Redacció.
Barcelona.
El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha intervingut avui en la taula rodona sobre les afectacions de les reformes de la Llei d’enjudiciament criminal a l’Administració de justícia del segle XXI, organitzada per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo en el marc de la trobada Una Justícia de Futur. Gordó ha valorat, en relació amb els grans reptes derivats de la criminalitat i la complexitat dels delictes, que “si bé és cert que necessiten una estructura processal que s’adapti als nous temps, no ho és menys que sense mitjans o amb mitjans insuficients no es podran assolir els estàndards que reclama el ciutadà”.
El titular de Justícia ha detallat que a Catalunya aquesta problemàtica es tradueix en una ràtio de 10,5 jutges per cada 100.000 habitants, per sota de la mitjana espanyola (11,5) i de l’europea (18). I ha recordat que l’aplicació de la llei estatal de mesures d’eficiència pressupostària en l’Administració de justícia, que va convertir en excepcionals les figures del jutge substitut i el magistrat suplent, ha agreujat la situació del sistema judicial a Catalunya, encara més tenint en compte l’alt nombre d’òrgans judicials afectats per causes d’una complexitat especial.
Només amb la reclamada modificació perquè Catalunya tingui doble instància penal, el Departament de Justícia ha calculat que “per afrontar l’increment d’assumptes caldran, almenys, dues o tres seccions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, servida cadascuna per tres magistrats”, ha detallat Germà Gordó.
Pel conseller, la llei que prepara el Govern de l’Estat, en comptes de comportar mesures d’augment de mitjans, “les denega expressament”, perquè incorpora una disposició que preveu que les modificacions de la llei “no podran suposar cap increment de dotacions de personal ni de retribucions ni d’altres despeses de personal”.
Pel mateix motiu, Germà Gordó critica la imposició al jutge de terminis d’instrucció per al procés penal, que preveu la llei, sense incloure cap mesura material per facilitar-ne el compliment. I també el paper en la vigilància d’aquests temps que se li atorga al fiscal en el nou articulat, “una ingerència inacceptable en la sobirania i independència del poder judicial”.
El conseller ha reconegut la tasca del legislador per abordar “qüestions tècniques que no podien esperar més temps, com l’enfortiment de les garanties processals i la regulació de les mesures d’investigació tecnològica”, si bé ha alertat que alguns dels canvis introduïts poden suposar la vulneració de drets fonamentals. I ha lamentat, per últim, que s’hagi perdut l’oportunitat d’escometre una reforma integral del procediment penal.
