Per Andreu Marín.
Durant aquesta setmana, la premsa s’ha fet ressò d’un nou projecte de llei que promet crear un abans i un després en la forma d’entendre la cultura a Espanya.
El Secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle, va divulgar la setmana passada les línies mestres de l’esborrany del projecte de Llei del Mecenatge que es presentarà davant l’opinió pública demà dimecres.
En primer lloc, convé tenir en compte quin abast té el concepte de mecenatge.
El mecenatge és un patrocini financer destinat al món cultural sense exigir cap contrapartida o contraprestació en forma de crèdit. A canvi d’aquest patrocini, la persona que realitza l’activitat de mecenatge gaudeix d’una sèrie de mesures de caràcter tributari com avantatges fiscals en forma de deduccions.
Tradicionalment, el concepte de mecenatge es vinculava a la figura de grans empresaris o persones d’alt nivell econòmic. Però actualment, aquesta figura del mecenatge ha evolucionat fins a abastar la participació de les PYME o dels ciutadans de peu.
Fins i tot, es contemplarà la possibilitat que algunes accions dels ciutadans de caire quotidià, com el fet de comprar entrades de cinema o teatre, puguin ésser considerades com a micromecenatge.
El problema de dita iniciativa xoca frontalment amb els interessos del Ministeri d’Hisenda. En una etapa en la qual la pressió fiscal està augmentant exponencialment a Espanya, la Llei del Mecenatge podria convertir-se una sortida d’emergència o via escapatòria per tal de gaudir d’uns avantatges fiscals força considerables: 60% per persones jurídiques i del 70% per persones físiques.
A mode d’exemple, amb l’elaboració d’una llei amb trets semblants, el capital privat que rebia la cultura a França va passar de 150 a gairebé 700 milions d’euros.
En definitiva, la societat civil podria entrar de ple en el món de la cultura, ser partícip d’ella i gaudir d’incentius fiscals derivats de la seva aportació.
A l’espera de la presentació oficial, ens trobem davant una oportunitat d’or d’alliberar la intervenció del sector públic en aquesta matèria, d’apropar la cultura en mans privades o resumidament, d’enfortir la nostra societat civil i d’impulsar la realitat que ens envolta.
Andreu Marín.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Estudiant 2n cicle del Grau en Dret a la UPF. Soci de Deba-T.org i de l’Asociación Cultural Juan Antonio Cebrián.