Recentralització com a sortida de la crisi

Durant molt de temps a Espanya s’ha debatut la qüestió de la burocràcia per duplicat que existeix en els diferents nivells de l’Administració Pública. El Govern ha plantejat una reforma de l’Administració que posa l’accent en evitar aquest tipus de situacions tan molestes pel ciutadà com seria, per exemple, fer un mateix tràmit a nivell local, posteriorment a nivell autonòmic, per finalment acabar realitzant-ho a nivell estatal. Els anomenats “emprenedors” tampoc se salven, si volen obrir un negoci hauran de patir aquest mal de les Comunitats Autònomes i es veuran envoltats en aquest procés burocràtic que només pot traduir-se en un rebuig de l’Estat a facilitar-li les coses a aquella persona que només s’ha proposat crear llocs de treball en un país que és líder d’aturats a nivell d’Europa.

En un primer moment, aquesta reforma apostava per l’eliminació d’organismes autonòmics que tenien la mateixa utilitat que els ja existents a nivell estatal.

Amb això, em refereixo a Tribunals de Comptes o Defensors del Poble, per exemple. Per què els catalans, com seria el meu cas, hem de pagar amb els nostres impostos a organismes que estan formats en la seva majoria per membres afins al Govern si ja existeixen a nivell estatal? Aquesta pregunta sé que pot generar discussió i debat entre els lectors, però el que segur que no generarà cap discussió, és que la sortida de la crisi l’haurem de pagar la classe baixa i mitjana amb els nostres impostos.

Si tenim la certesa de tot l’anterior, i deixant a un costat demagògies de baixar el sou dels polítics i altres temes que tampoc estarien de més, això no ajudaria ni en un 1% a sortir de la crisi, en canvi, la reforma de l’Administració seria el gran estalvi de l’Estat ja que, per una banda, es produiria sense tocar cap dels temes socials amb més rellevància com l’educació o la sanitat i, per l’altra, es produiria amb uns efectes discrets envers el ciutadà, que no notaria la diferència de tenir o no en la seva Comunitat Autònoma un defensor del poble i molt probablement, sí notaria el fet que no se li haguessin de pujar els impostos…

Conforme han anat passant els dies després de la presentació d’aquest projecte de reforma, s’han anat coneixent més detalls que a mi personalment no m’han agradat gens. Respecte al fet d’eliminar organismes ja existents a nivell estatal en les Comunitats Autònomes i per les critiques que ha suscitat (a Catalunya ho veuen com un nou atac i des de la Comunitat de Madrid diuen que el seu Tribunal de Comptes no se’l toca ningú) ha portat al Govern a donar marxa enrere en aquest aspecte per la qual cosa diuen que s’evitarà tocar aquests organismes.

Crec que és un greu error rectificar en aquest aspecte, més encara si tenim en compte que aquests organismes autonòmics són elegits majoritàriament per “majories sospitoses” més que no pas per eleccions democràtiques. Es tracta d’una selecció clientelista on servir a l’interès general queda en un tercer o quart pla mentre que servir a l’interès del partit al que gràcies a aquest tenen un sou assegurat té un interès més important.

D’altra banda, la reforma de les Administracions Públiques no hauria de servir per posar en risc els vèrtexs claus de l’Estat del Benestar (o el que quedi d’ell) com per exemple, la sanitat. S’ha d’evitar a tota costa que la fusió d’ajuntaments comporti a molts ciutadans sentir-se obligats a desplaçar-se perquè amb la fusió i tancament del seu ajuntament amb un altre, es tanquin també serveis d’urgència que portarien a les persones grans d’aquests pobles a desplaçar-se convertint això en una missió impossible per més del 50% d’aquestes persones. De produir-se la fusió d’ajuntaments en els municipis més petits, només podria estar-hi d’acord si aquests serveis mantenen la seva estructura sense que s’alteri la garantia que el ciutadà no perdrà drets en cap moment, sinó que els guanyarà amb l’estalvi que l’Estat tindrà amb aquesta reforma de les Administracions Públiques que en un estat autonòmic com el que tenim, no s’entén com no ha arribat abans i menys, com encara no s’ha posat en marxa.

Per Juan José Sánchez

Universitari. Dret & Gestió i Administració Pública. Interessat en temes de política i actualitat.

Twitter: @sanchez_jj

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *