El Tribunal Constitucional reforça a Espanya com a seu segura en arbitratge internacional

Javier IscarPer Javier Íscar de Hoyos.

President de l’Associació Europea d’Arbitratge. Soci director Íscar Arbitratge.

En dues Sentències històriques de 15 de juny de 2020 i de 15 de febrer de 2021 el nostre Tribunal Constitucional reforça l’arbitratge a Espanya posant els límits al control judicial dels laudes.

Després de la tempesta ve la calma.

La tempesta va començar l’any 2015 quan el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, després de diferents resolucions que anul·laven laudes de diferent índole i de pràcticament tots els Centres d’Arbitratge coneguts, havia posat en un compromís a Madrid i, per tant, a Espanya, com a seu d’arbitratges domèstics i internacionals en fer una interpretació massa extensiva de conceptes com l’ordre públic convertint-lo en un calaix de sastre per a anul·lar laudes arbitrals dictats a Madrid.

La comunitat internacional es va fer eco, com no podia ser d’una altra forma, d’aquestes decisions amb una repercussió evident. D’una banda la de la doctrina i els entesos que de manera unànime criticaven aquesta deriva dels tribunals de Madrid que tiraven per terra anys de treball per a aconseguir una Llei d’Arbitratge a Espanya l’any 2003, reforçada l’any 2011, a l’altura de les legislacions dels països més avançats en matèria arbitral i una jurisprudència sobre el control judicial dels laudes de les Audiències Provincials, primer, i dels Tribunals Superiors de Justica, després que, reforçaven a Espanya com a seu en arbitratge internacional i que, no ens enganyem, feien d’efecte crida a inversors estrangers.

Per un altre, la comunitat arbitral va propagar per terra mar i aire aquestes resolucions judicials que, com a Quitrà, van impregnar tots els racons de l’arbitratge internacional posant a Espanya, com deia abans, en quarantena com a seu en arbitratges internacionals amb la conseqüent afectant tant la inversió a Espanya com a la seva imatge deixant tocada la marca Espanya en termes de seguretat jurídica.

La calma ha arribat amb dos cops de puny damunt de la taula del Tribunal Constitucional, en forma de dues sentències de 15 de juny de 2020 i de 15 de febrer de 2021 que es revela contra interpretacions del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que eren invasives i invasores de l’essència de l’arbitratge fent una interpretació incomprensible de l’ordre públic material i processal.

El Tribunal Constitucional subratlla en la Sentència que, si la resolució arbitral no pot ratllar-se d’arbitrària, il·lògica, absurda o irracional, no cal declarar la seva nul·litat emparant-se en la noció d’ordre públic. És com dir, a sensu contrario, que una resolució arbitral només pot ser anul·lada amb empara en la noció d’ordre públic si pot ratllar-se d’arbitrària, il·lògica, absurda o irracional.

La importància de les sentències no és tant el valor doctrinal i jurisprudencial, que és extraordinari sinó l’enorme transcendència nacional com a internacional que ha suposat que es propagui als mateixos racons i algun més que la tempesta generada pel TSJ de Madrid en 2015. Confirma que, a vegades, les bones notícies tenen millors missatgers que les dolentes. En aquesta ocasió així ha estat i no hi ha empresa, advocat o professional que es dediqui a l’arbitratge que no hagi posat a Espanya en el mapa dels països cinc estrelles en termes de seguretat jurídica i d’elecció de seu.

Totes dues sentències tenen, a més, l’avantatge de ser clares, didàctiques i, en opinió de tots els experts, marca el retorn a la normalitat arbitral.

Estem, per tant, d’enhorabona. Sense dubte, els efectes de la Sentència es notaran en l’àmbit econòmic i reputacional i no serà estrany veure com a empreses de tots els països del món a l’hora de redactar un conveni arbitral triïn Espanya com a seu i l’espanyol com a idioma.

Mai em va agradar la frase de “darrere d’un gran home hi ha una gran dona”. Tampoc m’agradaria que “darrere d’una gran dona hi ha un gran home”. Crec que hi ha grans dones i grans homes que fan que el món canviï.

En el dret succeeix el mateix. No seria just donar-li tot el mèrit a les Sentències perquè al meu entendre darrere d’una gran sentència sempre hi ha un gran advocat o una gran advocada que fa que aquesta Sentència es redacti i vegi la llum.

En aquest cas, la Sentència de 15 de juny de 2020 té, el treball, la tenacitat, la redacció i tot el meu reconeixement d’Ana Barriga Vega, advocada col·legiada en l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid que, sense haver complert els 40 anys, va posar la primera pedra perquè el TC aixequés un mur contra interpretacions imaginatives de l’ordre públic. Deixin-me presumir una mica d’aquesta lletrada que és part rellevant del despatx Íscar Arbitratge i que donarà molt més que parlar en el futur.

I darrere de la Sentència de 15 de febrer de 2021 no podia tenir a un altre jurista. Si parlem d’arbitratge en majúscules, de pioners, de persones lliurades a la causa tots tenim al cap a Bernardo M. Cremades. No podia ser un altre el que donés l’estocada definitiva i bé podria dir-se el corrent o l’efecte Cremades el que fa que visquem en una situació idíl·lica a Espanya.

Gràcies Ana i gràcies Bernardo. L’arbitratge està d’enhorabona. Espanya us ho agraeix.


Traducció de la versió original en llengua castellana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *