Per Neus Paulet
Secretària general del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida
Si fa unes setmanes era la reforma laboral la que estava en boca de tothom, en aquesta ocasió és el nou sistema en el càlcul de la quota d’autònoms allò que acapara tots els focus. El Ministeri de Seguretat Social està negociant una nova fórmula que sembla no convèncer ni a autònoms ni a sindicats: el pagament a la Seguretat Social en funció dels ingressos de cada treballador autònom.
Fins ara, una treballadora per compte propi podia decidir quina mena de quota pagava, sent la xifra de 294 euros mensuals la més baixa. Amb l’entrada en vigor del nou sistema això s’haurà acabat. I aquí comencen tots els dubtes: és just que a algú que guanya poc més de 1.000 euros al mes li correspongui una quota de 351,90 euros? Què passa si aquests ingressos no són fixes? Quina quantitat haurà de cotitzar una persona que cobra menys del límit estipulat per la reforma?
Més enllà de totes aquestes qüestions, resta clar que el sistema no funciona. S’estan cometent molts errors. El primer de tots, tractar els autònoms com si fossin assalariats quan el seu sou, els seus drets i l’estabilitat econòmica no són comparables als d’una persona assalariada. En segon lloc, mantenir una cotització mensual mínima massa elevada per a qui ni tan sols és mileurista. En tercer lloc, obviar els rendiments nets reals d’un autònom, normalment molt inferiors als seus ingressos. És cert que és una bona notícia que es mantingui la tarifa plana de 60 euros els primers anys d’activitat. Però és injust que, un cop transcorregut aquest ajut, la persona passi a cotitzar més del triple tot i continuar ingressant el mateix que estava ingressant abans.
Amb aquest nou sistema de cotització, el Govern aconseguirà recaptar més de 2.000 milions d’euros cada any i fins al 2031, segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA). Però és que les i els autònoms no poden continuar sent el cap de turc d’un país que els demana moltamb contraprestacions insuficients.Tant de bo el temps permeti tenir en compte l’opinió de totes les parts afectades, de manera que s’aconsegueixi aprovar una reforma justa i amb garanties; que no tingui ànim recaptatori, sinó que reguli de manera realment equitativa la cotització i que generi oportunitats que afavoreixin i alimentin l’esperit emprenedor de les i els autònoms, posant en valor la seva capacitat de generar riquesa i ocupació; que sigui estable en el temps i favorable tant pel sistema com per la condició professional d’autònom.