E-Government: l’Administració Electrònica (I)

Per Xavier Trallero Guillot

Barcelona,

 

Avui en dia la societat té interioritzat, amb un cert nivell de despreocupació, que la relació existent entre les noves tecnologies, (i en especial l’auge d’Internet), i el funcionament diari de la societat és quelcom quotidià, normal i freqüent, i que les noves tecnologies sempre han estat, d’una manera o altra, en tots els àmbits que afecten la societat, sigui de manera pública o privada, i amb més o menys intensitat.

Però, respecte a la relació de les noves tecnologies amb l’administració i la societat (que és l’objecte d’estudi i atenció d’aquest article), cal esmentar que l’administració, si destaca per alguna cosa, no és precisament per la seva rapidesa, o per la seva capacitat d’adaptació davant les noves conjuntures socials.

Si l’administració destaca per alguna cosa no és precisament per la seva rapidesa, o per la seva capacitat d’adaptació davant les noves conjuntures socials.

Tant és així que la implantació de les noves tecnologies i el sorgiment de l’administració electrònica, tal com la comencem ara a entendre, va tenir lloc fa menys de 10 anys. Concretament, el 23 de juny de 2007, data on va sortir publicada al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 11/2007, de 22 de Juny, de l’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics (derogada el darrer 2 d’octubre).

Aquesta llei ha estat renomenada com la “Llei de la e-administració”, degut al seu caràcter revolucionari, i va introduir per primer cop al sistema jurídic espanyol el dret dels ciutadans, i per tant l’obligació de les administracions públiques, de proporcionar, en qualsevol dels seus nivells, la possibilitat de realitzar qualsevol tràmit relacionat amb l’administració a través de mitjans electrònics.

Era inevitable que tard o d’hora sorgís una regulació d’aquestes característiques, ja que gràcies a les noves tecnologies no només s’hi han produït grans avenços tecnològics sinó que s’hi ha produït un canvi en la mentalitat de la societat i un canvi en les relacions entre les persones, i sobretot, en les relacions entre l’administració i la societat.

Gràcies a les noves tecnologies no només s’hi han produït grans avenços tecnològics sinó que s’hi ha produït un canvi en la mentalitat de la societat i un canvi en les relacions entre les persones

Entrant en matèria, quina és la finalitat d’aquesta llei, que ha comportat una autèntica revolució a l’administració?

L’article 3 és molt taxatiu al respecte. La finalitat de la llei de la e-administració no es cap altre que “facilitar l’exercici dels drets i el compliment dels deures dels ciutadans i de l’administració a través de mitjans electrònics, facilitar l’accés als ciutadans a la informació i la possibilitat de realitzar de determinats procediments administratius complexos, i ulteriorment, de crear unes condicions de confiança en l’ús dels mitjans electrònics, promovent una major proximitat amb el ciutadà i una major transparència administrativa, i millorant i simplificant el funcionament de l’administració”, dos dels grans tòpics que sempre ha hagut de combatre l’administració: la seva complexitat per al ciutadà i l’opacitat administrativa que existeix en el seu interior.

Realitzades aquestes precisions, és necessari explicar que el que ha provocat aquesta llei i el seu desenvolupament en posteriors desenvolupaments legislatius és el sorgiment d’un nou concepte en el món de la e-administració: la governabilitat electrònica.

I que s’entén per governabilitat electrònica? Doncs és l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació per part del sector públic, amb l’objectiu de millorar el subministrament existent de la informació i del servei ofert per part de l’administració.

web transparencia egovernment
Web de transparència del Govern d’Espanya.

El que s’intenta, almenys teòricament, és fomentar un augment de la confiança en el ciutadà, i conseqüentment, augmentar la participació de la ciutadania en la presa de decisions i en l’esdevenir quotidià de les relacions entre l’administració i la societat. Com a utopia, a comprometre, capacitar i dotar d’una falsa imatge al ciutadà de què controla certes parts de la seva relació subjugada amb l’administració.

A Espanya, sorprenentment, se l’ha situat en el Rànquing núm. 7 de les Nacions Unides pel que fa a e-participació i en el número 12 respecte als índexs de Serveis en línia.

Quina és l’aplicació pràctica del e-government i de la governabilitat electrònica?

Per una part, presenta una sèrie d’avantatges, com poden ser els següents:

– Millorar els processos d’execució de la informació
– Millorar la productivitat, eficàcia i eficiència dels serveis públics
– Augmentar la participació ciutadana, gràcies a les TIC
– Reduir despeses, millorar la qualitat dels serveis i permetre la interacció electrònica amb els ciutadans.
– Crear nous documents electrònics amb plena eficàcia legal.

Però, per una altra, presenta els següents inconvenients:

– La introducció de noves tècniques i eines que serveixen per a desenvolupar l’e-government i la governabilitat electrònica, a vegades pot ser contraproduent, i no ajudar a la simplificació dels processos.
– La tasca de digitalització de tots els expedients administratius oberts i dels quals es disposa només d’informació/documentació física és complexa, farragosa i en cap cas realitzable en termini de temps curt.
– Un percentatge de la població encara és o bé reticent a fer servir les noves tecnologies, o desconeix com fer-les servir.
– Les campanyes d’informació impliquen una despesa elevada.

Finalment, assenyalar que L’organització de les Nacions Unides elabora cada any una enquesta per mesurar el grau d’implementació de l’E- Government a cada país. Per aquest any, A Espanya, sorprenentment, se l’ha situat en el Rànquing núm. 7 pel que fa a e-participació i en el número 12 respecte a els índexs de Serveis En línia.

*Aquesta es la primera part de dos articles dedicats a l’E-Governance, la propera setmana es publicarà la segona part, que la completa, titulada: E-Governance i Inmigració: l’accés a l’administració electrònica (II).

Tagged:

1 comment

  1. Gràcies per l’article Xavier.
    Voldria fer un parell de comentaris amb la intenció de complementar la teva explicació, la qual penso que és clara i útil per al lector.

    – En primer lloc, destacant l’avantatge d’agilitzar les gestions amb l’administració, entre d’altres coses gràcies a la possibilitat d’accés a la informació de forma remota, voldria afegir que sense processos de gestió adequats, l’eficàcia de les TIC es veu considerablement afectada. Per tant, encara que es posi l’èmfasi en l’eina de gestió per a optimitzar la relació Administració-Ciutadâ, sense una simplificació dels procediments legals i administratius, els objectius de millora del servei no s’assoliran amb major dificultat.

    – Pel que fa als inconvenients, n’hi ha un que sembla no jugar un paper rellevant a l’hora d’evaluar els costos de la digitalització de l’adminiatració, però que en realitat pot arribar a ser el més crític. Parlo de la ciberseguretat. Els atacs informàtics poden comprometre la informació de tots i totes, així com provocar pèrdues no numés econòmiques, sino tambè de reputació. Aquest article del diari ARA posa en evidència la importància d’invertir en ciberseguretat: http://m.ara.cat/tecnologia/Espanya-ciberatacs-ciberguerra-Margallo-Estats_Units-Regne_Unit_0_1298270338.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *