Per Manel Atserias Luque
Fundador del Projecte #HazTuAlegato.
La precarietat en el món de l’advocacia és una realitat des de fa anys. Tant és així que ja podem parlar de bosses de pobresa dins d’aquesta professió. D’ençà que vaig encetar el projecte de l’Institut de Salut Mental de l’Advocacia (ISMA) a l’agost de 2017, he conegut molts casos d’advocades i advocats que estan patint, tant a nivell econòmic com psicològic.Mai hagués imaginat que aquesta professió, cabdal en un Estat democràtic de Dret, estaria en una situació tan crítica.
L’exercici actual de l’advocacia no és sostenible ni saludable
No em cansaré de repetir que la forma actual d’exercir l’advocacia, ja sigui per compte pròpia o aliena, no és sostenible ni saludable.No ho diu només l’autor d’aquest article. Durant aquests darrers anys, variïs estudis, tant nacionals com internacionals, confirmenque les advocades i advocats pateixen nivells molt elevats d’estrès, ansietat i burnout ―Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola (2019) i Informe LawyersBurnout (2020)―. Així mateix, la intimidació i l’assetjament sexual també estan molt presents en aquesta professió―Informe Us Too? Bullyingand Sexual Harassment in the Legal Profession (2019)―.
La gravetat d’aquesta situació ha provocat que la pròpia International Bar Association hagi endegat la primera iniciativa global de salut mental. Durant els propers mesos, es publicarà un estudi sobre l’abast d’aquests problemes de salut mental, així com altres factors que perjudiquen el benestar del col·lectiu.
Quin és l’abast d’aquesta precarietat?
La precarietat de l’advocacia, que ja ha esdevingut en un problema crònic, es manifesta de diferents maneres en funciódel context:
En els despatxos petits i mitjans, ens trobem amb el problema del fals autònom. Aquesta pràctica fraudulenta suposa un perjudici per a milers d’advocades i advocats joves. Els resultats de l’Enquesta sobre els problemes de l’Advocacia Jove (2018) de la Confederación Española de la Abogacía Jovenvan confirmar la magnitud d’aquest problema, essent considerat pels participants com la segona preocupació de la professió, després dels honoraris del torn d’ofici.
La meva reflexió sempre és la mateixa. Com s’atreveixen a parlar alguns de la dignitat de l’advocacia si dins del propi col·lectiu hi ha qui fomenta i legitima aquesta pràctica fraudulenta? Espero que cap col·legi de l’advocacia hagi participat indirectament en la seva promoció (publicitat d’ofertes laborals).
Mereix especial atenció l’advocacia del Torn d’Ofici. A més del tracte injust que li dispensa l’Administració de Justícia ―retribucions indignes que venen amb retards injustificats―, hem conegut casos d’advocats/ades que han rebut amenaces, pressions i agressions per part de clients. I sembla que la implicació de l’advocacia institucional és mínima. Aleshores, qui els protegeix des d’un bon principi? Espero que el Tribunal Suprem els hi reconegui el dret a crear un sindicat propi.
En els grans despatxos, la precarietat es materialitza d’una altra manera. En aquest cas, els advocats sí tenen un contracte de treball. Tot i que sembli una obvietat, cal destacar que no sempre va ser així!
El problema de fons d’aquestes grans organitzacions és el seu model de negoci. Crec que els introductors i seguidors del sistema Cravath no són conscients de les conseqüències que té aquest model per a la salut mental dels seus advocats. O pitjor encara, ho saben i no fan res al respecte perquè no volen perdre els seus beneficis.
Sovint, m’imagino que pensen coses com “si jo he passat per aquest camí, el/la company/a també ho farà”. Si senyor/a, això li dic solidaritat intergeneracional!Tant se val el cost que això suposi en termes de salut, eficiència i economia.
Fins i tot, estic convençut que els titulars d’aquests grans despatxos consideren que els seus advocatsreben bones retribucions. En aquest cas, si us plau, convido a que els becaris i professionals que formeu part dels primers nivells de la piràmide ―júniors i associats―dividiu el salari net mensual pel número d’hores treballades. Quan tingueu la xifra, mireu-la cada dia i pregunteu-vos si el vostre talent i esforçval això.
En aquest sentit, sempre recordaré el que em va dir un advocat que va treballar en un gran despatx: “quan vaig fer el càlcul, em vaig donar compte que guanyava més per hora essent hoste que no advocat”. No furthercomment, YourHonour!
Cal actuar amb determinació i fermesa
Entre d’altres mesures, si volem erradicar aquesta precarietat laboral, hauríem de/d’:
- Combatre la figura del fals autònom amb més contundència, desplegant els recursos humans i logístics necessaris. És una qüestió de prioritats. No cal invertir més, sinó millor.
- Aprovar el conveni col·lectiu propi de l’advocacia, garantint en tot cas la formació gratuïta en temes estratègics (intel·ligència emocional i ús de tecnologies), la desconnexió digital i mesures de conciliació.Ja han transcorregut 15 anys des de que es va aprovar el RD 1131/2006 ―el qual remet fins a 23 ocasions al conveni―i encara no hi ha notícies de la seva aprovació. A què estan esperant?
- Aprovar una Llei del Mercat dels Serveis Jurídics, com ja n’hi ha a altres països, per tal de regular l’activitat que presten els diferents players al mercat legal i delimitar bé les regles del joc per tal que no hi hagi casos d’intrusisme professional ni competència deslleial. Seria una oportunitat fantàstica per a crear una Autoritat Reguladora Independent a l’estil dels Solicitors d’Anglaterra i País de Gal·les.
- Oferir suport psicològic i protecció gratuïta a aquells advocats/des que, formant part o no del Torn d’Ofici, siguin víctimes d’amenaces, assetjament, intimidacions i agressions, ja sigui per part de clients o de companys/es.
Nota aclaridora i rectificació de l’autor sobre l’article “Posem fi a la precarietat de l’advocacia”
Missatge dirigit a l’Advocacia Institucional Espanyola
Aquest matí he rebut inputs negatius per part de l’advocacia institucional espanyola -entenem, per aquest concepte, el Consell General de l’Advocacia Espanyola i els col·legis de l’advocacia d’Espanya- a propòsit del meu article d’opinió “Posem fi a la precarietat de l’advocacia”.
Davant del malestar que ha provocat, m’agradaria manifestar el següent:
- Faig una rectificació pública de l’incís “I sembla que la implicació de l’advocacia institucional és mínima”, en tot allò relatiu al torn d’ofici. Dita afirmació no té en consideració els esforços i accions dutes a terme per l’advocacia institucional espanyola per abordar el problema que s’exposa en l’article. En aquest sentit, demano disculpes.
No obstant això, sí que vull deixar constància de la gravetat del problema i em preocupa. Tot i que no sóc advocat ―sóc col·legiat no exercent de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona― parlo en la meva condició de ciutadà i home apassionat del Dret, que sent un profund respecte per la tasca duta a terme per les advocades i advocats.
A més de les experiències que variïs/es advocats/des m’han traslladat durant aquests últims anys, vull constatar que aquesta situació ha sigut difosa pels mitjans de comunicació. Per exemple: “Crece el número de abogados que denuncia el acoso de sus clientes” (CincoDías) y “Turno de oficio: Abogados y procuradores reclaman protección” (ConfiLegal). Prego entenguin la meva preocupació.
- L’Institut de Salut Mental de l’Advocacia – Mental Health Institute of Legal Professions (ISMA-MHILP), que vaig tenir l’honor de fundar i presidir fins el maig de 2020, no respon directa ni indirectament dels meus anàlisi, reflexions o opinions. En cap cas, parlo en nom i representació de dita entitat.
L’objecte de l’ISMA-MHILP és treballar per la bona salut mental i el benestar dels professionals jurídics amb el fi de enfortir l’Estat de Dret i els Drets Humans.
Finalment, vull dirigir-me personalment a Victoria Ortega Benito, president del CGAE, amb les següents paraules:
El CGAE sempre m’ha obert les portes i així ho he sentit des del moment en què (i) m’heu donat l’oportunitat de participar en el Congrés de l’Advocacia Espanyola i presentar els resultats del I Estudi sobre la Salut i el Benestar de l’Advocacia Espanyola; i (ii) us vau adherir (els 83 col·legis de l’advocacia) a la Carta dels Negocis Saludables. Per això us dono les gràcies de tot cor.
Ara bé, més enllà de l’apreci i estima que et tinc a nivell personal, seguiré defensant els meus principis. Reconec que aquest incís no ha fet Justícia a l’esforç que dueu a terme per fer front al problema, però seguiré parlant d’això en la mesura que les advocades i advocats d’aquest país segueixin essent víctimes d’amenaces, pressions i agressions. D’això i de moltes altres qüestions. Amb determinació, fermesa i respecte.
