El ple de la Sala de l’Audiència Nacional ha dictat sentència condemnatòria a favor de la Casa Reial, a data de 21 de maig. L’acusat? Amadeo Martínez Ingles, autor d’un article a un diari digital controvertit el seu dia. En les línies que va escriure es llegia, entre d’altres afirmacions, que la banda de la que el Rei Juan Carlos I és l’últim representant és formada per “borrachos, puteros, idiotas, descerebrados, cabrones, ninfómanos, vagos y maleantes” . Afegeix també que el monarca és “fraticida confeso en su juventud”, “supremo líder de la ya amortizada monarquía franquista del 18 de julio” i “rey franquista”:
Aquestes declaracions han servit a l’Audiència Nacional per condemnar al subjecte com a autor d’un delicte d’injúries greus contra la Corona, tipificat a l’article 430 del Codi Penal, dins dels delictes dedicats a la protecció de la Corona.
La defensa de Martínez va al·legar que els insults no anaven referits a la concreta persona del monarca sinó al conjunt de la dinastia borbònica, però l’Audiència Nacional ho ha rebutjat. L’advocat també insinua que hi ha una protecció excessiva entorn la figura de monarca, extrem que fa trontollar l’article 14 de la CE, que regula la igualtat entre els espanyols. La Sala contesta que el delicte en qüestió pretén protegir la persona concreta del Rei. S’entén així mateix que és un delicte pluriofensiu en tant que protegeix la dignitat de qui representa la Corona i el respecte a la Institució que aquest representa i que demana dol contra ambdues parts. En el mateix sentit que abans es pronuncia l’Audiència Nacional, donant per provat que el periodista va obrar amb dol contra els representants contra la Corona i contra la pròpia institució en sí. No obstant, el plat fort de la defensa va ser, com era d’esperar, el dret a la llibertat d’informació, dret reconegut a l’article 20 del text constitucional. L’Audiència contesta, com també era d’esperar, que aquest dret té el seu límit en els drets de tercers. A la sentència que ara treballem es recull l’extracte d’una altra sentència emesa pel Tribunal Constitucional, la 39/2000, de 28 de febrer, on llegim que “el valor especial que la Constitución otorga a las libertades de expresión e información no puede configurarse como absoluto, puesto que, si bien reconocido como garantía de la opinión pública, solamente puede legitimar las intromisiones en otros derechos fundamentales que guarden congruencia con esa finalidad, es decir que resulten relevantes para la formación de la opinión pública sobre asuntos de interés general, careciendo de tal efecto legitimador cuando las libertades de expresión e información se ejercitan de manera desmesurada y exorbitante del fin en atención al cual la CE les concede su protección preferente (STC 17111990, de 12 de noviembre )”.
Per tot, l’Audiència Nacional condemna en el sentit que hem senyalat amb anterioritat. La pena ascendeix a 6.480 euros de multa, a satisfer en dotze mesos, de manera que s’ha estipulat una pena de multa diària de 18 euros; y a sufragar les despeses de les costes, cas de haver-hi.
