L’eliminació de les clàusules Sòl a les escriptures d’hipoteca.

Per Imma Domènech
Sabadell

La majoria de les clàusules sòl que les entitats bancàries han vingut incloent els darrers anys en els contractes d’hipoteca són nul·les pel caràcter abusiu, com reconeix el TS en una resolució d’aclaració de la sentència de la Sala de lo Civil de 9 de maig de 2.013, que les  va anul·lar per falta de transparència. Una cosa molt important és que la nul·litat de les clàusules sòl no suposa la nul·litat dels contractes que en formen part; per tant,  aquests seguiran en vigor en els mateixos termes, excepte aquestes clàusules. A més, cal afegir que els diners pagats pels deutors, per raó de l’aplicació de les clàusules anul·lades, no seran retornats, ja que la sentencia no te caràcter retroactiu, segons han fet constar expressament els magistrats de l’alt tribunal

Un dels temes claus era que les entitats bancàries volien que el TS declarés la necessitat  de que es donessin  els sis motius a la vegada per declarar una clàusula nul·la,  per contra els clients defensaven que amb una sola de les circumstàncies era suficient; la sentència els dóna la raó en la seva apreciació. Les circumstàncies reflectides en la sentència de 9 de maig serien: la creació d’aparences de préstec a un interès variable, en que les oscil·lacions a la baixa de l’índex de referència portessin una baixada del preu; la falta d’un objecte que defineixi l’objectiu del contracte; la creació d’aparences que la clàusula sòl va lligada a la fixació d’un sostre amb una gran quantitat de dades que distreuen l’atenció del consumidor; la falta d’un advertiment clar i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la mateixa entitat i que no es suficient facilitar una informació plena de formalismes i sense eficàcia.

Aquesta sentència comporta  pràcticament la desaparició de les clàusules sòl, ja que els magistrats del TS, aclareixen que les declaren abusives encara que els consumidors n’hagin sortit beneficiats. Per tant, la resolució dictada contra les hipoteques del BBVA, fa que aquesta entitat es vegi directament afectada; fins al punt de remetre una informació a la CNMV i als mitjans de comunicació, en la que feia esment de que la desaparició de les clàusules sòl, suposava una reducció dels beneficis nets del mes de juny d’uns 35 milions d’euros i beneficiaria a uns 530.000 clients dels prop de 800.000 que tenen hipoteca. Seguint la mateixa línia argumental, en declaracions a l’agencia de noticies EFE, la Defensora del Poble, Soledad Becerril, ha demanat al Banc d’Espanya, que actuï en defensa dels consumidors i recomana a totes les entitats financeres l’aplicació la sentència de l’Alt Tribunal, que va declarar nul·les les clàusules sol.

La reacció de les entitats no s’ha fet esperar, així, BBVA, Novacaixagalicia i Cajamar ja han anunciat que retiraran les clàusules de les seves hipoteques i amb caràcter retroactiu a partir del  dia 9 de maig passat; Santander i Bankinter han recordat que no tenen aquesta clàusula; el Banc Popular que no els afecta la sentència i el Sabadell, ha anunciat que les mantindrà,  perquè les seves clàusules son transparents.

Per tant, en aplicació de les sentències del TS, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, relativa a  les clàusules abusives del préstecs  hipotecaris i aquelles  altres que en matèria de consumidors li serveixen de fonamentació jurídica, ha motivat part de l’articulat de la Llei 1/2013,  de protecció del deutors hipotecaris, concretament els seu Art. 6 de reforçament de la protecció del deutor hipotecari en la comercialització dels préstecs hipotecaris. Disposa que s’exigirà que l’escriptura pública d’hipoteca, s’inclogui junt a la signatura dels clients, una expressió manuscrita, que posi de manifest que ha estat adequadament advertit dels possibles riscos del contracte, en aquells casos, entre d’altres que els prestatari, persona física, hipotequi un habitatge o que la seva finalitat sigui adquirir o conservar drets de propietat sobre terrenys o edificis construïts o per construir, en que s’estipulin limitacions a la variabilitat del tipus d’interès, dels anomenats sostre i sòl, en els quals la variabilitat a la baixa sigui inferior al límit a l’alça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *