La política i l’esport, un altre cop

Per Hèctor Gutiérrez Martínez.

Cada any succeeix el mateix debat, s’ha de mesclar esport i política? No és un debat nou, ni tampoc és estrany que el principal implicat sigui el Futbol Club Barcelona i la seva catalanitat. Des de Catalunya, en aquest aspecte gairebé mai hi ha hagut tal debat ja que es veu amb normalitat que un club com el Barça es faci ressò d’un sentiment que aquí, a casa nostra, conviu diàriament entre tots nosaltres. Aquest debat sempre s’inicia des d’Espanya.

Durant el passat cap de setmana vam viure un altre episodi d’aquest debat, però aquesta vegada podem dir que, en la situació en la que ens trobem ara mateix, ha sigut diferent d’altres.

En aquest cas, el principal focus el trobem en la Senyera que vam poder veure el diumenge passat al Camp Nou, on tot l’estadi va ser cobert per els colors de Catalunya, sense cap zona amb els colors del Barça. Aquest fet ha enfadat a molts culers de fora de Catalunya (principalment de la resta d’Espanya) perquè ells, al no ser catalans, no entenen com pot permetre un club com és el Barça, amb tants seguidors no catalans com té, fer aquests tipus d’actes “polititzats”.

Primerament, s’ha de dir que tot i sabent que el Barça és un club mundialment conegut, és català. I com a tal, els seus colors, al igual que els blaugranes, són els del lloc on està emplaçat, sense anar més lluny la Senyera està en el seu escut, juntament amb la Creu de Sant Jordi. Un exemple clar el tenim en d’altres clubs espanyols com el Sevilla F.C. que porta la bandera espanyola i andalusa al darrera i que no fa gaires anys va portar una segona equipació homenatjant a Espanya, amb els colors; o el Valencia C.F. que porta una equipació alternativa amb els colors de la seva Comunitat Autònoma.

Per altre banda, el F.C. Barcelona és dels seus socis, dins d’aquests socis hi han no només catalans, evidentment. Però en els estatuts del club posa clarament el sentit catalanista d’aquest, per tant, tot soci del Barça ha acceptat els estatuts i ha estat d’acord i això implica també que accepta aquests tipus d’actes en partits assenyalats com “El clàssic”. Una altra cosa es que no hi hagués cap espai per els colors blaugranes però el club és que decideix el mosaic i igual que en d’altres ocasions els colors blau i gran han estat els principals dels mosaics culers, en aquesta ocasió i tenint en compte el moment en el que ens trobem en poble català, el club va decidir homenatjar així la seva terra.

Després tenim els crits independentistes que es varen escoltar a l’estadi i la gran quantitat d’estelades que hi havia durant el partit. Aquest segon punt podem tenir més conflictes a diferència del mosaic. Per començar, el Camp Nou és una instal·lació privada, propietat del F.C. Barcelona i aquest és la única autoritat que té potestat de deixar accedir-hi el que cregui convenient. Per sort sabem que es pot accedir amb qualsevol bandera legalment autoritzada ja sigui senyera, estelada o l’espanyola (si, està permès, per qui no ho sabia).

El F.C. Barcelona no és ni el propulsor dels crits per la independència ni de que la gent portés l’estelada de casa, totes aquestes accions les van dur a terme una part del públic del Camp Nou per pròpia voluntat, un fet esporàdic que va tenir sense més incidents que el fet simbòlic que buscaven ser. A més que, no només al Camp Nou s’escolten aquests crits reivindicatiu.

Posant de manifest aquests fets que han provocat tantes opinions en contra del Barça pel fet de barrejar l’esport amb la política es veu clarament el sentit real que aquestes opinions adverses porten en si, volent polititzar aquestes accions per tal de fer mal al club i al vestidor, que per sort fan cas omís de tot això.

Per sort, tots aquests debats que es formulen i reformulen tant a fora de Catalunya, no tenen més transcendència a dins del país que la de la curiositat i, a vegades gràcia, que ens fan entrar quan les escoltem o llegim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *