Redacció.
18 de maig de 2018.
Coincidint amb el Dia Internacional d’Internet i de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació, ahir i avui se celebra a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona el IV Congrés Internacional de Dret Digital, coorganitzat per ENATIC i l’ICAB. Es tracta de la cita anual de referència per a tot el sector i tots els operadors relacionats amb el Dret Digital per tal de posar en comú coneixements, experiències i novetats en relació a la Transformació Digital de l’Advocacia i la seva repercussió social.
En la inauguració de l’esdeveniment han participat la degana de l’ICAB, Mª Eugènia Gay; el ministre de Justícia, Rafael Catalá; la directora General de Modernització de l’Administració de Justícia de la Generalitat, Rosa Anna Castillo; el primer tinent d’alcalde l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; i el diputat de la Junta de Govern de l’ICAB i president d’ENATIC, Rodolfo Tesone.
Durant aquesta trobada s’han abordat els principals temes i novetats d’interès relacionats amb el Dret Digital, posant especial èmfasi en el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que serà d’obligat compliment des del 25 de maig de 2018, i en la figura del Delegat de Protecció de Dades (DPD) que hauran de designar les empreses que tracten amb dades.
Respecte a aquest tema, la Comissió de Transformació Digital de l’ICAB ha volgut denunciar l’intrusisme professional que es dóna en l’àmbit de la Protecció de Dades per part de les empreses, una situació que perjudica professionalment als advocats i advocades experts en la matèria. En aquest sentit, ha recalcat la importància que té el fet que les persones que tracten amb dades de caràcter personal tinguin coneixements amplis de Dret Administratiu.
El Congrés Internacional de Dret Digital també ha volgut posar el focus en la Transformació Digital de l’Advocacia, tant dels advocats i advocades com del Dret en si. En aquest sentit, s’ha incidit en la necessitat de capacitació o certificació professional, els Drets Digitals de la ciutadania, la ciberseguretat i els delictes informàtics, el Legaltech (l’aplicació de la tecnologia en la prestació de serveis legals) i el Blockchain (la tecnologia base de la criptoeconomia), entre d’altres.
La Comissió de Transformació Digital ha recordat que hi ha una manca de regulació en la vida digital. De fet, ha constatat que l’ordenament jurídic actual no està degudament regulat per resoldre amb garanties els problemes derivats de l’ús de les noves tecnologies, les xarxes socials o les aplicacions de missatgeria instantània, com poden ser els delictes d’odi, el ciberassetjament, la privacitat d’Internet, les compres en línia, la intromissió en la intimitat de les persones o les estafes virtuals, entre d’altres.
Tenint en compte que les relacions jurídiques en entorns digitals van en augment de manera exponencial, l’ICAB considera primordial l’adaptació tant de l’ecosistema jurídic (legislació i Administració de Justícia) com dels diferents operadors del sector legal (advocats, notaris, advocats de l’Estat, registradors, procuradors, etc.) al nou paradigma, cada cop més digitalitzat i a escala global.
Quant a la legislació del Dret Digital, el Col·legi reitera que cal anar més enllà de les jurisdiccions estatals i apostar per una regulació transfronterera unificada que permeti la resolució dels conflictes digitals a nivell internacional.
En relació a l’Administració de Justícia, l’ICAB aposta per una transformació digital de 360 graus, amb l’impuls de la seu electrònica, la potenciació dels expedients electrònics, una xarxa europea compartida i centralitzada de casos, la potenciació de les videoconferències i l’adaptació tecnològica dels jutjats, entre d’altres mesures.
Pel que fa a l’adaptació dels professionals del Dret, l’ICAB veu imprescindible invertir en la formació i la capacitació continua dels seus col·legiats i col·legiades, tant pel que fa a les habilitats digitals com a l’especialització jurídica. També valora la investigació i la innovació constants per impulsar la modernització tecnològica del sector legal.
L’objectiu, en tots els casos, ha de ser garantir a tots els usuaris i usuàries de la xarxa l’accés a la informació, els seus drets i la seguretat jurídica, també en l’entorn digital, perquè en siguin conscients tant dels avantatges com dels riscos que comporta l’ús de dispositius electrònics i d’Internet.
