El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va anunciar aquest estiu la seva intenció d’impulsar una modificació del Codi Civil per tal de promoure la custòdia compartida en els casos de separació o divorci de parelles amb fills menors d’edat, acabant així amb la tendència actual de concessió de la custodia a un dels dos pares establint-se un règim de visites a favor de l’altre.
Cal concretar, però, que la custodia compartida no implica necessariament el repartiment per la meitat dels períodes de convivència del fill amb cadascun dels pares, incloent la pernocta. Les modalitats de custodia compartida son il·limitades i depenen de les circumstàncies de cada grup familiar, podent-se donar, així, tot tipus de combinacions. Factors com ara l’horari laboral dels pares, la distancia geogràfica entre els seus domicilis, els seus recursos econòmics, el nombre de fills i la seva edat, l’horari escolar, etc. influiran de forma decisiva en la fórmula de custodia compartida per la que s’opti, tot i que, a més, aquesta fórmula no ha de ser necessariament definitiva ja que aquestes circumstàncies també poden canviar.
En la actualitat, tal i com s’estableix a la Sentència de 28 de setembre de 2009, el Tribunal Suprem va fixar les situacions en les que els jutges podrien concedir la custodia compartida a partir de l’interpretació que va fer de l’article 92 del Codi Civil. Així doncs va establir que el jutge pot atorgar la custodia compartida quan així ho demanin ambdós progenitors (paràgraf cinquè) y quan, tot i que no ho demanin els dos pares, s’acordi per tal de protegir l’interès del menor de forma més eficaç (paràgraf vuitè). En tot cas, però, serà necessari un informe del Ministeri Fiscal que, en el supòsit que es contempla al paràgraf vuitè, cal que sigui favorable. D’altra banda, també cal que s’escolti l’opinió del menor sempre que aquest tingui prou judici, així com tenir en compte l’informe dels equips tècnics relatius a la “idoneïtat de la forma d’exercici de la pàtria potestat i del règim de custodia” que estableix l’article 92.9 del Codi Civil.
Tots aquests requisits caldrà complementar-los en tot cas amb allò establert a l’article 91 del Codi Civil que atribueix al jutge la facultat per a decidir la solució més adequada segons les proves, de forma que als procediments judicials sobre menors no regeix un principi dispositiu tal i com s’afirma a l’Exposició de Motius de la vigent Llei d’Enjudiciament Civil i que regula l’article 752.1-2.
Cal dir però, que la tendència més generalitzada en cas de separacions i divorcis es la concessió de la custodia a la mare, motiu pel qual es vol modificar la normativa estatal per a que els menors, en paraules del propi Gallardón, “puguin gaudir per igual de ambdós progenitors” tot i que serà el jutge qui decidirà allò més convenient per al menor en cada cas.
El Govern de la Generalitat ja va incorporar a la reforma del Codi Civil català, concretament al seu llibre segon relatiu al Dret de família, que va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2011, l’atorgament de la custodia compartida dels fills de forma preferent però no per defecte ja que es podrà atorgar la custodia a un sol dels pares en els casos en que sigui més favorable als interessos del menor.
La custodia compartida va quedar condicionada a Catalunya a que els pares ho acordessin i a que existís prèviament abans de la separació, per la qual cosa es valorarà el temps dedicat als fills anteriorment a la ruptura de la parella. En els casos en que no hi hagi acord entre els pares o en els que s’estimi que la custodia compartida no existia abans de la ruptura, el tex de la Llei complica el procediment per tal de que es faci servir l’opció per defecte.
A aquesta reforma es va incorporar també d’altres modificacions com ara el concepte de “progenitors” en detriment del de “pares” assumint així l`l’existència de diferents formes de convivència, el que inclou les parelles homosexuals, les famílies monoparentals i també les reconstituïdes. La modificació també va trencar amb la tendència a l’assignació de l’habitatge familiar a aquell pare a qui se li atorgui la custòdia dels menors, passant a valorar-se d’altres aspectes com ara els mitjans econòmics que tingui cadascun.
La iniciativa del ministre Gallardón té com a arrel l’interpel·lació de la portaveu del partit polític UPyD, Rosa Díez, que va demanar l’aprovació d’una llei nacional que establís “la custodia compartida com a model preferent”. Díez va declarar que, de les cinc comunitats autònomes que han aprovat lleis sobre la matèria, considera la normativa catalana com a “model a seguir”.
