El 29 de juny Marina Castaño, vídua de Camilo José Cela, va contreure matrimoni amb el seu xicot. No, no es que ara ens interessi el món de la premsa rosa. Creiem que és un fet noticiable des de la òptica jurídica perquè el fet de casar-se ha implicat per a ella perdre el títol de marquesa de què gaudia per haver-se casat al seu dia amb l’escriptor.
El premi Nobel de literatura va establir en el seu testament una clàusula per mitjà de la qual disposava que la seva dona perdria el títol de Marquesa de Ira Flavia (Padrón, La Coruña) en cas de celebrar noves núpcies. I des de “El Jurista” ens preguntem si tal disposició testamentaria és vàlida, doncs hi ha determinades voluntats que el dret no permet.
Com sempre, anem per pams. El testament és el document mitjançant el qual hom disposa quin destí vol que se li donin als seus béns i drets un cop hagi mort, però el propi Codi Civil Espanyol en fa una definició pròpia, continguda a l’article 667 CC que resa que “El acto por el cual una persona dispone para después de su muerte de todos sus bienes o de parte de ellos, se llama testamento”. Tanmateix, es preveu la possibilitat de què les disposicions testamentàries es facin sota condició, ex l’article 790 del mateix text legal, i aquest seria el nostre cas doncs Camilo José Cela dóna el títol de marquesat a Marina Castaño a condició de que aquesta no es casi de nou. Dit això, ara ens preguntem si en concret aquesta voluntat de l’escriptor és vàlida perquè hi ha condicions que es tenen per no posades per ser reputades impossibles o contràries a les lleis i a les bones costums (art 792 CC). Doncs bé, l’article 793 CC disposa que “La condición absoluta de no contraer primero o ulterior matrimonio se tendrá por no puesta […]. Podrá, sin embargo, legarse a cualquiera el usufructo, uso o habitación, o una pensión o prestación personal, por el tiempo que permanezca soltero o viudo”. Per tant, hem d’acabar entenent que res no impedeix que Marina Castaño perdi el títol de marquesa heretat pel seu difunt marit un cop casada amb un altre home perquè de fet el propi codi ho preveu.
Val la pena puntualitzar, però, que no és un cas de desheretament del cònjuge -com passa per exemple quan el supervivent hagués incomplert greu o reiteradament els deures conjugals, perd la pàtria potestat, o nega aliments als fills (art 855 CC)- perquè en el nostre cas l’herència sí es transmet, tot i que deixa de ser vàlida un cop complerta la condició imposada per qui redacta el testament.
