El dia 20 de novembre del 2012, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei 10/2012, per la que es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. Aquesta llei va entrar en vigor el dia 22 de novembre del 2012, però l’Ordre HAP/226/2012, de 13 de desembre, que la desenvolupava i aprovava el model d’autoliquidació de la taxa judicial (i per tant, que era necessària per poder pagar la taxa judicial) no va entrar en vigor fins el 17 de desembre.
En conseqüència, per analitzar l’impacte del nou règim de taxes judicials, hem de tenir en compte que les dades analitzades pel Consell General del Poder Judicial corresponen al darrer trimestre de 2012 i al primer trimestre de 2013. Per tant, no s’analitza únicament el règim instaurat per la Llei 10/2012, sinó que es tenen en compte altres règims. Concretament, fins al 21 de novembre del 2012, es va aplicar el règim de les taxes judicials regulat per l’article 35 de la Llei 53/2002 i desenvolupat per l’Ordre HAC/661/2003. Cal recordar que, en aquest cas, la taxa judicial l’havien de pagar les empreses amb una xifra de volum de negocis superiors als deu milions d’euros quan interposaven determinades demandes o recursos en les jurisdiccions civil i contenciosa-administrativa. Per tant, les persones físiques i les persones jurídiques de reduïda dimensió o exemptes de l’Impost de Societats (total o parcialment) no formaven part de l’àmbit subjectiu de la taxa judicial. Alguns procediments també es trobaven exempts. Com ja hem vist, la Llei 10/2012 va derogar aquest règim i va instaurar-ne un de nou. No obstant, entre el 22 de novembre i el 16 de desembre de 2012, les taxes judicials van deixar de ser exigibles. Aquest fet va ser conseqüència de la derogació de la normativa vigent amb la promulgació de la nova llei i la falta d’aprovació del model oficial que permetés el pagament de la taxa. A partir del 17 de desembre i fins el 23 de febrer de 2013 es va aplicar el règim previst en la Llei 10/2012 i l’Ordre HAP/2662/12. Entre el 24 de febrer i el 30 de març, la promulgació del Reial Decret-Llei 3/2013 va modificar parcialment la Llei 10/2012 i la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta. Finalment, les modificacions d’aquest text normatiu es van incorporar a la Llei 10/2012 i es va aprovar un nou model d’autoliquidació que es troba vigent des del dia 1 d’abril del 2013.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que es va produir un augment de la interposició de litigis abans que entrés en vigor la Llei 10/2012 i, a partir d’aquell moment, han disminuït els ingressos. L’estadística presentada pel Consell General del Poder Judicial no desglossa les quantitats recollides per les taxes segons la naturalesa dels litigants ni per les quantitats econòmiques reclamades.
Entrant en l’anàlisi presentat pel Consell General del Poder Judicial podem concloure que en la Jurisdicció Contenciosa-administrativa s’han ingressat menys assumptes dels que inicialment s’havien previst, sense tenir en compte aquells procediments relacionats amb la funció pública. En el cas dels Jutjats Contenciosos-administratius s’ha ingressat un 14’9% dels assumptes inicialment previstos, un 36’3% menys en els Jutjats de lo Central, han disminuït un 19’7% en les sales dels Tribunals Superiors de Justícia i s’ha produït una reducció del 6’4% en l’Audiència Nacional. En definitiva, s’ha produït una disminució dels assumptes previstos abans de la implantació de les taxes.
Pel que fa a la jurisdicció social, també s’han produït reduït les interposicions d’assumptes. En el cas de la interposició de recursos de suplicació en els Jutjats Socials s’ha produït una disminució del 15’4%. De moment, no s’ha pogut mesurar l’impacte de les noves taxes judicials en els Tribunals Superiors de Justícia i l’Audiència Nacional, ja que només s’interposen recursos elevats.
Finalment, el cas de la jurisdicció civil és més complex. Els jutjats mercantils, en assumptes de matèria no concursal, han ingressat un 22’5% més d’assumptes dels inicialment previstos. Per tant, en aquest àmbit no s’ha apreciat un efecte significatiu per la instauració de les taxes. Pel que fa als jutjats de primera instància, s’ha produït un augment del 1’5% en els judicis verbals i un 6’4% en els procediments ordinaris. Al mateix temps, s’ha disminuït un 6’1% la interposició de procediments monitoris i un 2’2% dels judicis canviaris. La majoria de les interposicions van tenir lloc durant els mesos de novembre i desembre, segurament com a conseqüència de la propera instauració del nou règim i amb la finalitat d’evitar-lo. A partir del mes de gener, s’observa una disminució significativa en la interposició de procediments d’aquest tipus. Per tant, és difícil extreure unes conclusions raonables en aquesta jurisdicció.
