Per Javier López
Advocat. Assessor Fiscal en Gros Monserrat
El supòsit de fet habitual és el següent: vostè adquireix un immoble, pel qual paga el preu prèviament acordat amb la part venedora. Aquest import, que és el que consta en l’Escriptura de compravenda, és el que serveix de base per calcular l’impost indirecte que, segons el cas, gravarà la transmissió. Bàsicament, les opcions possibles són dues: si l’adquisició de l’immoble està subjecta a IVA, suportarà aquest tribut i a més l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (entorn de l’1 % del valor de compra); en canvi, si l’adquisició està no subjecta o exempta d’IVA, haurà de liquidar l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses (entorn del 8 o 10 % del valor que ha abonat).
Fins a aquí, tot normal. El problema sorgeix quan, transcorreguts uns mesos (a vegades, anys), rep al seu domicili una comunicació de l’Oficina Liquidadora de la seva corresponent Comunitat Autònoma, notificant-li una liquidació complementària d’AJD o de ITP, justificada en una comprovació de valors signada per un tècnic de l’Administració, que determina un “valor real” de l’immoble superior al declarat en l’escriptura de compra.
Davant d’aquesta situació, el contribuent només té dues possibilitats d’oposar-se:
- Si qüestiona únicament el valor atorgat per l’Administració, podrà iniciar un procediment de “taxació pericial contradictòria”.
- En cas de considerar que el procediment està viciat de defectes formals, interposarà Recurs de Reposició o Reclamació davant els òrgans econòmic-administratius competents.
De tots els defectes formals invocats, el més recurrent és la indeguda motivació de les comprovacions de valors en les quals es recolzen les administracions autonòmiques en les seves liquidacions complementàries. És precisament en aquest sentit en el qual acaba de pronunciar-se el Tribunal Suprem, en la seva recent sentència de 26 de novembre de 2015, que manifesta els següents criteris:
- La valoració de l’immoble ha de ser singular. Vol això dir que el dictamen ha de referir-se al be concret valorat, evitant valoracions genèriques o objectives.
- Quan s’emprin diversos mitjans combinats de valoració, aquesta haurà de ser individualitzada, raonant el perit el motiu pel qual els ha utilitzat. No hi ha prou, doncs, en manifestar que s’han tingut en compte determinades circumstàncies, sinó que ha de justificar-se individualment l’apreciació de tals circumstàncies, motivant-se per què s’aplica un determinat coeficient corrector i no un altre.
- L’Administració no pot limitar-se a remetre al contribuent a estudis de mercat genèrics, sinó que ha de justificar-se la manera de ponderació, actualització, extrapolació i individualització de les dades resultants d’estudi de mercat.
- Quan es tracti de béns singulars o respecte dels quals no es puguin obtenir totes les circumstàncies rellevants en fonts documentals contrastades, el perit haurà de reconèixer directa i personalment l’immoble (desplaçar-se físicament al lloc de l’immoble).
A la vista de la resolució analitzada (en la línia de la Sentència 3009/2012, de 21 de març, també de l’alt Tribunal), podria invocar-se la nul·litat de la gran majoria de les comprovacions de valors notificades cada any per l’Administració.
