Traducció per Arantxa Bernal
És matemàtic, sempre que el Ministre Wert parla, puja el pa. Sens dubte, entre les seves virtuts no hi és la de vendre les seves reformes. I una de les seves últimes idees ha estat pujar al 6,5 la nota mínima per obtenir una beca universitària. Particularment, estic en contra, però també disposat a escoltar opinions de tot tipus i a dialogar. Ara bé, el que no em serveix —i m’irrita bastant— és la demagògia que es fa des de determinats mitjans de comunicació per defensar la idea del Ministre.
Es té la creença —i així ho he sentit més de dos i tres vegades aquestes últimes setmanes— que es donen les beques a estudiants pèssims; que les beques s’atorguen a aquests estudiants que triguen 7 anys a fer una carrera i a estudiants que suspenen. I això és mentida. Amb la regulació actual, has d’aprovar el 90% dels crèdits de l’any anterior. Això vol dir que, per molt bona nota mitjana que tinguis, si suspens una assignatura de 9 crèdits, l’any que ve no et donaran beca per molt pocs recursos que tinguis.
Un altre exemple de requisit acadèmic és que les beques que dóna la Generalitat de Catalunya (Beques Equitat) únicament s’atorguen si la totalitat de la matrícula es correspon a assignatures de primera convocatòria. Això, a la pràctica, implica que has d’aprovar totes les assignatures de l’any anterior, amb independència del nombre de crèdits.
A més, t’has de matricular d’un mínim de 60 crèdits (els normals en un curs acadèmic) o dels que et faltin per acabar la carrera, sempre amb el requisit d’haver aprovat el 90% dels crèdits de l’any precedent. Així és que la idea generalitzada que la beca es dóna amb independència dels requisits acadèmics és, simple i planerament, mentida.
A més, parlem del famós 6,5 (o de la seva posterior rebaixa a 5,5). Posar una nota homogènia per a totes les carreres i universitats és injust. Posem-nos nosaltres, els estudiants de Dret: Li has d’exigir que tregui la mateixa nota a un estudiant de Dret que a un de Medicina? Doncs, segurament, al de Dret li n’hauràs d’exigir més, de la mateixa forma que li hauràs d’exigir més a algú d’Humanitats, per exemple. També podem parlar de les universitats. És el mateix treure un notable a la Universitat A que a la Universitat B? Ho nego amb rotunditat.
No hi ha cap inconvenient en revisar el sistema de beques: estic a favor de premiar aquells estudiants que tinguin un expedient brillant i, potser, una bona idea seria diferenciar entre beques (expedient brillant) i exempció de taxes universitàries (per a les rendes més baixes), per posar un exemple.
El que no es pot fer és abordar aquest tema des de la ignorància, des del populisme i des de la mentida. Quan parlem, hem de conèixer el terreny en el qual ens trobem. Estem parlant de la igualtat d’oportunitats. Espero que les decisions d’avui, no siguin la falta de competitivitat per demà.