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra. “
També hem de saber que el dret a la vida, té, tal com entenen els sectors majoritaris de la doctrina legal, una projecció doble, en la qual la vida és un valor superior de l’ordenament constitucional i alhora un dret fonamental que serveix de precedent ontològic sense el qual els restants drets no tindrien cabuda possible en el nostre ordenament jurídic.
És per lo anteriorment esmentat així com per la transcendència de la vida mateixa, que davant la qüestió de l’avortament, el legislador espanyol es troba davant d’un dels supòsits socials i políticament més controvertits de regular ja que és produeix una col·lisió entre el dret a la vida o vida en formació dels no nascuts i els drets de llibertat i intimitat personal de la dona embarassada. Per tant, resulta obvi, que aquesta temàtica a suscitat històricament discussions entre les diferents conviccions morals i religioses antigues enfront de les més modernes del nostre país, fent que sigui una matèria summament difícil de regular.
A pocs dies de l’aprovació del que sembla ser que serà la nova reforma parcial de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, el PP ha aconseguit que la reforma passi els primers tràmits parlamentaris aconseguint una majoria de 184 vots a favor respecte dels 136 en contra de les altres forces polítiques. Malgrat aquesta victòria “parcial” popular falten per realitzar dues votacions més en el ple del Congrés dels Diputats, una sobre les esmenes a la totalitat que presentaran PSOE i Esquerra Plural pretenent mantenir el sistema de terminis de la Llei Orgànica 2/2010 i finalment la votació final del projecte popular.
L’antiga Llei Orgànica preveu un sistema de terminis on es despenalitza la pena de l’avortament prevista en els articles 144 i següents del Codi Penal, sempre que aquest es realitzi durant les primeres catorze setmanes de forma lliure o quan és produeix per causes mèdiques com són : a) que hi hagi risc de perill per a la vida o la salut de l’embarassada i no s’hagin superat les vint-i-dues setmanes de gestació; b) risc de greus anomalies en el fetus i que no s’hagin superat les vint-i-dos setmanes de gestació i; c) que s’hagin detectat anomalies fetals incompatibles amb la vida.
La nova reforma parcial de la llei de l’avortament, plantejada pel PP, presenta com a gran novetat, el requisit necessari del consentiment patern per poder avortar en els casos de les menors d’edat.
Resulta innegable afirmar que aquesta nova reforma de la polèmica llei de l’avortament està suscitant problemes fins i tot entre els mateixos parlamentaris populars ja que molts d’ells creuen que la reforma hauria de ser molt més radical.
Ha estat el mateix portaveu del Partit Popular al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, que ha sostingut, que des del partit se segueix defensant que l’avortament “no és un dret”, i és per això que ha advertit als parlamentaris més indecisos que tenen obligació de donar suport a la reforma. També sabem que tots aquells diputats populars que no votin d’acord amb la reforma de la Llei de l’avortament, s’abstinguin o evitin l’assistència al ple de la votació rebran una sanció d’uns 150 a 600 euros.
Un cop més, serà la ciutadania, que deixarà en mà dels representants dels partits polítics la prerrogativa constitucional de ponderar entre la llibertat de la dona i la protecció de la vida, esperem que encertin.
