El valor afegit, pilar fonamental de la Universitat

Per Alexander Salvador.

Avui no voldria parlar de lleis, de reglaments o d’amnisties fiscals. M’agradaria canviar de registre i escriure unes breus paraules sobre el valor afegit que tothom amaga, sobre un dels tres pilars de tot estudiant de Dret, d’aquell que li dona a la teva vida aquell toc de vitalitat necessari per triomfar en allò que emprenguis.

Per alguns estudiants de Dret el valor afegit no és més que quelcom místic i irreal, més proper a la ciència ficció que a la pròpia dinàmica del estudi del Dret. Per alguns altres és una pèrdua de temps. Però, per uns pocs és una passió, és il·lusió de poder transformar allò que estudies en quelcom més, en quelcom màgic, en quelcom propi. En quelcom teu. És la clau de volta de tot.

Mai t’has assegut a l’aula i t’has preguntat quin sentit té només anar a classe i tornar a casa?

La carrera m’apassiona. Però, només fer-la és avorrit. Jo m’ho vaig qüestionar moltes vegades. Quin entusiasme hi ha en estudiar Dret més enllà d’anar a la sessió magistral? És el Dret la memorització de la Llei General Tributaria? O potser és la memorització de tota la codificació civil catalana? En absolut, senyors. És un camí, aquest, molt legítim, però, ni de ben lluny el més apassionant.

Vaig tenir sort, vam tenir sort un futur geni i jo. Vam conèixer una d’aquelles persones a les que mai podràs estar prou agraït, una persona que ens va ensenyar que significava això tan místic del valor afegit, que significava fer néixer il·lusions i somnis, i que significava l’expressió “Et brillen els ulls”. Aquella persona ens va explicar a tots dos que allò era el que ens diferenciaria a nosaltres i a la nostre vida de tothom, era allò que ens aportaria aquell toc de passió pel que fem i estudiem, que faria que els nostres ulls també brillessin en parlar-ne.

La vida universitària és cíclica i generacional; un dia ets tu el junior i al cap de 22 dies seràs tu el senior que ha d’explicar als altres que és això de tenir quelcom pel qual els teus ulls brillin. És la nostre Norma Normarum.

I un calorós dia de Maig, et toca a tu. Plantar-te amb res sota el braç, moltes paraules i innumerables il·lusions quasi impossibles de concebre. Et toca dir-li al món; Eh! En 7 dies és 22 de Maig. Vols compartir aquest camí amb mi?

Teníem la base. Els coneixements en Dret necessaris, nuls comparats als dels professionals d’aquest món. Eren, però, suficients per nosaltres, teníem il·lusió i una actitud a proba de bales. Estàvem predisposats a aprendre muto propio tot allò que ningú ens ensenyaria durant la carrera. Aquella espurna impossible de trobar enlloc més.

I vam triomfar, i vam tenir èxits que ens van fer creure que en els dies bons érem quasi invencibles. I també vam tenir dies molt dolents, dies desastrosos, dies de tempesta fosca. Però per sobre de tot vam créixer com a persones com mai hauríem fet.

I vam aprendre a negociar com ningú ens hauria mai ensenyat, vam aprendre a agafar l’iniciativa, a estimar el Dret per primera vegada, a cercar els casos pràctics rara avís i a enfrontar-los i analitzar-los, vam aprendre a tenir molta barra, a tancar acords per telèfon, totalment impensables abans… Però, per sobre de tot vam aprendre a perdre la por i la indecisió, vam créixer a nivell humà i vam aprendre a menjar-nos el món. La més pura definició del valor afegit per nosaltres.

Aquest valor afegit és el que hauria d’ésser buscat per tots i cadascú de nosaltres, l’element diferenciador que realment serà decisiu en les nostres vides professionals. Cal estudiar com si no hagués un endemà, cal adquirir la base necessària. Però recordeu que és aquest plus el que marcarà la diferència.

I no obstant els dies tempestosos, aquesta experiència vital és la que ens permetrà dir; “Eh! Jo encara segueixo al peu del canó malgrat tota tempesta. D’aquesta ens ensortirem”. I és que si a aquella persona encara li brillen els ulls quan parla del seu projecte, no he de dir res sobre l’equip del calorós dia de Maig. Ells que són quasi invencibles els dies bons, són prou genials per ensortir-se’n els dies dolents.

Alexander Salvador

Director d’El Jurista, Membre de Pompeu Consulting Legal i Editor a Addenda Review. Estudiant de Dret a l’Universitat Pompeu Fabra i a l’Université Catholique de Louvain.

(Twitter: ax.salv)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.