Un dels negocis més fructífers d’Espanya, la cadena de grans magatzems El Corte Inglés, no està passant pel seu millor moment. La tragèdia que va succeir a Bangladesh, on més de mil persones van morir en una fàbrica tèxtil on es produïen en condicions indignes i a baix preu productes d’aquesta empresa, va afectar d’una forma important a la imatge d’aquesta.
Potser les conseqüències d’aquesta catàstrofe no han arribat d’una forma tan directa a afectar econòmicament a la cadena, sobre tot tenint en compte la pressió publicitària a la que El Corte Inglés sotmet a la majoria dels mitjans de comunicació, però les noves formes de comunicació així com les xarxes socials estan expandint informacions d’aquest caire, suplint així els defectes congènits dels mass media.
El major anunciant d’Espanya no es troba tampoc en la seva millor situació financera, doncs està en plena reestructuració del seu deute, que ascendeix a 5.070 milions d’euros, davant la reducció dràstica de vendes i un augment considerable de la morositat en els crèdits al consum que tant el caracteritzen.
Pel que fa a l’aspecte laboral, la presència majoritària d’uns sindicats anomenats grocs (per la seva proximitat ideològica amb la direcció) i la mordassa publicitària no han evitat escàndols com la recent condemna per part de l’Audiència Nacional a El Corte Inglés per discriminació salarial entre homes i dones, donant-li un termini de tres mesos per acabar amb les desigualtats retributives a les que estan sotmeses les dones treballadores.
A més, l’empresa ha modificat els horaris i torns laboral, i obligarà a tots els treballadors a treballar gratis deu hores diumenges i festius, segons consta al nou conveni col·lectiu del sector de grans magatzems, al qual no hi ha participat ni CCOO ni UGT.
Polèmiques i més polèmiques per una empresa que va ser i és capdavantera en el negoci de la distribució de productes i que passa per una de les pitjors etapes de la seva història.
1 comment