Amancio Ortega ha de pagar 33 milions d’euros a Hisenda.

Per Neus Teixidor.
Banyoles.
 
 

El Tribunal Suprem ha desestimat el darrer recurs presentat per Amancio Ortega contra les actes d’inspecció d’Hisenda per les seves declaracions de l’impost del patrimoni corresponent als exercicis 2001, 2002 i 2003.

La problemàtica deriva de la sortida a borsa del grup INDITEX (format per vuit empreses dedicades al món de la moda: Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe). El senyor Amancio Ortega, considerat el quart home més ric del món (amb una fortuna estimada de 40.000 milions d’euros), és el fundador i màxim accionista del citat grup. Es calcula que la sortida a borsa va originar uns beneficis de 1.300 milions d’euros derivats de la venta d’accions. Aquests beneficis van ser reinvertits en dues societats d’inversió mobiliària de capital variable. Aquestes societats, conegudes tècnicament com a SICAVs, són societats anònimes que s’acullen a la legislació específica prevista per les Institucions d’Inversió Col·lectiva i sempre tenen per objecte la gestió d’un patrimoni mobiliari. Per tant, gaudeixen de diversos avantatges fiscals, ja que en l’impost de societats només tributen un 1% del seus beneficis. En el cas que ens ocupa, el problema examinat no deriva de la tributació en l’impost de societats, sinó sobre l’obligació de tributar o no en l’impost sobre el patrimoni.

En relació amb l’impost sobre el patrimoni, les accions de les SICAVs van ser incorporades a dues societats familiars, constituïdes pel senyor Amancio i la seva filla, dedicades al negoci immobiliari que controlaven les accions de les anteriorment mencionades SICAVs. Segons l’article 4.8 de la Llei 19/1991, de 6 de juny, sobre l’Impost sobre el Patrimoni, les empreses familiars es troben exemptes de tributar en l’impost sobre el patrimoni. Aquesta mesura té com a finalitat no penalitzar l’activitat econòmica familiar.

L’Administració d’Hisenda va apreciar determinades divergències en les declaracions de l’impost sobre el patrimoni dels exercicis entre 2001 i 2003, presentades pel senyor Ortega.  Contra les actes d’inspecció d’Hisenda, el citat senyor va interposar un recurs davant del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Galicia. Aquest òrgan, en la seva resolució de 3 de desembre de 2009, va posar de manifest que el citat senyor havia portat a terme “diversos negocis jurídics reals i vàlids que configuraven un artificiós entramat patrimonial amb la finalitat de beneficiar-se d’una exempció que per definició no resulta aplicable”. El citat òrgan va ressaltar que les participacions en institucions d’inversió col·lectiva han quedat sempre fora de l’exempció per exclusió expressa de la norma (segons l’article 5 del Reial Decret 1704/1999).

Contra aquesta resolució, el senyor Ortega va interposar un recurs contenciós-administratiu davant de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Galicia. En la Sentència de 3 de març de 2009, el citat òrgan judicial va desestimar el recurs presentat i va determinar que la quantia endeutada contra les Hisendes Estatal y Gallega, pel citat senyor era de 32.789.394’83 euros.

Imatge d'Amancio Ortega. Font: diariodeteruel.es

Finalment, la Sentència de 31 de maig de 2013 del Tribunal Suprem va desestimar novament el recurs presentat. En aquest cas, el Tribunal posa de manifest que no hi ha frau ni simulació, però que existeixen divergències en la interpretació del propi tribunal i la del recorrent (el que podríem denominar “discrepàncies tècniques”). En aquest sentit, la Llei del Impost sobre el Patrimoni es va modificar l’any 2006 (reforma en vigor des del dia 1 de gener del 2007) per deixar exemptes de tributació les participacions en empreses familiars (també denominades societats participades de segon nivell) holding. No obstant, el Tribunal admet que mai s’ha permès aplicar aquesta exempció a les SICAVs. Per tant, considera que les persones que posseïen una SICAV tenien la obligació de declarar-la en l’impost del patrimoni, encara que la participació es materialitzés mitjançant una empresa familiar.

En aquest cas, hem de recordar que el dret del contribuent a utilitzar les normes tributaries en el seu favor s’uneix l’obligació de l’Administració de comprovar la conformitat al dret de les decisions. Aquest fet no implica que l’obligat tributari hagi portat a terme frau, sinó que es comprova que el recurs utilitzat no era el més adequat segons la finalitat perseguida. És a dir, Amancio Ortega no ha perpetrat cap delicte fiscal, simplement ha aplicat normes tributaries que no eren les més adients. En conseqüència, ha de pagar a Hisenda 32.789.394’83 euros.  A més a més, la seva esposa Flora i la seva filla Marta també han d’abonar 336.942’32 euros i 897.720’09 euros, respectivament. Finalment, el vicepresident d’INDITEX, José María Castellano, també s’ha vist afectat per una sentència similar a l’analitzada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.