Per què Catalunya no serà independent?

Albert NoguerPer Albert Noguer.

Artur Mas i moltes de les formacions polítiques catalanes, aposten pel dret a decidir; és a dir, convocar una consulta per tal de que els catalans es pronunciïn sobre una determinada qüestió; en aquest cas, la independència de Catalunya. Tot o res, així s’ho juguen. No sembla importar massa les persones desnonades o el risc de pobresa d’acord amb el discurs d’investidura d’Artur Mas que no li va prestar ni un minut d’atenció; el repte més important d’aquest país es la independència. Lloable i respectable.

Ara bé, aquest objectiu és simplement inassumible. Avui en dia la celebració de la consulta és totalment inviable. Impossible. Aquests són alguns dels motius jurídics:

1.- La celebració del referèndum sobiranista. La Constitució Espanyola de 1978 diu, en el seu article 149, que l’Estat té competència exclusiva en l’autorització per convocar consultes populars per via de referèndum. A més a més, l’article 92 CE assenyala diverses coses; la primera d’elles és que el referèndum consultiu ha d’anar destinat a tots els ciutadans de l’Estat, essent impossible que el referèndum (en cas d’autoritzar-se) es celebri només en territori català. Cal determinar, també, que ha d’estar autoritzat per les Corts Generals mitjançant proposta del President del Govern.

Totes aquestes dades juntes fan que, d’una banda i constitucionalment parlant, sigui impossible convocar un referèndum tal i com té previst el President de la Generalitat i, a més, en cas que es convoqués, aniria dirigit a tot el poble espanyol, pel que es resultat és fàcilment deduïble.

2.- La paralització del referèndum/consulta. Quan s’aprovi el decret pel que Artur Mas ho convoca, l’executiu espanyol (el President del Govern, per ser més exactes) ho recorrerà al Tribunal Constitucional en el que, de ben segur (sobretot perquè és un òrgan polític), revocarà la decisió per unanimitat. Val a dir que quan el President del Govern ho recorri, la norma es paralitzarà, és a dir, deixarà de ser aplicable fins que el TC s’hi pronunciï. Us enrecordeu dels anys que es va passar l’Estatut al TC? Doncs això, feu memòria. 2014, segur?

3.- L’execució central. L’article 155 CE afirma que: “1. Si una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, i previ requeriment desatés fet al President de la Comunitat Autònoma, amb aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat 2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes”.

2.- L’inexistent dret a l’autodeterminació dels pobles. Sovint els governants nacionalistes afirmen que Catalunya, d’acord amb el dret internacional públic, té allò que s’anomena “dret a l’autodeterminació dels pobles”. Fals. Només cal consultar la jurisprudència per adonar-se que en alguna de les seves decisions afirma que: “No s’entendrà que autoritza o fomenta qualsevol decisió tendent a trencar o menysprear la integritat territorial dels Estats sobirans i independents que es governin d’acord amb el principi d’igualtat de drets i estiguin governats per un govern que representi la totalitat del poble que pertany al territori, sense destrucció per motiu de raça, creença o religió”.

En resum, el dret a la lliure determinació dels pobles no opera quan aquests territoris, tinguin, dins l’Estat, dret a participació democràtica en assumptes públics sense exclusions ni distincions basades en l’ètnia, creençes o opinió, com succeeix en l’Estat Espanyol afortunadament.  (Res 2525 XXV)

3.- L’Unió Europea i els seus tractats. Molt s’ha parlat de si Catalunya estaria dins o no de la Unió Europea en un eventual cas de secessió i es cert que aquesta és una decisió política d’importància, doncs els tractats no resolen aquestes situacions. No obstant, és de vital importància tenir en compte un article; dit precepte és el que es troba en el Tractat de Lisboa quan el seu article 3 bis disposa el següent: “La Unió respectarà la igualtat dels Estats Membres (…) així com les seves estructures constitucionals (…). Respectarà les funcions essencials de l’Estat, especialment en les que tenen per objecte de garantir la seva integritat territorial (…)

És a dir, la Unió Europea, davant qualsevol intent de Catalunya de secessió en contra de la Constitució Espanyola, donarà suport i respectarà aquelles accions legals que pugui prendre l’Estat. Per això, és important tenir en compte aquests matisos de la legislació comunitària per tal d’intuir que una Catalunya independent podria no formar part de la Unió Europea.

4.- L’argument econòmic. Catalunya té un deute impossible d’assumir; enorme. En cas d’independència, Catalunya hauria de demanar (com gairebé tots els països) diners als mercats per tal de poder financiar-se. Imagineu-vos el tipus d’interès que demanarien els inversors amb una Catalunya eventualment fora de la Unió Europea. Teniu en compte que ara Catalunya, tot i estar dins la Unió Europea, no ha pogut financiar-se als mercats internacionals (ningú li presta diners) i és per això que ha hagut d’anar al fons de liquiditat de l’Estat central (rescat de l’Estat).

Albert Noguer.

Estudiant de tercer de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, apassionat del dret civil i la mediació.

9 comments

  1. Cenyir-se únicament a la legalitat vigent en un moment històric concret per menystenir la democràcia… Si la llei no ampara la democràcia cal canviar la llei.

  2. Certament, la fonamentació jurídica ens porta a aquesta direcció. Clar que, els grans avenços i les grans revoltes, que justament han fet que avui parlem de fonamentació jurídica en un plà democràtic, han estat sense observar les normes de llavors. Així que, en observança de les revolucions que han donat fruit a Tractats i Constitucions, sembla ser que la llei no és límit en aquest tipus de qüestions. I cal recordar que, si els poders emanen del poble, i un territori del poble opina en la seva majoria una independència, és anti-democràtic i “a contrario” tota teoria i tàndems on es recolza el nostre sistema democràtic.

    Indeferent si un està a favor o no, cal convidar a la reflexió en aquests termes lògics i no ser tant limitatiu.

  3. El Rei Lluís XVI també formava part de a legalitat establerta i va ser guillotinat. És normal que un estudiant de 3er de dret vegi la norma vigent com una religió immutable. Jo sóc llicenciat en dret des de fa molts anys i de les lleis que vaig estudiar a la carrera en queden ben poques de vigents en la seva totalitat. No les sacralitzis company. No són immutables. Les lleis les fan els homes.

  4. Diverses puntualitzacions als comentaris:

    1.- Cenyir-se a la legalitat vigent no és ser democràtic? Les lleis, ens agradi o no, ho són de democràtiques; doncs surten d’un parlament. A més, la Constitució Espanyola va esser (i encara és) el punt de trobada de diferents ideologies; és el gran pacte nacional. Si això no és democràtic …

    2.- La llei és un límit i un mecanisme al mateix temps. La llei sempre serà un límit si s’actua en contra de la llògica del sistema democràtic. Sensu contrario, la llei és un pur instrument.

  5. Albert Noguer, felicitats per el teu anàlisi jurídic de les normes actuals. Molt ben vist, independentment de les opinions més o menys independentistes o no, més o menys cultes o no, les coses ara són com són i ho has explicat molt bé.
    Salutacions!

  6. El mateix deien els juristes anglesos del colons nordamericans i vet aqui que hi ha un pais anomenat EEUU

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *