Els treballadors han de pagar taxes judicials en la jurisdicció social?

Per Neus Teixidor.
Madrid.

El passat dimecres 5 de juny de 2013, el ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem va adoptar un acord no jurisdiccional, en relació al pagament de les taxes judicials en la jurisdicció social. Aquest acord pretén resoldre diversos dubtes en l’aplicació de la Llei 10/2012, de 20 de novembre, que regula determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (a partir d’ara, Llei de Taxes Judicials) i del Reial Decret-Llei 3/2013, de 22 de febrer, que modifica el règim de les taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i el Sistema d’Assistència Jurídica Gratuïta. En definitiva, el Tribunal Suprem ha intentat elaborar unes pautes interpretatives de les citades normes. En aquest sentit, el citat tribunal s’ocupa de les situacions dels treballadors, dels assimilats als treballadors i dels sindicats.

Els treballadors han de pagar taxes judicials? I les persones que es troben en un règim assimilat?

En el cas dels treballadors, el Tribunal Suprem analitza el règim de gratuïtat d’accés a la justícia per part d’aquests. L’article 2.d de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta, estableix que tenen dret a l’assistència jurídica en l’ordre social els treballadors i altres beneficiaris del sistema de Seguretat Social. En aquest cas, el dret inclou la defensa en el judici i l’exercici d’accions per l’efectivitat de drets laborals en procediments concursals. Per tant, la gratuïtat de la justícia té lloc quan els procediments versin sobre matèries laborals. No obstant, aquest reconeixement és independent del possible reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta a aquelles persones que acreditin la insuficiència de recursos.

La previsió anterior és aplicable a les persones que es troben en una situació assimilada a la dels treballadors, és a dir, als beneficiaris del sistema de Seguretat Social, els funcionaris i el personal estatutari. De fet, l’article 2.e de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, Reguladora de la Jurisdicció Social, reconeix que les previsions referides al règim dels treballadors són extensibles a la resta de persones assimilades, sempre que actuïn en la jurisdicció social. Per altra banda, l’article 21.5 del mateix text normatiu fa referència expressa als funcionaris i la resta de personal estatutari. En aquest sentit, el citat precepte preveu que aquests subjectes siguin titulars del dret a l’assistència jurídica gratuïta, quan, en la seva condició de treballadors públics, acudeixin a la jurisdicció social.

Després de la promulgació de la Llei de Taxes Judicials, l’article 2.f del citat text normatiu estableix que la interposició de recursos de suplicació i de cassació en l’ordre social estaran subjectes al pagament d’una taxa. A més a més, l’article 4.2.a de la mencionada llei preveu l’aplicació d’una exempció a les persones que se’ls hagi reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta, sempre que acreditin que compleixen els requisits exigits. Per altra banda, l’apartat 3 del mateix article 4, determina que en l’ordre social, els treballadors per compte aliena o autònoms gaudeixen d’una exempció del seixanta per cent de la quota de la taxa que correspongui a la interposició de recursos de suplicació i de cassació. Aquesta darrera exempció no parla en cap moment dels assimilats als treballadors.

Per tant, veient el panorama normatiu, el Tribunal Suprem es pregunta si la Llei de Taxes Judicials porta a terme o no una derogació tàcita dels preceptes de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta anteriorment exposats i que tenen relació amb els treballadors.

El Tribunal conclou que el Reial Decret-Llei 3/2013, que va modificar el règim de les taxes judicials, resol el problema. Aquest text modifica l’article 2 de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, ampliant els supòsits d’exempcions (afegeix exempcions per a víctimes de determinats delictes, de maltractaments o d’accidents). Però, en cap moment, es modifica la previsió relativa als treballadors i als beneficiaris de la Seguretat Social en relació a la seva consideració de beneficiaris del dret a l’assistència jurídica gratuïta. En conseqüència, el Tribunal Suprem considera que els preceptes analitzats no susciten cap dubte interpretatiu. En aquest sentit, considera que els treballadors i els assimilats  no han d’abonar cap taxa per la interposició dels recursos de suplicació i de cassació en l’ordre social. El tribunal afegeix que arriba a la mateixa interpretació que va fer el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, en la Sessió Plenària de 14 de març de 2013 del Congrés dels Diputats (tal i com es pot consultar en la pàgina 20 del Diari de Sessions del Congrés dels Diputats).

 

Els sindicats han de pagar taxes judicials?

Segons l’article 20.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, els sindicats es troben exempts de constituir dipòsits i fer consignacions en les seves actuacions en l’orde social. El citat precepte afegeix que, en els casos que exerceixin accions en relació a un interès col·lectiu de defensa dels treballadors i de la resta de beneficiaris de la Seguretat Social, gaudiran del benefici a l’assistència jurídica gratuïta. Per tant, en aquest darrer supòsit les taxes judicials no són exigibles.

Per altra banda, el Tribunal Suprem interpreta que, en els casos de conflictes individuals, els sindicats actuen en representació dels seus afiliats, que tenen la consideració de treballadors o altres assimilats i, en conseqüència, la seva actuació ha d’estar sotmesa a les mateixes previsions que les dels treballadors.

 

Algunes previsions del Reial Decret-Llei 3/2013.

En relació a les modificacions que el Reial Decret-Llei 3/2013 va introduir a la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, cal destacar la modificació de l’article 6.5 de la citada llei. En aquest cas, la nova redacció del mencionat precepte conclou que el dret d’assistència jurídica gratuïta inclou el pagament de les taxes judicials, així com la constitució dels dipòsits judicials necessaris per la interposició de recursos.

A més a més, el Tribunal Suprem posa de manifest que les modificacions del citat Reial Decret-Llei 3/2013 s’apliquen a les taxes ja reportades des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2012. Dit d’una altra manera, es reconeix els efectes retroactius de determinades previsions d’aquesta norma.

 

Les conclusions del Tribunal Suprem.

Abans d’elaborar les seves conclusions, el Tribunal Suprem enuncia que no enjudicia la inconstitucionalitat de les normes analitzades, ja que aquesta és una tasca que escapa de les seves competències.

En relació a l’exigència del pagament de taxes als treballadors, beneficiaris de la Seguretat Social, funcionaris i personal estatutari, en la interposició de recursos de suplicació i cassació en la jurisdicció social, considera que no es troben subjectes al pagament.

Pel que fa als sindicats, el Tribunal Suprem determina que no es troben subjectes al pagament de taxes en la interposició de recursos de suplicació i de cassació (ja siguin unificadors o ordinaris) davant la jurisdicció social.

En ambdós casos, el tribunal considera que les seves previsions són vàlides per els  recursos interposats abans de la promulgació del Reial Decret-Llei 3/2013.

Font: despilfarro.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *