L’estudiant autosuficient: algunes recomanacions adreçades a estudiants del grau de Dret

Per Santiago Cavanillas Múgica.

Prenent un poc d’embranzida

En aquells anys de la joventut (els mateixos que viuen la majoria dels estudiants a qui es dirigeix aquest article) en els quals un desplega en la seva imaginació totes les vides que podrien ser i que al final han hagut de ser simplificades (sacrificades) en una de sola (de la qual no em queix), vaig topar amb un llibre, un boom editorial de l’època, que va servir per alimentar una d’aquestes vides imaginades, que avui anomenaríem ecològica. Es titulava L’horticultor autosuficient, estava escrit per un autor anglès o nord-americà (podria ser anglès pel seu amor per la jardineria, però americà, sens dubte, per això de l’autosuficiència, ja que els ianquis són els creadors del llibre d’autoajuda), i pel que sé, segueix publicant-se en l’actualitat.

Quan reflexion sobre el que intentam fer a la Universitat, sovint em ve al cap el títol del llibre, perquè pens que, si calgués definir en una sola frase quin ha de ser l’objectiu de l’ensenyament universitari, triaria aquesta: la formació de graduats (o postgraduats o doctors) autosuficients.

L’autosuficiència i els seus protagonistes

Autosuficiència és el contrari de dependència: del professor, dels apunts, dels manuals, dels programes, de la compartimentació del saber en àrees i assignatures… Autosuficiència és autonomia, saber sortir-se’n, saber formar-se una opinió, tenir criteri propi i ben fonamentat…

Hi haurà uns quants professors que a les seves assignatures proposaran activitats destinades a exercitar l’autonomia dels estudiants: exercicis o treballs subjectes a la senzilla instrucció de «cerca’t la vida». Caldria ser comprensius amb ells i no permetre que la congènita aversió al risc de l’estudiant dugui a confondre una meditada exposició al desconegut amb desatenció o deixadesa del professor.

De totes maneres, el principal protagonista de l’«aprenentatge de l’autoaprenentatge» ets tu, així doncs, canvi la persona gramatical i aquí tens les meves recomanacions per a tu, estudiant amb vocació d’autosuficiència.

Un test i una advertència abans de continuar

Estàs disposat a acceptar, almenys com a hipòtesi, que: a) la matèria que t’explicaran, que estudiaràs i sobre la qual t’examinaràs és una ínfima part (tant de bo que, almenys, nuclear) del Dret amb el qual hauràs de treballar en el futur; b) les activitats programades pels teus professors poden estar ben orientades a l’adquisició de les competències d’un bon jurista, però generalment són estereotipades, dirigides a un estudiant mitjà, no precisament a tu? Tens clar que, encara que la Universitat hi posarà una part dels mitjans, aprendre és responsabilitat teva i només teva? Si has contestat afirmativament a les dues preguntes anteriors, pots continuar llegint, perquè ara vénen les meves recomanacions per ser autosuficient; si no, t’ho pots estalviar: torna als teus apunts, treu el retolador fluorescent, i a «llevar-te» assignatures…

Però falta l’advertiment: per si queda qualque dubte, no t’estic proposant la bogeria que prescindeixis del saber, més o menys convencional, que rebràs a la Facultat. Necessitaràs aquest corpus, és clar que sí; però no et bastarà si no adquireixes durant el grau una disposició d’ànim i una habilitat per, arribat el moment, poder-lo completar, aplicar i criticar.

1. Tingues experiències

No tinguis pressa per acabar el grau. És preferible «amanir-lo» amb altres experiències, tant acadèmiques (incloc l’assistència, pel mer gust de saber, a cursos o jornades, ara que per fi ens hem alliberat del vergonyós espectacle dels vells crèdits de lliure configuració) com extraacadèmiques, que milloraran la teva formació. Si pots interrelacionar-les amb la teva formació, encara millor.

Quin dels dos estudiants següents creus que surt del grau més ben format, com a ciutadà i com a professional del futur?

• Bartomeu: «He acabat el grau en quatre anys, amb excel·lent, per la qual cosa he hagut d’estudiar molt. Anglès? Amb el que sabia del batxillerat i uns quants mesos d’acadèmia vaig superar l’examen de la meva universitat per demostrar el nivell B2.»
• Caterina: «He acabat el grau en cinc anys, amb notable. Un any vaig ser estudiant a temps parcial perquè vaig treballar com a caixera en un supermercat. Els diners que vaig guanyar em van permetre fer un Erasmus a Àustria dos anys després. Vaig començar a aprendre alemany al batxillerat i abans d’anar a Àustria vaig treballar un estiu com a animadora en un hotel de Mallorca, per practicar l’alemany col·loquial. Anglès? Amb el nivell del batxillerat l’he estudiant pel meu compte i, a més, sempre mir la televisió en versió original; fa un parell de mesos em vaig treure el Proficiency. Durant aquests tres últims anys, també he col·laborat en el menjador social d’una ONG cada dijous a l’horabaixa; a més, l’experiència m’ha servit per fer el treball de fi de grau sobre la relació jurídica entre una ONG i els seus beneficiaris. També m’ha permès fer contactes per realitzar unes pràctiques externes als serveis socials del meu ajuntament. Finalment, he fet en una acadèmia un curs de comptabilitat bàsica i un de pàgines web i Javascript, i ara mateix seguesc un curs en línia sobre coypright de la Universitat de Harvard. Qualque cosa més? Bé, he seguit durant tres anys uns cicles divulgatius de filosofia grega que organitzava la meva universitat i he estat dos anys delegada de curs.»

2. No quedis sempre amb les ganes

Les estretors del grau de Dret a Espanya (massa matèria, massa assignatures) fan que les experiències d’aprenentatge acabin massa sovint en un interruptus: «No hi ha temps per explicar-ho ara», «És així perquè ho diuen els tribunals» (o: «perquè ho dic jo»), «Ja ho veureu més endavant»… La curiositat és un estat d’ànim que hauria de concórrer en tot bon jurista i que s’apaga si no s’alimenta. No es tracta, òbviament, que cadascun dels dubtes o les ànsies de saber que et suscitin els teus estudis els hagis de resoldre, però sí que facis «tasts», aquí i allà, en funció de la teva agenda de tasques, per investigar un poc més pel teu compte (d’acord: els dos primers cursos pots demanar ajuda inicial al professor…). Pensa que amb aquestes exploracions ocasionals no solament aprens alguna cosa que els teus companys desconeixen, sinó que, sobretot, exercites les teves habilitats, com el jugador de bàsquet que es queda al final de l’entrenament per practicar triples.

3. Traspassa les fronteres disciplinàries

Una de les principals causes interruptores del flux natural de l’aprenentatge són les disciplines (les àrees de coneixement), encarnades en les seves filles, les assignatures. Quantes vegades no haurem dit els professors de Civil als nostres estudiants que el que interessa és examinar si hi ha un vici del consentiment o una simulació, però no si els mateixos fets són constitutius d’estafa o falsedat? Doncs bé, en casos així, no quedis amb les ganes, i si realment t’interessa saber si els fets són constitutius d’un delicte, abandona mentalment l’assignatura i esbrina-ho pel teu compte… i perquè sí: si no ha quedat clar, sàpigues que cap de les meves recomanacions no s’adreça a fer que milloris la nota en una assignatura concreta.

4. Cuida la transversalitat

Una definició senzilla de transversalitat: tot allò que incideixi rellevantment en més d’una de les teves assignatures.

Són transversals, per això, moltes de les competències que trobaràs definides al teu pla d’estudis: manejar les fonts instrumentals, habilitats de comprensió i expressió, interpretació de textos jurídics, argumentació, etc.

També són transversals algunes matèries de la carrera. Amb l’advertiment que altres professors poden proposar llistes diferents (no essencialment, crec) i que seguesc un criteri molt restrictiu, aquí tens la meva llista de matèries transversals del grau de Dret:

• Tot el que té a veure amb les fonts del Dret
• Les regles sobre aplicació i eficàcia de les normes jurídiques (art. 3 a 7 CCiv)
• Els drets i deures fonamentals dels espanyols (títol I CE)
• Els mitjans de prova, incloses les presumpcions
• Els principis processals
• Les formes d’execució forçosa dels drets, sigui en via judicial, sigui en via administrativa
• Els conceptes fonamentals i fonts del Dret internacional, públic i privat
• Objecte i eficàcia dels principals registres
• Nocions de prescripció i caducitat i principals terminis.

Com dic, és una llista de mínims, per la qual cosa tu mateix pots ampliar-la amb el criteri explicat: matèries que es reprodueixen reiteradament al llarg del grau (potser alguns principis de la contractació, de la persona i persona jurídica…).

La meva recomanació: que no apliquis a aquestes competències i matèries transversals l’habitual principi «vacunatori»: assignatura superada, assignatura oblidada. La finestra d’aprenentatge ha de romandre oberta al llarg de tot el grau: millorant en les competències transversals i repassant (revisant, rellegint) les matèries transversals.

5. Trepitja els tribunals

Si hi ha una cosa que no podem transmetre’t a les aules universitàries és el feeling del Dret: l’olor dels jutjats, la mirada del processat, la convicció d’un testimoniatge, l’enuig que provoquen els obstacles més prosaics, les maneres dels protagonistes de la justícia quotidiana…; a més, moltes vegades, l’experiència viscuda o presenciada et permetrà visualitzar conceptes abstractes amb els quals toparàs sovint a la carrera: bona fe, presumpció d’innocència, indefensió, etc. Per això, et recoman que et passegis tant com puguis per tribunals, despatxos, registres…

Quant als tribunals, hauràs de llançar-t’hi a cegues. Amb motiu dels treballs de preparació de la nova oficina judicial, vaig tenir ocasió de contactar amb els responsables per proposar que la informatització en curs inclogués la possibilitat d’accedir a les agendes d’assenyalaments (amb exclusió de dades personals, òbviament), en obert o a través de les mateixes Facultats de Dret, perquè els estudiants poguessin seleccionar les activitats judicials en les quals tinguessin interès. L’amabilitat amb què vaig ser atès no va poder ocultar la impressió que el suggeriment els va sorprendre enormement i que no el tenien a l’agenda. Així, doncs, hauràs de llançar-te a l’aventura i córrer el risc de perdre el temps fent avantsala o de topar amb algun funcionari estressat (o malcarat, encara que gairebé tots estan encantats de ser útils i de comprovar l’interès dels estudiants pel seu treball).

6. Explora les bases de dades

També és característica del bon jurista la que podríem anomenar «competència extractiva», és a dir, l’habilitat per obtenir eficientment informació de qualitat. Naturalment, la font principal d’informació jurídica, ara per ara, són les bases de dades digitals. Les facultats de Dret posen a la teva disposició una oferta de bases de dades superior a la que es troba en un despatx o oficina estàndard. Per això, has d’aprofitar l’oportunitat per explorar-les tant com puguis. No esperis que la Facultat o algun professor t’ensenyi a emprar-les: la millor manera d’aprendre a fer-ho és… usar-les.

7. Crea la teva col·lecció de recursos digitals jurídics

En competència amb les bases de dades, cada vegada és més alt el nombre i qualitat dels recursos jurídics disponibles gratuïtament a Internet. Aprofita els anys del grau per: a) explorar i triar les eines amb les quals et sentís més còmode: Google Reader, Twitter, Symbaloo, favorits de navegador, etc.; b) seleccionar, amb les eines anteriors, les fonts que vols seguir, siguin generals, siguin relatives a matèries del teu interès (veure punt següent). No et preocupis, sempre serà una col·lecció oberta i canviant, al mateix ritme que tu evoluciones en la teva formació i els teus interessos.

8. Especialitza’t

No, no dic que decideixis si t’agrada més el penal o el mercantil; al contrari, crec que és bo que, en el grau, l’estudiant no es deixi vèncer pels «primers amors» disciplinaris i mantingui la neutralitat fins al final. El que dic és que, un poc avançats els teus estudis de grau, triïs un tema menor sobre el qual especialitzar-te, sobre el qual et proposis saber molt, moltíssim. Sigues pràctic: tria un tema a l’abast de les teves possibilitats, no l’Estat de Dret, la naturalesa de les penes o l’autodeterminació, sinó, per esmentar exemples a l’atzar, els moixos, l’asma, el dopatge esportiu, Twitter, els anticonceptius, les sabates de taló, les hamburgueses, les festes, els concerts, la bicicleta, la vela, la fotografia, les escales mecàniques…; en fi, qualsevol assumpte que, pel motiu que sigui, et resulti proper o cridi la teva atenció: és difícil que n’hi hagi algun que no tingui un règim jurídic que valgui la pena estudiar. Insistesc: temes nimis i trivials. Et sorprendràs. Saps quantes sentències resulten d’una recerca amb la paraula «talons» en una base de dades? Més de mil! I d’allò més variat: responsabilitat extracontractual, relacions de veïnatge, Dret penal (no només tràfic de drogues: també lesions), seguretat en el treball, propietat industrial…

Per què et faig aquesta recomanació, quina utilitat té per a tu obstinar-te a saber molt d’un tema menor?

En primer lloc, t’obligarà a utilitzar autònomament les eines de recerca d’informació i les habilitats per tractar-la.

En segon lloc, la temàtica que escullis, qualsevol que sigui, t’exigirà un tractament transversal, interdisciplinari, molt més pròxim al que ocorre en el món real que no la compartimentació del Dret en assignatures que t’ofereixen els estudis reglats.

En tercer lloc, marcar-se aquest objectiu d’especialització és engrescador i motivador, i ja ni en parlem si tens l’oportunitat, en algun moment, d’exhibir els teus coneixements (veure punt següent).

9. Produeix & publica

Ja que t’has posat a explorar amb profunditat algun tema (veure punt anterior), per què no fas un pas més i aprofites les oportunitats del Web 2.0 per posar a disposició dels altres els teus descobriments? Recoman la combinació bloc & Twitter, però tens moltes altres eines a la teva disposició (El Jurista n’és una ben interessant). Pensa que comptes amb dues qualitats que poden fer útil el teu treball: la seva extrema especialització i la teva habilitat «internàutica» per trobar informació interessant i molt actualitzada.

Això sí: ja parlam d’un producte, i això t’obliga a fer-lo bé, quant a redacció, sistemàtica i transparència.

I ja tens un element més per al teu currículum: un bloc temàtic mantingut durant un parell d’anys amb els seus centenars o milers de visites.

 10. Socialitza

Presencialment o digitalment, durant el grau tindràs moltes oportunitats de col·laborar amb els teus companys. Cerca els que comparteixin els teus interessos i inquietuds i estableix-hi vincles de col·laboració estable (les eines de la Internet social hi ajuden, i molt). No et descobresc res si et dic que dels altres estudiants també n’aprens, encara que solament sigui perquè et fan aquella pregunta que t’obliga a revisar els teus conceptes o afinar els teus arguments. Més enllà dels empipadors treballs en grup, comparteix.

11. Gaudeix

Gaudeix? En una carrera com Dret, en què tòpicament has de cremar-te les celles i aplicar en grans dosis la resiliència contra l’avorriment? Doncs sí, gaudeix. Encara més: si no gaudeixes en algun moment del grau (em referesc al gaudi in itinere, no a la satisfacció per una bona qualificació), crec que convindria que et preguntassis què dimonis hi fas, aquí.

Tampoc no et vull enganyar (ni podria fer-ho, encara que faci pocs mesos que ets al grau): crec que la teva formació serà adequada si ha exigit patir (estudiar de valent unes lliçons que no entens per a què serveixen o angoixar-te per l’acumulació impossible de treballs i exàmens) tant com gaudir. I aquí ve la “cirereta” amb la qual pos fi a aquest article: les activitats no reglades com les que t’acab de proposar són les que produeixen més serotonina (entén-ho metafòricament, no com a afirmació científica, que jo sàpiga…).

Santiago Cavanillas Múgica.

Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears; degà de la Facultat de Dret de la UIB.

http://zonabolonia.blogspot.com.es