Des de sempre el fracàs escolar (drop-out rate) ha estat una preocupació de la classe política, espanyola i europea, pels alts índexs als que estava arribant. De fet, l’any 2000 la Comissió Europea va realitzar un informe (“European Report on the Quality of School Education: Sixteen quality indicators”) en el qual es presentaven setze indicadors (matemàtiques, lectura, ciències, tecnologies de la informació i de la comunicació, llengües estrangeres, aprenent a llegir, educació cívica, nivell de fracàs escolar, finalització d’estudis secundaris superiors, participació en l’educació terciària, avaluació i conducció de l’educació escolar, participació paterna als estudis, educació i ensenyament de professors, participació a estudis pre-primaris, nombre d’alumnes per ordinador i despesa educativa per estudiant) per mitjà dels quals s’avaluava la qualitat educativa d’alguns Estats europeus, entre els quals es troba Espanya, i no europeus.
La qualitat educativa a l’Estat espanyol ja presentava, aleshores, unes dades força preocupants doncs es trobava per sota de la mitjana a: matemàtiques (Mitjana marcada a l’estudi: 65, nivell a Espanya: 51) i lectura (Mitjana: 72, nivell a Espanya: 65). A l’altre cantó, en ciències, tecnologies de la informació i la comunicació i coneixement de llengües estrangeres, el nivell es trobava a la mitjana o per sobre, lleugerament, d’aquesta (a coneixement de llengües el 98% de les persones d’edats compreses entre els quinze i els vint-i-quatre anys, acreditava tenir coneixements de llengües estrangeres; mentre que el desinterès en el coneixement d’aquestes era mínim i rondava el 8%).
Davant aquesta situació el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), que ja va ser apuntada dies enrere en un article d’El Jurista (“El nou model educatiu”), que en paraules de la portaveu del Govern, Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidència ha declarat que “es tracta d’una de les principals reformes estructurals del Govern per a enfortir la formació integral dels ciutadans”.
El primer eix en torn el qual es circumscriu la reforma educativa és el nou sistema d’avaluacions a nivell estatal: a Tercer de Primària es realitzarà una prova de nivell per a detectar problemes precoços d’aprenentatge en els nens per a oferir-los sistemes d’educació especialitzada per a garantir-los un aprenentatge digne, al final de la Primària, de l’ESO i del Batxillerat; aquests tres exàmens seran requisit indispensable per a la recepció del títol corresponent, mentre que l’examen final de Batxillerat substituirà l’actual Selectivitat.
El segon pilar és una forma de posar fi a les notícies sobre la retirada del concert a les escoles d’educació separada per sexes, obrint la porta a que les Comunitats Autònomes pugin renovar els concerts a aquest conjunt de centres escolars.
El tercer pilar és un mitjà per a reforçar els punts dèbils del sistema d’educació espanyol doncs s’augmenta la càrrega lectiva de les matemàtiques, llengua i anglès; altrament, desapareix l’assignatura de Coneixement del Medi (a Primària) dividint-se en Ciències Naturals i Ciències Socials; i s’elimina, també per a la Primària, l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
El quart pilar és l’avenç dels itineraris de la Formació Professional i Batxillerat a Tercer de l’ESO per mitjà d’assignatures optatives d’especialització en aquests itineraris, mentre que a Quart de l’ESO aquests dos estaran totalment diferenciats; és a dir, a Tercer de l’ESO es comencen a introduir algunes optatives mentre a Quart de l’ESO es produirà una immersió absoluta en un dels dos itineraris.
El darrer pilar és la creació de la Formació Professional Bàsica (amb una duració de 2 anys) i que implicarà la substitució dels PQPI o Programes de Qualificació Professional Inicial; altrament, s’introduiran assignatures d’especialització a certs sectors professionals a la FP de grau mitjà i es facilitarà, d’altra banda, l’accés al FP de grau superior.
Així doncs, la LOQME pot esdevenir un pont per a millorar la situació educativa de tot l’Estat espanyol, una situació que segons les dades és força desesperançadora, amb un fracàs escolar que supera el 30%, i que el Govern espanyol intenta millorar fent un test de nivell a final de cadascuna de les etapes escolars per avaluar cada alumne i comprovar si té capacitat suficient com per a rebre el títol corresponent; però també s’intenta ajudar a cada alumne a decidir sobre les seves preferències futures amb la introducció dels itineraris de FP i Batxillerat a Tercer i Quart de l’ESO.
Ara bé, serà una mesura suficient com per a millorar la situació educativa, força negativa, a l’Estat espanyol? O el impasse pel qual passa l’educació espanyola no té una finalització propera? Aquesta llei implicarà un millora efectiva del sistema, o es quedarà en paper mullat i com una llei que no suposa una clara solució a un sistema greument damnificat?
Link:
