Bolívia expropia, Espanya privatitza

Per Cristina Fanelli.

Recentment, el President bolivià Evo Morales, ha decretat l’expropiació de quatre filials, pertanyents al sector energètic, en les quals opera Iberdrola, una de les principals empreses basques.

La justa causa que fonamenta el “decretazo” se sustenta en l’afirmació, del mateix President, en funció de la qual s’aclama “cobren més del doble als consumidors de les zones rurals”. Sobre la base d’això, el President reclama el conegut, i poc aplicat, concepte de la RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL.

Morales pretén reduir les tarifes elèctriques fins a un 50% a través d’una nacionalització que implica, de fet, que tot el sistema de serveis elèctrics, des de la generació fins a la distribució domiciliària, quedi en mans de l’empresa nacional d’electricitat.

De conformitat amb la Constitució boliviana de 2009, els serveis bàsics, com aquest, es constitueixen en dret universal de qualsevol ciutadà i, per tant, haurien de quedar exclosos de possibles avantatges lucratius.

El Decret de Morales ha comportat, òbviament, reaccions adverses. La qual cosa era d’esperar ja que les quatre filials expropiades equivalen a un valor aproximat de 75 milions d’euros, és a dir, impliquen el 0,2% del negoci d’Iberdrola. No ha de sorprendre, per tant, que Iberdrola gaudeixi del suport, no solament del Govern Basc, sinó també de la mateixa Unió Europea. A aquest efecte, l’ambaixador de la UE a La Pau, Timothy Torlot, afirma que “la UE respecta la decisió de Bolívia ja que forma part de la política de Govern boliviana, però l’empresa espanyola té els seus drets…(…)”.

Analitzant aquesta afirmació ens preguntarem: Quina és la política de Govern boliviana? I Quins o que tipus els drets d’Iberdrola?

A la primera pregunta responem amb les afirmacions de David Fernández, portaveu de la CUP al Parlament Català, és a dir “Es pot desobeir al dèficit si el que decidim és que l’important són les condicions de vida i el treball de la gent i que no volem empitjorar-los”.

A la segona pregunta respondrem, en primer lloc, amb informació extreta des de la pròpia pàgina d’Iberdrola “laboral social compromesa amb el desenvolupament energètic, cultural i social de les comunitats en les quals Iberdrola realitza la seva activitat” (…). I, en segon lloc, respondrem aportant les dades que, indubtablement, fonamenten l’existència de “certs drets de la companyia”, vegeu: “Ignacio Sánchez Galó, President d’Iberdrola, en 2008 guanya fins a 17 milions d’euros, mentre que els seus consellers, entre els quals hi ha l’ex Secretari General del PP, Ángel Acebes guanyen 11 milions d’euros”. Iberdrola té, llavors, drets…econòmics? Òbviament NS/NC. Iberdrola…té dret a un preu just? Òbviament SI. Té dret, qui realitza una expropiació en benefici del seu poble, a ser criticat en la seva política? Òbviament NO.

Dit la qual cosa, anem a la realitat dels fets, confirmats per dades estadístiques, de conformitat amb els quals un bolivià, en una zona rural, paga 0,17 euros per Quilowatt, mentre que un espanyol paga 0,19 euros per Quilowatt, tenint en compte que el sou mitjà a Bolívia és de 442 euros”. A la qual cosa afegim que a Espanya, en virtut del benefici d’uns pocs, el Govern decideix privatitzar el sector fent que els preus dels productes bàsics es tornin a disparar i que, casualitats de la vida, el concepte de “producte o servei bàsic del ciutadà” acaba relacionant-se, única i exclusivament, amb el joc de la demanda i de l’oferta típic d’una economia/Governo que de l’interès social i general sap ben poc.

Realment…podem criticar la decisió de Bolívia d’expropiar una empresa que, encara que sigui espanyola (la qual cosa fa que a alguns els dolgui profundament en l’ànima…però així és la vida.. Per ventura no solen dir aquesta frase els apoderats/polítics als ciutadans en tema retallis?), es fonamenta en un benefici directe a la població? Per què hem d’elogiar decisions de privatització de serveis bàsics, com esdevé a Espanya, quan això únicament implica que el concepte de servei bàsic desaparec i entrem, novament, en la llei de la selva o llei de la demanda i oferta?

Resposta…Espanya 1 de gener 2013…penalització per no passar-se al mercat lliure…recàrrecs…tarifes d’últim recurs…peatge d’accés incrementat per cobrir el dèficit estatal en la venda/perduda del sector energètic…Quants ciutadans espanyols han analitzat les dades de la seva factura? Us convido a això…

I, per concloure, a Espanya…també tenim una *LEF…antiga que no obsoleta…però a nosaltres…ens va mes la privatització veritat?

Llicen Derecho y Maestra en Derecho Privado Patrimonial. Ama el papel de Robin Hood frente a las injusticias sociales y confía en un cambio en el modus actuandi del entorno político, socio-económico y moral.

Cristina Fanelli

Llicenciada en Dret i Mestra en Dret Privat Patrimonial. Estima el paper de Robin Hood enfront de les injustícies socials i confia en un canvi en el modus actuandi de l’entorn polític, soci-econòmic i moral.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *